EVA

"La gent em parla,
però les seves veus ressonen lluny,
els miro les cares, gesticulen
i em somriuen,"


en aquí em veig jo més que mai. No tinc paraules, prefereixo dir-ho sincerament, no les tinc, tampoc les tinc per a mi, és molt dolorós, massa, massa, d'una mesura indefinida, inexplicable, no tinc paraules, només sé dir això...

Gràcies pel teu comentari, de veritat, m'enforteix una mica. sigues forta, i et dic el mateix, la teva neboda segur que et somriu des d'allà dalt, estimant-te més que mai. molta força i una abraçada sincera i càlida.

He rebut el teu comentari d'ahir al meu primer relat publicat a RC, i després d'agrair-te el detallasso al fòrum, he vingut a llegir-te... i he decidit obrir el que tu vas enviar primer.
He trobat, d'aquesta manera, aquest sentit i emotiu poema, que parla d'una pèrdua, de l'angoixa, de l'oblit, de la continuïtat, del pas del temps, de la supervivència, ... d'emocions i sentiments que porten al vertigen, al clam i a la invocació de qui ja no hi és, però es recorda.
( Suposo que no cal que et digui que lamento molt el motiu del poema. )

Després de llegir-ho, m'atreveixo a oferir-te el primer poema que vaig gosar enviar a aquest web, que també està escrit In memòriam i que tinc la impressió que podràs entendre perfectament; es tracta de Jau! i només has de clicar les lletres en color per anar-hi.

En el proper comentari continuem "parlant", d'acord?

T'envio una abraçada salada i càlida,
Unaquimera

Es a vegades massa trist perdre a algú que estimes, és massa dur i sovint penses que mai sortiràs d'aquest forat on estas ficada..
L'enyor, les llàgrimes, els records, t'inunden l'ànima i fan que no vegis res al teu voltant, res excepte allò que enyores. Saps? El teu poema m'ha recordat a una canço del musical RENT, és diu WITHOUT YOU. Si pots, te la recomano, escolta-la! Parla de com la vida continua sense aquella persona que ens ha deixat. I ens fa adonar que en el fons, per molt malament que estiguis, tot gira al nostre voltant com sempre, i que em de ser forts i tirar endavant.
Sento la vivència que t'ha inspirat aquest poema tan bonic i tan trist.
Moltissimes gràcies per passar-te pels meus i per comentar-me!

Una abraçada ben dolça,

que has descrit a la perfecció el sentiment d'enyorança, angoixa i buidor que s'ha apoderat de tu després d'haver perdut un ésser tan estimat. Mai la oblidaràs però el temps t'ajudarà a suportar aquest dolor.
Una abraçada de benvinguda, fada del bosc.
Nonna_Carme

La revolta de sentiments, causats per la perdua dels qui més t' estimes, són difícils d'expresar. L'escriptura pot ser un bàlsam calmant; t'ho diu qui ha perdut recentment una filla i ara va pel mon amb el regust de la tristesa. M'agradat, espero llegir més poesia teva.
Potser la propera serà d'alegria, la vida es aixi, un seguit de circunstàncies que, en un obrir i tancar d'ulls et porten a experimentar tota classe de sentiments i emocions.
Continua!!!

quants de sentiments , quantes emocions !
m'agrada el text, i crec que puc entrendre com ets sents, fa uns mesos el noi amb el que estava i el que més he estimat mai va tenir un accident i no en va sortir i com la teva neboda tenia 18 anys; em costa assumiro però bonu, la vida segueix no hi ha remei... supos que això fa que encara m'agradi més, perque mi sent un poquet identificada en ell.

Segueix escriguent i gracies per comentarme ;)

no et deixis res a la pluma, al tinter, expulsa tots els sentiments, la poesia ens permet aquesta llicència, és força agradable aquesta sensació de llibertat en les paraules.

Benvinguda a RC.

Ferran