Creu que si l'Estat prohibís el joc , el joc deixaria d'existir?

Estic totalment d'acord amb les seves reflexions.

És un relat molt interessant i entenedor de la identitat d'en Colom

Crec que aquesta vida pot donar lloc a escriure'n no sols 3 capítols, sinó molts i molts més. Llàstima que sigui una biografia comprimida, però tot i axí està ben pinzellada.

Hi ha en aquest relat biogràfic una sèrie molt llarga de reflexions de filòsofs, literats, pensadors... que crec que per molt profundes, certes i interessants que siguin no vénen a to.
Tot i així espero la següent part de la biografia.

He llegit que el peu bot és una deformitat que sobrevé entre els mesos 20 i 25 d'embaràs. Com a lectora excuso l'errada del mot "mesos"ja que es vol dir "setmanes".
És admirable la labor d'aquest metge i espero amb il.lusió la seva biografia.

Aquest és un conte molt bonic, desmesuradament bonic . La seva delicadesa i sensibilitat m'ha fet vessar una llàgrima.
Per què el món és tan cruel i pervers?. Per què ja no queden nens com en Feliuet?

Això que explica en aquest relat està succeint no només a Vallvidrera, també arreu. Jo visc a un poble prop de Barcelona, a Cabrils, en el Maresme. Per aquí estan requalificant quantitat de terrenys agrícoles i boscosos en terrenys urbanitzables. Els pobles ja s'estan tocant. No saps quan en comença un i quan acaba l'altre.El pla urbanístic és un caos. No hi ha cap mena de senyalització viària i si no ho coneixes et pots perdre amb molta facilitat. A més a més de tot el que Vd. ha exposat crec que s'hi podria afegir una altra mancança. S'han oblidat de les carreteres? Els pobles del Maresme van creixent desmesuradament sense ordre, rètols ni carreteres. Tant és així que per accedir a l'autopista des de Cabrils has de travessar Vilassar de Dalt i per fer 3 quilòmetres tardes un quart d'hora.
Els seus relats són molt interessants, siguin anovel.lats o temes de l'actualitat. Continuï així. Una salutació

Com que he vist que he tingut un descuit a l'hora de valorar l'anterior escrit, repeteixo el que he dit i li envio la meva puntuació

Aquest relat mereix la màxima puntuació perquè, a més a més de gaudir durant uns minuts d'una bona narrativa, té interès fins i tot en saber com se'n surt l'autor amb el desenllaç fina (ben trobat i inesperat). Continuï escrivint més novel.les com aquesta!

Sóc una assídua lectora teva. Acabo de llegir la història dels gossos que han format part de la teva vida i crec que has sigut una persona privilegiada en haver pogut gaudir d'aquests animalons. Les persones que no n'han tingut mai cap no poden comprendre fins quin punt es poden estimar. T'ho donen tot sense esperar res a canvi. Sempre estan contents i si alguna vegada els renyes donen mitja volta i tornen a remenar-te la cua. Quan arribes a casa és l'únic que s'aixeca i et dóna la benvinguda. Són obedients i fidels. Com bé dius en el teu relat, sembla que entenen el que els dius i només els falta parlar. Guau, guau

Aquest relat m'ha fet pensar en la relació llibertat-diners. Crec que la llibertat i els diners són directament proporcionals.A més diners, més llibertat.
Relat molt ben trobat, tant en l'exposició com en el contingut.

És un relat divertit i ingeniós.
Com diu l'autor, el relat només s'allunya de la realitat en la manera de guanyar tan facilment els diners amb el joc

Sintetitzar tan sols en quatre fulls la decadència de la societat humana i aconseguir-ho d'una manera brillant, ordenada i entenedora no és gens fàcil. Només per això val la pena puntuar aquest relat amb un deu