Hi havia una vegada...

Era una vegada una nena d'ulls blaus que portava sovintment una samarreta a ratlles negres i liles. Aquesta nena sempre anava somrient pel bosc, sempre que la veien somreia, ella es pensava que regalava els somriures però la gent era dolenta, i es pensaven que aquella nens estava malalta, o alguna cosa així, perquè la infelicitat és intrínseca dels humans, i no entenien que aquella nena tingués de què somriure
la única cosa que feien era preguntar-se el perquè, en ves de rebre i contagiar-se del seu somriure.
Un dia la nena es va trobar una serp que li va explicar tot el que pensava la gent d'ella, i es va entristir; es va passar una setmana sencera trista, fins que un bon dia es va recordar que ella solia somriure sempre, sense contagiar-se de la infelicitat dels demés i poc a poc, i gràcies a la seva constància, la gent va deixar de fer servir les males llegües, van començar a entendre-la, a contagiar-se, i a veure que els que realment estaven malalts eren ells, i aquella nena que semblava tan poca cosa va fer que poc a poc el poble sencer comencés a somriure i va fer que tothom s'aixequés cada dia com si qualsevol nit pogués sortir el sol.
I vet aqui un gos, i vet aqui un gat, aquest conte s'ha acabat!