Quant irònica és la vida?

El pensament general és què et trobaràs una mala persona pel carrer i et violarà o que sortiràs de festa, et ficaran droga dins de la copa i et violaran. Però, el que no sempre pensem és que la vida té un sentit de l’humor un tant peculiar. La majoria de violadors no s’amaguen entre els cantons foscos, són amics, amants, companys de treball. Així que, quant irònica és la vida? Quant estrany és que el teu violador sigui amb qui havies fet l’amor setmana rere setmana?

Així és, per ser violat no es necessita un estrany, és suficient una relació que no et deixen acabar, un amor que ja no vols però et forcen a acceptar-lo. Ja no importa que el coneguis de tota la vida, ja no importa que un dia us haguéssiu estimat.
Que irònica la vida! Sembla que el príncep s’ha convertit en gripau. I els braços entre els que et volies despertar eternament, són aquells que t’asfixien fins desitjar el son etern. La cara que t’alegrava el dia, és la que et fa esgarrifar. I aquells ulls... aquells ulls que s’assemblaven al cel ara són el reflex del més pur infern.

Us desitjo tota la sort del món, desitjo que tingueu sort i aconseguiu recordar que no tot amor té aquest final.