Cercador
Somnis perduts
Un relat de: somnisdeboira- Compartir:
Enmig de les boires
dels meus pensaments obscurs
tinc la ilusió de coneixer
el nou mon que m'espera
Ja n'hi ha prou
de viure entre miseries i malsons
necessito una casa,
i peles que em facin ric
ARA SOLS, RESTEN SOMNIS PERDUTS
SOC ESCLAU DEL QUE EN DIUEN PRIMER MON
HE ABANDONAT, TOT EL MEU SER
PER VENCER, EL RACISME D'AQUESTA SOCIETAT
Ja sóc aquí,
visc a un pis amb 15 companys
13 hores de curro
sense seguro i 50 bitllets
Els meus somnis,
ja s'han esvaït
sols queden les llàgrimes
d'enyor del meu país
ARA SOLS, RESTEN SOMNIS PERDUTS
SOC ESCLAU DEL QUE EN DIUEN PRIMER MON
HE ABANDONAT, TOT EL MEU SER
PER VENCER, EL RACISME D'AQUESTA SOCIETAT
Aquest mon, se que m'enganya
m'esperança a veure una llum al fons del pou
pero jo sé del cert, que els miracles no existeixen
si més no, pels que habitem el 3r mon.
ARA SOLS, RESTEN SOMNIS PERDUTS
SOC ESCLAU DEL QUE EN DIUEN PRIMER MON
HE ABANDONAT, TOT EL MEU SER
PER VENCER, EL RACISME D'AQUESTA SOCIETAT
Comentaris
-
No s'ha de renunciar mai als somnis.[Ofensiu]Lecram | 15-04-2005 | Valoració: 8
Aquesta frase la deia molt sovint un molt bon amic a qui jo admirava, un dia però va passar el que ningú no esperava, aquell amic va morir en un accident a la muntanya; Tothom va pensar que era una desgracia, doncs era molt jove i no havia de morir encara. Diuen que quan el van trobar tenia un somriure als llavis, ningú va saber interpretar aquell gest.
Personalment hem va costar molt fer-me la idea que en JoanRa havia mort, però poc a poc vaig compendre aquell misterios somriure que ell havia deixat abans de morir; El seu somni era la muntanya, ella era la seva amiga, companya, mai va renunciar a trobar-se amb ella; fins el dia en que la muntanya el va fer seu per sempre.
Així doncs, no renunciem mai als nostres somnis i lliutem per fer-los possibles.
Mireia, tal com vàrem quedar t'he comentat un dels teus relats; va ser curios la manera en que poc apoc vaig anar decobrin-te en aquest món com es relatsencatala.com.
Fins aviat; el teu amic.
Lecram -
tots tenim somnis perduts...[Ofensiu]fill de les ombres | 25-02-2005
... que ens ofeguen el cor, coses que semblaven ser però no són perquè no hi ha somnis reals, sols realitats que nosaltres podem fer extraordinàries.
de totes maneres... ja saps que els somnis ens fan viure, així que val la pena morir per ells
l´Autor
11 Relats
30 Comentaris
15824 Lectures
Valoració de l'autor: 9.43