Enamorar-se i morir, igual cosa?

Quan es mor algú estimat, quan se't pren una cosa estimada sents mil sentiments, mil sensacions. Pot ser, podriem dir que és com quan t'enamores, quan has trobat aquell príncep blau que et converteix en princesa d'un conte sense fi, quan tens tot l'estómac remogut, quan els gestos de la cara parlen sols, quan et quedes desorientada mirant fixament un punt, i al pensar amb tot allò que t'està passant amb lo feliç que ets els ulls comencen a brillar-te, i sense saber molt bé el per que en un immensa confusió de sentiments i sensacions et brota la primera llàgrima.
Doncs si, viure la mort d'algú és com aquest dia, però ben al contrari. Se't tanca la panxa i se't lleva la gana, els gestos de la cara se't confonent, els ulls ho diuen tot sense que tu mateix diguis res, i tens ganes de plorar i no aturar mai, fins a sanglotar i que ja no et surtin més llàgrimes. És ben diferent situació, tan sols hi ha que pensar que en un cas guanyes i en un altre perds, però els mils sentiments i sensacions que es poden arribar a experimentar hi son per tot.