Al veure el teu comentari, vaig venir a fer la passada pel teu perfil i vaig veure que en la biografia tenies l'enllaç d'un curtmetratge i hem va picar la curiositat, realment em va encantar el vídeo, es una gran forma de fer veure com una cosa pot ser bona o dolenta segons els ulls amb els que la mires. I com no, després tenia que venir a llegir el teu poema, i m'ha agradat molt, crec que has encertat molt bé les paraules a posar a cada vers.
Una abraçada i enhorabona ;)

M'encanta, m'encanta. Que n'hi ha de gent que mai diu el que sent, que es possa una màscara i no hi ha qui li llevi. Gran text !

He vist el teu comentari en un text meu, i he decidit passar-me pel teu perfil a llegir-te i realment m'ha agradat molt com escrius. M'he estat llegint uns quants del teus relats i et ben asseguro que hem llegiré tots els que hem quedem i vas directe cap a preferits :)
M'agrada molt el final del text, i la forma en la que aconsegueixes fer-me sentir el que escrius.

M'ha agradat moltíssim el relat, real crec que ens descrius la valentia de una manera molt bona i amés estic totalment d'acord. Una persona així es digne d'admirar, i un text com aquest també. ;)

M'ha agradat moltíssim el relat, real crec que ens descrius la valentia de una manera molt bona i amés estic totalment d'acord. Una persona així es digne d'admirar, i un text com aquest també. ;)

Fa temps que no passava per aqui, o passava però no comentava cap text. Però a n'aquest no m'he pogut resistir, m'ha agradat tant, no m'imaginava un final així, o pot ser si, però no el volia.
M'agrada molt com escrius. Segueix endevant ;)

uuh no creus que es massa perfecta ?
Pot ser el que has de fer, es no buscar aquest home tan perfecta, i buscar el més sencill que puguis trobar sobre la terra, i estimar-lo com a ningú. Estic segura que desprès aquesta personeta tan sencilla, per a tu serà molt millor que l'home vingut del cel.

Un petó. i bona sort ;)

M'ha agradat molt el relat, en ell si pot veure un gran rancor, fins i tot es podria dir que entre les paraules si troba l'odi a causa del dolor que t'ha fet sentir, però al mateix temps em sembla que si pot veure una gran enyorança i fins i tot amor.
Per a que t'ha de recordar tot això que vas passar, si ja esta passat, per a que t'ho ha de recordar, s'ha viscut una vegada, per a que viureu una altra a causa dels records.

Et seguirè llegit,
un petonas Nyanga :)

uuh quin relat ! , m'agrada, molt ben explicat..
però jo crec que encara que t'hagi pegut fer molt mal, si de veritat l'has estimat, no s'ha de desitjar la seva mort, una cosa es no veure'l mai més, però una altra que es mori.. no s'ha ni de pensar això, si ell t'ha fet sofrir ha estat un canalla, però tu no vulguis caura tan baix com ell.

Bonu una besada Aina.

jo tambè vull una armadura com aquesta, però ja puc buscar-la que no la trob per en lloc. La veritat espero que algun dia no la necesitis, i siguis capaç de aconseguir tot això amb la teva propia voluntat, i aquet dia em podries fer un favor, quan no la necesitis, avisem i me la deixes si no et fa res perque jo no la trobo per més que busqui. jaja
i ja no hi ah res més a dir, com tots m'encanta,
i nose si es que tenim bastant en comú, o que aquets sentimens son molt habituals però com en tots em sento 'identificada'

Un petò.

Fa poc em va passsar mes o menys això.
Estimava aquell noi, però l'angoixa que tenia dins, per una altra tema no em dixava treure tot el que sentia per ell; i el final se'n va cansar de silencies, i va voler possar fi a aquella història... i ara, ara que estic preparada per dirli ben fort ' T'ESTIMO', ara ja li da igual.

M'agrada el relat, es breu, però aconsegueix transmetre el necessari.

Endavant ;)

Que bònic ;)
crec que esta molt ben expressat tot el que es sent.
Ho almenys jo tot això que dius aquí ho sent per aquella persona que estimo.

quants de sentiments , quantes emocions !
m'agrada el text, i crec que puc entrendre com ets sents, fa uns mesos el noi amb el que estava i el que més he estimat mai va tenir un accident i no en va sortir i com la teva neboda tenia 18 anys; em costa assumiro però bonu, la vida segueix no hi ha remei... supos que això fa que encara m'agradi més, perque mi sent un poquet identificada en ell.

Segueix escriguent i gracies per comentarme ;)

waaaaaau !
al llegirlo me sentit tan identificada amb aquest text.
Estic exactament igual del que descrius,
però jo ja me adonat de que passa de jo com dius en el text però aixi i tot, l'altra dia el vaig veure i se'm va possar un somriure idiota a la cara i tan vermella com un tomaquet. i aso que ja se que passa de jo jajaja

m'ha agredat amb molt, descrius molt be el sentiments i cada una de les sensacions que sents amb aquets amor impossible.
Segueix així :)

SERÉ BREU PERQUE NO TENC TEMPS PERÒ CREC QUE AMB AIXÒ BASTA...M'ENCANTA



PD:he escrit un nou relat, m'agrederia que quan estigui publicat em donessis la teva opinió ;)

un petó