Especial dedicació

Suposo que tots sabeu que hi ha moments en que et sents sol i molt perdut, estàs confós i no saps cap on tirar, els teus sentiments son contradictoris i la teva mirada està sempre perduda en l'horitzó, freda, estranya,distant... I també suposo que tots sabeu que a molts aquest estant en que et trobes els passarà desapercebut però que a aquells amics/amigues, que són realment molt propers a tu, mai els hi podràs ocultar, per que aquestes persones són extraordinàries, i tenen la capacitat de veure tot allò que s'amaga darrera de la teva cara amb unes formes no massa comuns en tu. I és que per qui t'estima, et respecta i et compren, una sola mirada, un sol somriure diferent del normal o un sol gest ja els basta per saber que et passa, si ets feliç o estàs trist, si estàs enamorat/ada o et manca tot l'amor del món... I fins i tot, m'atreviria a dir que se'n poden fer una idea, i la majoria de cops correcta, de per que estàs de tal manera.
I es que, gent, tenir un amic/amiga, és tenir un tresor. I jo amb això estic ben satisfeta, per que tinc catorze grans tresors, pels que tinc mil desitjos, mil coses a agrair, i infinites paraules boniques a dir d'elles.