Cercador
no em deixis
Un relat de: fill de les ombres- Compartir:
Dies que s'enduu el temps,
fulls de calendari que cauen.
Dies que s'enduu el vent,
records que van omplint baguls a les golfes del meu cor.
Rellotges que compten les hores,
el pas inexorable del temps.
Rellotges que compten instants
d'un passat difunt, un present buit, un futur sense cap llum.
Somnis trencats, abandonats,
somnis perduts, oblidats,
somnis vençuts per la realitat,
somnis que no coneixeran el plaer de ser reals.
Un dia ens llevem creient-nos déus,
l'endemà tot just és un record.
Un dia creiem poder ser un déu
i amb prou feines som humans que no sabem on anar.
He tornat a caure sol, he tornat a caure.
No veig més enllà de la meva por, no veig més enllà.
No em puc aixecar, aquest cop no, no em puc aixecar sense Tu!
Et necessito més del que et puc donar necessito tant!
No vull caminar sense Tu al meu costat, no puc fer-ho sol, sense Tu!
Del cel a l'infern només un pas,
i dins el cor un pou profund.
Del cel a l'infern només un pas,
creient-nos déus hem oblidat ser humans.
No em deixis sol, no sé on anar, no em deixis sol
Comentaris
-
...[Ofensiu]sinda | 29-07-2005
és cert, i no sé el perquè, però quan un somni es compleix la realitat el fa volgar.
No estaràs sol Eloi, creume!
-
Penso que és un relat...[Ofensiu]La Riera del Fluvià | 19-06-2005
(o és una cançó?), que expressa molt bé el buit d'una persona quan se'n va. Però, la vida continua i s'ha de mirar el futur amb optimisme, encara que de vegades sembli impossible poder-ho aconseguir.
Gràcies pel teu comentari. Per sort, la carta no és autobiogràfica, però no costa imaginar l'infern que viu una dona maltractada, tot i que per molt que imaginem, res deu ser comparable a la realitat. -
No em deixis sol[Ofensiu]kispar fidu | 19-06-2005
Veure que el teu somni encara és allà dalt, que encara falten uns esglaons per aconseguir-lo, que cada cop sembla més lluny, que cada vegada creix la impressió de que no podràs conseguir-lo... Estar amb ella, sentir-la a prop, notar-la, poder ensumar-la... Tenir-la a prop...
Merci pel teu comentari! Pel que fa al meu pseudònim de kispar fidu, si estàs encuriosit per saber d'on surt aquest nom tan estrany, pots llegir el meu relat amb aquest mateix nom: KISPAR FIDU. On explico l'origen i l'evolució d'aquest nom que poc a poc ha anat formant part de mi.
Que vagi bé!!
Ens llegim / comentem!
Gemm@ -
No camines sol...[Ofensiu]somnisdeboira | 17-06-2005 | Valoració: 9
Fill de les ombres....
molt bon relat! a vegades els somnis que portem dins no són res mes que una utopia que ens hem creat... la qual mai es farà realitat.
No tinguis por de caminar endavant... la vida transcorre en un tren... a vegades hi ha gent que puja i d'altre que baixa... potser algu ha baixat del vago on tu anaves, pero qui sap si l'enyor no el farà tornar? -
Un cant... [Ofensiu]ROSASP | 17-06-2005
a la llum i la foscor dels nostres sentiments.
Tens tota la raó, uns dies sembla que ens ho podem menjar tot i d'altre som inmensament petits i vulnerables.
Amb l'enyor, aquesta força es va perdent i la por i els dubtes es barregen amb els records.
Un crit per buidar l'ànima, un crit amb l'esperança de la retrobada de les il·lusions perdudes...
Una abraçada i fins la propera! -
Guspira | 17-06-2005
Ei! M'agradat molt! Em sento molt identificat en aquestes paraules! Expreses molt be el buit que deixa la persona que estimes quan marxa.
Rellotges que compten instants
d'un passat difunt, un present buit, un futur sense cap llum.
Molt bonic aquest tros.
Fins un altre!
GuSPIRA
l´Autor
63 Relats
249 Comentaris
89736 Lectures
Valoració de l'autor: 9.70
Biografia:
www.enrenou.commaquinista d'un tren que volta el món sense vies, que busca la sortida del túnel de la realitat tot cercant en la utopia, la força per tirar endavant.
el camí és llarg... vols caminar amb mi?
per contactar amb nosaltres: aloisioxispin@hotmail.com
www.enrenou.com