El teu somriure...

Un relat de: somnisdeboira

Se que els 5 primers minuts son primordials.... pero se'm feia dificil entrar allà, enmig de tots ells, que ja no son infants, estan a l'inici de l'adolescencia i comencen a demostrar el seu costat rebel...
Pero aquella mirada em va tranquilitzar i no se perque... eren uns ulls carregats d'expressio, parlaven sols! pero el que més em va impactar, era que anaven acompanyats d'un somriure que no s'esborrava de la cara, que em rebia amb alegria, confiança, que sense paraules em deia: benvinguda entre nosaltres... et necessitem aqui, per compartir cada moment a l'escola amb tu... i si ens cal, compartir allo que vivim fora de l'escola, es a dir, la nostra vida!
MOLTES GRACIES PEL TEU SOMRIURE I LA TEVA MIRADA!

Comentaris

  • Energia![Ofensiu]
    ULLERES | 26-03-2005

    Jo tmb necessito d'aquesta energia tan poc costossa i tan eficaç.
    Sovint, menfonso al no rebre qualsevol somriure. Caic, em decepciono i penso, llavors, en que m'he equivocat?
    Suposo que la resposta no apareix inmediatament de la pregunta... però, crec que nosaltres, no hem de deixar de somriure, mai.
    Somnisdeboira, gràcies per el teu somriure, la teva llum, la teva modestia i la teva amistat.

    ULLERES.

  • fill de les ombres | 25-02-2005

    sort d'aquests somriures acollidors que ens calmen els nervis, i és que mai sabem què ens trobarem quan treballem amb grups d'infants, joves, adults... quan sortim a l'escenari de la vida i desconeixem el públic però a primera fila hi veiem algú entregat, algú que ens obre el seu cor per què nosaltres hi deixem anar el nostre cant.

l´Autor

somnisdeboira

11 Relats

30 Comentaris

15456 Lectures

Valoració de l'autor: 9.43

Biografia:
Deixa'm reflexar-me en la teva mirada... llavors et podré dir del cert qui sóc jo! Ara mateix sols sé que soc un ésser fràgil, un punt en l'univers...