L'amor

Quan els dies són com a mesos
i una pujada, per cames cansades, pel rostoll d'un camp erm.
Quan les paraules no surten de boca tancada,
per mor de la por interior de cor adolorit.
Quan els ulls espiregen veient la persona estimada
encara que sigui d'enfora.
Quan aquesta boca tancada
s'obre de bat a bat per donar raons a qui vulgui escoltar,
explicant qualsevol cosa del qui estima.
Quan fa vessa fer res
si no és al costat del qui tens dins el cap.
Quan et passa això
i no et veus prou valent per espigolar tot sol
les jovades de l'amor,
pren empenta, tanca els ulls i conta-li les teves cuites
i és quasi segur que la persona que estimes
també ja t'havia mirat amb la cua de l'ull.
L'estima sempre fa patir!