Prou que t'agraden els escaldums i les magnòlies (galets, com es diu amb català peninsular) farcides. El torró de vermell d'ou i el massapà. Punyetero!

Així com tu escriu, tan enrevessat, estic segur que si el te proposassis podries canviar la teva vida.
Guanyant més o manco com ara, però potser series conegut a reu del món.
M'ha agradat molt.

Seria convenient que ta mare el llegís.

Toni, requaranta carretades de vatues, Déu ni dó.

No només l'he sentida -fa molts d'anys- sinó que era el mot més emprat (solraig). Però a certs indrets també s'emprava salroig (potser que fins i tot fossin diferents, no l'he esbrinat). Ales hores d'ara hi ha poca gent que conegui la paraula i manco el seu significat, com a moltes altres que a poc a poc se van perdent.
Molt agraït pel teu comentari.
Salroig

Re quaranta carretades de punyetes! Ja n'estic content que un relat meu -entre molts d'altres-, mal escrit, perquè no en sé més, t'hagués ajudat a relatar amb subtilesa i lluentor el que acab de llegir.
Tenc prou edat per saber-ne qualque mot antic (normalitzat) a més dels que vaig recollint pels pobles de les nostres Illes. Tenc un esbós d'un diccionari - per anar amb xoquins- amb més d'un miler de paraules, o mots, que emprant a les Illes. No crec acabar-lo mai, be ja veurem. També t'he d'agrair, per la part que em toca, que el meu fill gran Ninel hagi posat el seu granet d'arena.

M'agradaria escriure com tu el fas!

Una aferrada.

Antoni Ferragut Perelló

salroig@ono.com

Per cert salroig, a les Illes i de antic, és tauró.

Be més que senalla, cove, per guardar el recull de sentiments que havies guardat, fins ara, per a tu.
N'has sortit airosa.

Un conjunt de metàfores molt ben lligades. La teva visió de la globalització m'ha agradat prou per deixar-me ple.

Sublim, m'has deixat bocabadat.

Fa pocs dies vaig estar a Barcelona i vaig fer un tomb per un parell de pobles del voltants, en va esgarrifar sentir, pels carres, el parlar castellà, als comerços haver de canviar la meva llengua per entendre'ns, i això que intent canviar al lèxic peninsular
envers del meu illenc. No estic dins l'ensenyança per saber com el fan, només sé que el nostre govern vol treure hores del català per ensenyar l'anglès. Enhorabona el teu escrit enceta ferides.
Gràcies.

La claredat que el teu relat expressa els sentiments més amagats de qualsevol que el llegeix és aclaparadora. Fins i jo m'he assabentat.

Volia saber com miraves, i…
Quina mirada amb els teus ulls joves!
M'agrada molt més la teva que la meva ja un poc pansida.
Una besada des de Ciutat.
Salroig

Quan em mengi (poques) de figues aiguardenteres que quasi sempre hi ha a casa, tindré esment a no separar el bes meravellós que has descrit.

Ambigu, abstracte, impersonal, clar, concís, et despulles amb les lletres, realment impressionant.

Sort que soc a casa. M'he perdud.