Relació no consentida. Prou per favor !

Un relat de: somnisdecolors

relatsencatala.com adverteix que aquest relat contè llenguatge que pot ferir algunes sensibilitats. No recomanat per menors de 18 anys.

Et posa la mà a sobre, recorrent-la per tot el teu cos, mentres et besa els llavis, es un petó estrany, on ell deixa anar tota sa seva força a sobre d'aquells delicats i fins llavis.
Cada carícia et fa tenir un tremolor bastant desagradable per tot el cos, i ja pots intentar-ho amb anglès o en japonès, cridant o fluixet, que no et fa ni cas, ni puta cas xerrant clar.
Segueix allà, llevant-te la roba mentres tu l'intentes aturar, però no pots, no t'escola; només li interessa jugar amb el teu cos, li importa un rabec el que vols tu.
T'estira al llit d'una empenta i t'acaba de treure els calçons, desprès es lleva els seus, quedant els dos cosos despullats. Es posa sobre teu i et va donant forts petons per tot, t'agradaria poder disfrutar del teu primer cop, però es que no t'agrada, no ho vols, però no el pots aturar. I mentres ell segueix jugant amb el teu cos, tu vas pensant que sembla una vaca i no una persona, es que et fot cada xuclada i cada llepada per tot !, que ai, deu meu !
Tornes a intentar dir-li que aturi, però tornes a frecasar; segueix igual, no et serveixen les paraules, per tant, intentes llevarte'l de sobre teu, però tampoc funciona, segueix fent el que vol amb tu. I començes a notar com t'envest com un toro; et fa mal, les llàgrimes començen a caure regalimant cara avall, però ell com si res, com si sentis ploure. Numes et mira i et diu " m'agrada que t'ho passis bé " i al mateix temps et diu guarra, puta i totes aquelles coses desagradables que et poden venir al cap. Desprès d'aquestes paraules riu descaradament, d'una forma que realment fa por. Ho tornes a intentar, creus que ja ets sofrit prou i li dius cridant : " llevat de sobre tros d'animal !", i t'intentes aixecar però, un altra cop, intent fracasat; numes aconsegueixes una bufatada que t'ha fet quedar estirada sense cap classe de reacció, mentres ell segueix allà; dale, dale i dale !
Et sents malament, molt malament, bruta, indefensa desprotegida, i si, et sents maltractada, violada...
Però sobretot, bruta, aquell tros d'asa a fet tot el que ha velgut amb tu sense poderi fer res per evitaro. Hi penses i es la pitjor experiencia que ets viscut mai, d'aquelles coses que penses que mai et passaran a tu; fins que et passa !
Acaba, es vesteix, i et despadeix amb un: "adeu, fins a la proxima encant" i se'n va.
Al tancar la porta t'aixeques i vas corrents i la tanques amb clau, et fa por que pugui tornar. Te'n vas corrents al lavabo, obres la dutxa i comences a fer-te net, et sembla que vas bruta d'ell i et poses a plorar encara més. Penses tot el que ha passat, fins arribar a la conclusió, de que tu, avui, has sofert una violació, i a sobre de la persona que menys t'ho esperaves. Segueixes donant-li voltes, fins arribar a la conclusió, de que una persona no sempre es el que sembla, o que mai s'arriba a conèixer del tot a ningú, encara que es cregui que si.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

somnisdecolors

23 Relats

37 Comentaris

23241 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Nascuda en un petita illa del mar mediterrani,
illa repleta de somnis i normalment bones intencions.
Vaig arribar aquí un bon migdia -per ser més exactes, com diu la meva mare, a l'hora en que circula l'electricitat 220 (14.20)- era un fred Gener d'un bon any 1995.
La meva infància ha estat lo millor que podia demanar, sempre envoltada de gent que m'estimava i em mimava. Les anades a cercar caragols o esclata-sangs, amb el pare i l'avi; les coques fetes amb la mare i l'àvia; i les jugades amb els germans i cosins.
L'adolescència, bé encara no l'he acabada de passar, però el camí que ja n'he recorregut no ha estat de lo més fantàstic, encara que he tingut molts bons moments i moltes bones companyies. He tingut la mala sort de comptar amb una malaltia que hem va acompanyar durant tot un any, però que vaig aconseguir superar. En realitat pot ser ha estat sort i tot, hem vaig fer forta, valenta, lluitadora, i vaig aprendre a entendre a les persones amb malalties i no només a compadir-les.
Vaig comptar amb la mort de dues persones estimades, el món s'hem desfeia a les mans, però en realitat això també m'ha ajudat a fer-me encara més forta.
Vaig aprendre que l'estimació o amor, no li pot a tot, que les relacions que tu creus perfectes poden ser perilloses. Però jo, durant aquest temps de pujades i baixades, vaig tenir la necessitat de convertir-me en una persona optimista, per tant, crec que cada baixada ens aporta un nou valor i més energia per tornar fins a dalt. No vull que us quedeu només amb les baixades... He pogut, i tinc la sort de poder gaudir d'uns amics i amigues fantàstic, elles ho son tot per jo, són qui més saben de jo i de la meva vida, del que m'agrada i el que no suporto; amb qui passo més temps i els millors moments. I ara, sempre que puc intentar xalar al màxim de l'oportunitat que hem van donar aquell 1995.