Tira milles

Un relat de: subal

Tots s'assemblen de manera sospitosa. De manera inversemblant. Aquell home al volant, que es furga el nas amb afició. La dona que escridassa al mocós mirant-se'l des del mirallet que feia temps li havia servit per esnifar-se els raigs de lluna (quants anys feia, ja?). El mocós que mira a través de la finestreta, fastiguejat. La finestreta que li retorna la seva imatge.

S'assemblen tant que el lector podria imaginar-se que formen una família. No seré jo qui refuti la teoria; són una família. Tan mal avinguda com pot arribar a ser una família.

L'embús és de considerables magnituds. L'asfalt i el combustible cremen l'aire i es fa difícil respirar. Les males herbes esperen una burilla encesa, per acabar d'una vegada.

I jo els observo des del pont estant. Tiro un gargall, que va a parar al parabrisa de l'automòbil de la família. L'home surt del cotxe, estupefacte. Alça la mirada i em troba. Saludo amb la maneta. Em crida. Follamares. Fill de la gran puta. Baixa si tens pebrots. Somric torçant els llavis. El nen, emperò, em retorna la salutació. I em preparo un altre gargall, però me l'empasso. La compassió és un sentiment que em van inculcar de ben petit. Els nadons tenen el cap molsut; el crani estovat. Un capellà va ficar el seu dit greixós dins el meu cervell i em va insertar la Culpa i la Compassió al disc dur. Impossible de reformatejar, l'ànima.

L'home continua cridant, però jo sé que li he fet un favor. Ara almenys qui crida és ell i la seva dona calla.

Llegeixo força llibres. Com guiat per una veu infernal em venen al cap dues sentències d'un tal Diego Medrano [1]. M'abraono amb força a la barana que em separa de l'abisme, i patint com un estoic les altes temperatures del tub metàl·lic m'esgargamello:

- Només els optimistes pensen que tocant el clàxon l'embús desapareixerà! L'home es casa pel jutjat, per l'església i per imbècil!)

L'home em mira amb cara trista. Em sap greu. No, no em sap greu. Desfaig el camí i me'n torno al club. Allà la cervesa és ben freda i, si tens sort, l'amo -un vell romanes mal afaitat- et deixa veure les noies com es fan l'amor les unes a les altres abans no vinguin els primers clients.

Em rep fregant-se les mans. M'informa que l'embús és històric; quatre accidents simultanis han col·lapsat la xarxa de carreteres. Tots els seus clients potencials estan segrestats a l'autovia. Em posa una cervesa fresca davant meu. I jo que me'n alegro.

___________________________________
[1]Los héroes inútiles, Leopoldo María Panero y Diego Medrano, Ellago ediciones, 2005

Comentaris

  • Bona la foto...[Ofensiu]
    DaniVent | 01-08-2007 | Valoració: 7

    pixa nen pixa

  • Boníssim relat![Ofensiu]
    angie | 04-10-2006

    Un ritme narratiu paral.lel al títol. Un moviment de peces sobre el tauler d'escacs de la vida.
    Molt bones reflexions, especialment la que fas sobre el capellà (tota una imatge) i també per la frase en cursiva, que fa d'eix central d'aquesta història, gràfica i comprensiblement.
    T'he llegit molts relats però aquest m'ha agradat molt. En destaco :
    "M'abraono amb força a la barana que em separa de l'abisme, i patint com un estoic les altes temperatures del tub metàl·lic m'esgargamello..."
    Vocabulari excel.lent. Gràcies!.

    angie

  • Gràcies per les gràcies[Ofensiu]
    filladelvent | 04-03-2006

    Ara he vist el teu comentari... m'alegro que ens agreeixis el fet de llegir-te als teus lectors; jo ho hauria de fer alguna vegada -públicament, em refereixo-.

    M'ha agradat el teu relat, sobretot per les reflexions que fa el protegonista sobre ell mateix; molt enecertada la imatge del mossèn introduint al crani tou del nen la compassió... ben trobat.

    A reveure subal.

    -Filladelvent-

  • subal | 15-12-2005

    Merda, això de dir de noms... t'acabes oblidant de gent essencial; per exemple T. Cargol, I ETCÈTERA.

    Com sempre, disculpin les molèsties ortogràfiques; no n'aprendré mai.

  • gràcies[Ofensiu]
    subal | 15-12-2005

    Vull donar les gràcies més sinceres als amics que em comenteu i em llegiu; cirerot, qwark, Biel Martí, Pivotatòmic, Buk, Filladelvent, Pérdix, i sobretot, sobretot, a un gran amic que no conec, que m'acompanya des de el primer dia; rn bonet.

    A tots i totes; passeu unes bones festes.

    subal

  • gràcies[Ofensiu]
    subal | 15-12-2005

    Vull donar les gràcies més sinceres als amics que em comenteu i em llegiu; cirerot, qwark, Biel Martí, Pivotatòmic, Buk, Filladelvent, Pérdix, i sobretot, sobretot, a un gran amic que no conec, que m'acompanya des de el primer dia; rn bonet.

    A tots i totes; passeu unes bones festes.

    subal

  • Que bó que ets[Ofensiu]
    Buk | 15-12-2005

    Que bó que ets, nano!!! Magistral. Estic bocabadat. El dia que treguis un llibre de relats en solitari, ja tindràs un lector segur!

    Salutacions
    Buk

  • Oi,oi...[Ofensiu]
    rnbonet | 22-09-2005 | Valoració: 10

    M'he dit, en retornar: I que farà el meu amic "subal"? Apropant-me al seus relats, he trobat aquest on, a més de la dosi irònica, la concisió i el llenguatge pulcre acostumats, ens "obsequia" amb un puntet exacte de "mala llet"...
    Salut i rebolica, xicot!

  • El millor que t'he llegit![Ofensiu]
    pivotatomic | 11-07-2005

    Caram, Subal!

    T'havia llegit ja uns quants relats però aquest és, de llarg, el que més m'ha agradat. Està escrit amb la precisió d'un rellotge suís i, sense explicar massa coses, té una capacitat evocadora que déu n'hi do!

    Esplèndid!

  • Un relat desconcertant...[Ofensiu]
    Carme Cabús | 10-07-2005

    ...que va encaixant perfectament els daus del trencaclosques. Un mirada tallant, incisiva, una prosa tensada, unes reflexions tan elaborades com sentències. Molt bé, Subal. Noi, m'has sorprès. Molt, però que molt rebé.

  • Hi trobo a faltar[Ofensiu]
    T. Cargol | 30-06-2005

    Una gavinetada a la cara tarantinesca - com qui no vol la cosa, de dalt a baix, de dreta esquerra, tan se val - al romanés no hi sobraria; si, està en una altre carretera però també està embussada, no?

    Felicitats Subal, per fer-nos ser expectadors privilegiats de les nostres ruqueires tan normals.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: