Que dir fill de les ombres d'aquesta festa! Espero que aquesta festa mai acabi, i que poguem gaudir per molt de temps de la musica que surt per les finestres del castell, aquella musica que no entre nomes per les orelles, entra pel cor! Una abraçada enorme! ENRENOU VIU!

Dolça Kirona_, deixes marcats uns bons bocins de tu en aquest relat!
Impressionant! Continua vivint somiant com la poesia, i camina cap a somnis d'estiu!

1 petonas

Un relat molt maco! Val la pena recordar allò passat per utilitzar-ho com a experiencia pel nostre futur... ENDAVANT!

... hi ha dies que creiem que tot ens cau a sobre, que la vida sembla plena de rocs, feixuts i pesants, que els hem de carregar tots sols a l'esquena...
En aquests dies on l'hivern habita dins teu, busca algu del teu costat que porti la primavera i t'ajudi a carregar els teus rocs. Ella ho farà de bon grat, i tu descarregaras la teva feixuga carrega.

Felicitats! Un bon relat!

... per somnis que espero que mai oblidis!
Si, la nostalgia fa mal, però és bo recordar tot allò que hem viscut, sobretot aquells moments màgics, compartits amb gent especial...
Reviu-los i disfruta de cada moment que vas passar!

... que vaig despertar... i tot semblava sortir al revés... Però... t'has plantejat en aquests dies negres, que tot sembla enfonsar-se i fer-te enfonsar, que hi ha petits detalls que et passen per alt que t'ajuden a viure? No els perdis mai de vista.... és l'esperança que ens fa començar cada dia de nou!

Fill de les ombres... son moltes les paraules que hauria de fer servir per agrair-te aquesta cançó. Si, tens raó, la experiencia la tinc dins meu per sempre, ben viva en tot moment... i per molt que expliqui tot el que he fet, he viscut... hi ha un sentiment, una vivencia que no es pot explicar en paraules.
Moltissimes gràcies, no sols per la cançó, que la porto i la portaré sempre al cor... sinó pels 3 anys d'amistat, de consells, de compartir... tot i la distancia! PARIS va despertar una flama d'amistat que espero que mai s'apagui!

... que m'ha acompanyat durant el viatge!
Han passat poques hores des que he tornat del meu viatge a Brasil. Aixi que tinc els sentiments a flor de pell encara, i em queda molt per païr.
Quan vaig marxar em vas regalar aquesta poesia, perquè me l'endugues durant el viatge, i realment m'ha acompanyat en aquests dies. Vaig marxar que hi donava un sentit, he tornat donant un sentiment mes fort a algunes paraules, altres entenent-les diferent...
Gracies per donar-me aquest company de viatge, ha valgut la pena!

... el millor regal que algu et pot oferir... la caixa on guarda la seva vida, lo millor de cadascú!
Felicitats pel relat! Realment amb poques paraules aconsegueixes donar sentit a una vida, la teva, i donar color a la de l'afortunat del regal. Regala-la a tota la gent que creguis que s'ho mereix, és genial gaudir de la companyia d'algú que sap tractar la seva vida amb amor, fragilitat i felicitat.

... pero restaran sempre les lletres al mar!
T'imagines les lletres reajuntant-se per formar de nou aquelles velles paraules que es van esvair, pero que tornen a prendre protagonisme?
Recorda amb nostalgia l'ahir i... estigues atent! qui sap si allo que tan desitges tornar a reviure pot retornar a port!
Felicitats Ulleres! Com molt be saps m'agrada anar seguint els teus relats... espero poder-te llegir durant molt de temps!

...fill aqui tens la teva mare!

Unes paraules que sempre que les sento m'omplen moltissim... un lligam intrencable, un amor fet, com molt be dius, de bocins d'un gran amor.

La mare ha de ser tot per el fill... es qui ha engendrat, a alletat al fill, ha educat juntament amb el pare cap al camí bo, ha tractat amb amor i tendresa al fill, ha compres el fill i l'ha ajudat a tirar endavant en els pitjors moment... LA MARE ES DÓNA COMPLETAMENT AL FILL!

FIll de les ombres... moltes mares els hi agradaria rebre aquest agraïment del seu fill! FELICITATS! per una mare... això és tot!

... l'anònim.
No el veus? obre els ulls! el tens al teu davant... fa massa soroll per allo que es superficial... pero necessita la teva mirada, la teva veu, el teu somriure, la teva orella que escolta, per poder treure allò que porta mes endins seu, que no pot manifestar per por a ser rebutjat!
L'anònim es aquell que necessita de tu per deixar de ser anònim.
Així doncs, no seria mes facil oferir un somriure per tot el món i aconseguir un mon on l'anonim no existeixi?

... el mon no seria mon!
L'un secret de que siguem tan importants pel mon és que som diferents pero ens uneix el batec del nostre cor, el batec de la VIDA!
Cal que aprenguem a estimar-nos i sentir-nos importants per ser tan diferents pero amb un punt vital comú, tan important com es el batec que ens fa viure!

Fill de les ombres....
molt bon relat! a vegades els somnis que portem dins no són res mes que una utopia que ens hem creat... la qual mai es farà realitat.
No tinguis por de caminar endavant... la vida transcorre en un tren... a vegades hi ha gent que puja i d'altre que baixa... potser algu ha baixat del vago on tu anaves, pero qui sap si l'enyor no el farà tornar?

Girasol! M'has deixat ben intrigada! M'agradaria saber qui ets... digam-ho!
L'intriga em fa remoure el passat... pero no se trobar-te!