Un peu enrere IX

Després de l'ensurt, i amb l'ajuda d'altres al·lots de la barriada, en un solar buit i brut feren un camp de futbol. Era una feinada però es feia necessària, la mare d'en Bernat no podia pagar més multes i tampoc no volia que els altres pares sabessin de la feta per mor de les represàlies. Era un poc la mare de tots! A can Bernat sempre hi havia consol i un bocí de pa per a tothom, pareixia l'hostal d'en Puça. Sota la direcció tècnica d'en Miquel i ajudat per en Raimon les obres duraren més d'un mes: tallar l'herba, recollir pedres, treure la brutícia, manllevar a una obra que feien un poc enfora quatre taulons i dues perllongues per fer les porteries, cavar per allisar el terreny, porgar terra per omplir els clots i per acabar pintar les retxes del camp. Al cap de cinc o sis setmanes en varen poder gaudir i fer befa al policia motoritzat. Aquella disbauxa durà el que dura un caramel a la porta d'un col·legi. Uns senyors, amb cigars d'un pam de llargada a la boca, un dia dematí els tragueren defora del seu camp per mor que el dia següent començaven les obres en aquell solar, dues plantes baixes i dos pisos.

Tenien o no tenien motius, en Bernat i els seus amics, per apedregar els que els feien aquell espoli? A més de dos quilòmetres a la redona no hi havia cap camp on poder-hi jugar i la sala no feia res per la barriada, manco pels al·lots. El camp de l'Atlètic, a dues passes, ja era desmantellat i als seus terrenys hi passaven carrers de nova traça i ja hi havia qualque finca de pisos. L'Atlètic es va fusionar amb el Balears i es canvià a l'altra punta de Ciutat. En Bernat i els seus amics ja no varen conèixer el camp de Bons Aires, a quatre passes, on hi jugava l'equip de l'Alfons XIII.

A l'obra, tot d'una que començaren els fonaments i a dur-hi qualque carretada de marès de gruix de rei per a les parets mestres, hi varen posar un vigilant perquè la guardàs, en Morales, amb el seu ca bord "Lucero". En Bernat i els seus amics comprengueren que el vigilant no tenia cap culpa de la desfeta, i com que els feia pena veure'l tot sol els vespres, varen decidir fer-li companyia. Anaven, després de sopar (en Morales el duia fet dins una caramella) a xerrar una estona amb ell, també a jugar amb el ca. Al poc temps en Bernat, quan el Morales sortia de l'obra i anava a ca seva, devers les vuit del matí, l'acompanyava i feia el dia amb ell. En Morales picava una cisterna al seu corral i en Bernat baixava amb ell per omplir senalles de terra i pedra. Dinaven el que la seva dona cuinava, menjar foraster, i devers les cinc de l'horabaixa tornaven a la barriada, en Morales a guardar i en Bernat amb els seus amics. En Bernat va acompanyar en Morales dos o tres pics, l'estiu no donava per més. A l'hivern en Morales feia un bon foc per escalfar-se, en Bernat sempre ha cregut que ho feia per ells, i sempre qualcú tenia una mica de temps per acompanyar-lo. Tots els veïnats saludaven en Morales i ell els corresponia com Déu mana. Era un bon home, es feia estimar. L'obra anava amunt, li posaren el capell, feren els envans de llivanya, arrebossaren el frontis, referiren de guix els canyissos dels sòtils i quan anaven a posar-hi les persianes mallorquines i les portes, al costat i fent paret mitgera començaren una altra finca més gran i de dues altures. Els solars a poc a poc s'omplien d'estatges i venien veïnats nous desconeguts pels quatre amics.

La barriada, a poc a poc, es feia gran, i els seus habitants no eren una gran família com ho eren ans, encara que molts s'integraren amb els costums dels antics veïnats.