Ganes de fugir. Ganes de cridar.

T'has sentit mai sol en el món? Has tingut mai aquell sentiment de culpa, de sentir que no fas res bé, de que res funciona i tot es culpa teva?
No has tingut mai ganes de cridar-li al món el que sents però alguna cosa t'ho ha impedit?, i ha estat llavors quan t'has sentit sòl en el món, sense ganes de seguir endavant.
Has sentit mai que tot t'ha fugit de les mans? I ha estat llavors quan se t'ha oblidat d'on treure el valor i el somriure. I és que per tu, ja s'ha acabat el combat, tu ja has perdut.
Has sentit mai que tot el que toques amb les mans en un moment o altre sempre s'acaba desfent? I ha estat llavors quan has sentit unes ganes boges de deixar-ho tot enrere, en realitat... bé en realitat no en tens ni idea del que vols, del que necessites. Vols marxar però al mateix temps et fa pot, no saps que et trobaràs d'aquell moment en endavant. Saps que et trobaràs amb persones que una vegada varen ser els teus companys en el camí, però un dia, fa temps, o pot ser no tant, les vares perdre; però, també saps que n'hauràs de deixar d'altres que encara avui t'acompanyen al llarg del camí; i persones estimades, que d'alguna forma, un dia també les vares perdre. I el que et fa més mal és que també va ser culpa teva. Que mai vares ser capaç de cridar-los un " ho sento, disculpem", "no passa res, et perdono", "t'estimo, t'estimo molt".
No t'ha passat mai que sempre, en tot moment, vares tenir clar els teus sentiments, però mai vares ser capaç de cridar-los-hi al món?
I finalment, no saps com escapar i l'única solució que hi trobes es buscar un somni per fugir del dolor. Però cada record, cada somni incomplert et destrossa el cor.
No t'ha passat mai, que ho donaries tot per en algun moment sentir un "t'estimo" i que aquest fos la porta per deixar d'anar tot sòl i cada cop amb un plor perdreu tot ?