Volar?

Necessito dir-te adéu o convidar-te al meu cantó d’ara en endavant. No cal que dos dies després de l’inici d’any em trenquis la llista de nous propòsits i em recordis que hi ets, fent miques així el “passar pàgina” que s’iniciava amb el primer gra de raïm. Com a mínim no de la manera banal i obscena que et caracteritzava i em vas dir que esborrés del meu record, dius que en el fons no ets així… i en canvi a la que reapareixes és el primer que aflora del teu comportament. I és que vull tenir-te a prop però no en una partida perduda des de bon principi, sinó a la real, la que es juga amb somriures i estucades de sinceritat, la que compensa les estones dolentes per les bones, la que es viu mirant els ulls i no pas una pantalla…
Jo faig l’esforç de no respondre’t, tu oblida que sóc una fitxa del teu joc… ho aposto tot a real o res, no vull odiar-te.
Ets passat i present, jo necessito un “ara” i un futur realitzable. Ets qui em fa somriure i alhora allò que m’ennuvola, la ment contra els sentiments…
Però tinc clara una cosa: necessito volar, sinó vens no m’encadenis a terra sisuplau !