La sal

Un relat de: M.Victòria Lovaina Ruiz

La mare sempre havia dit que deixar el saler de porcellana sobre la taula de la cuina duia mala sort. Per això, aquell dia que va arribar a casa el cosí Esteve i va esperar la mare mirant-me amb els ulls lluents que a mi sempre em neguitejaven, jo només em mirava el saler que era sobre la taula i pensava que tot era culpa de la sal. Era culpa de la sal que el cosí s'hagués presentat a casa aquell dia que jo em trobava sola.

Va ser llavors, mentre esperàvem la mare, que el cosí Esteve em va començar a fer aquelles pessigolles que sovint em feia com si volgués jugar. Però jo no ho volia perquè el cosí Esteve no era un nen ni em resultava agradable. No m'agradaven aquelles cicatrius que tenia a la barbeta com si alguna vegada s'hagués clavat una forquilla. Jo no gosava dir-ho, no gosava dir que no m'agradava sentir les seves mans fent-me aquelles pessigolles lentes i apegaloses que em resseguien el cos. Mentre passava això, jo pensava en el camí que fan els cargols per les fulles de col i em posava tensa com una d'aquelles nines dels aparadors que lluïen vestits de mudar.

Va ser llavors que, malgrat la rigidesa de nina en què s'havia transformat el meu cos, vaig estirar la mà i la vaig ficar dins el saler com per fer-me passar el temps. Vaig enfonsar les ungles en el saler i vaig prémer la sal amb força i se'm van clavar en el palmell de la mà una multitud de petits vidres que em traspassaven la pell i, mentre unes pessigolles pastoses em recorrien el cos, jo imaginava el palmell de la meva mà gravat com la barbeta del cosí.

Va ser llavors que vaig treure la mà plena de sal i vaig llençar un grapat de sal als ulls del cosí amb una força que no sé pas d'on em va sortir. El cosí es va dur les mans a la cara i només em repetia "m'has deixat cec, m'has deixat cec, idiota", i va marxar de casa corrents i jo em vaig quedar mirant els cristalls de sal escampats per la taula i per la cadira i la sal blanca abocada sobre les estovalles verdes amb flors petites i grogues.

La mare va tornar tard. Quan se'm va acostar per a fer-me un petó vaig notar que quan caminava feia l'efecte que quelcom es trencava als seus peus, trepitjava la sal que havia caigut a terra i que jo no havia pensat a recollir. La mare va dir que aquella sal escampada volia dir que alguna malura se'ns venia a sobre. I devia ser veritat perquè al cap de poc operaven el cosí Esteve d'unes lesions a la vista que mai no va acabar de guarir del tot.

I no sé si és per això, però m'agrada prémer grapats de sal, sentir el tacte dels cristalls entre els dits, entre les ungles... i no m'importa que em diguin que sóc una vella maniàtica perquè duc les butxaques plenes de sal.

Lídice

Comentaris

  • Ens ho envies a tribuna@guimera.info ?[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 19-06-2010 | Valoració: 10

    Hola;

    El text com annex a l'email adreçat a tribuna@guimera.info

    Segur que aquesta ' història salada' agradarà molt als lectors de la Tribuna.

    Gràcies.

    tribuna@guimera.info
    www.guimera.info

  • En aquest...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 27-04-2008 | Valoració: 10

    ...relat hi ha una violació amagada o implícita de la que no vols saber-ne res o no vols parlar, de totes les maneres el cosí ja es va emportar una de bona, potser les amanyagues no eren en mala intenció però la sal o el saler en la taula ja saps que no dóna bona estrugança.
    Petons de Vicent i dir-te que m'ha agradat el conte pel que conté d'amagat, es pot veure i sentir el que valga la redundància, sentia aquella xiqueta a la que la tocaven d'aquella manera.

  • M'has fet recordar la meva àvia[Ofensiu]
    Labrysmoom | 18-11-2006 | Valoració: 10

    L'àvia va morir quan jo encara era molt jove, encara una nena, però recordo que parlava de grapats de sal per llençar als monstres acosadors de nenes.
    Un bonrelat. Amb molta garra. De dona amb coses de dones. Trist per tot el seu rerefons.

  • rbbarau | 18-11-2006

    Salat...o amarg...però sempre amb la dolçor de la innocència que regales!

  • Cristalls entre els dits[Ofensiu]
    Frèdia | 08-11-2006

    Diuen que la diferència entre escriure i ser escriptor radica en la capacitat de transmetre al lector cadascuna de les sensacions que viuen els personatges de la història. Doncs, t'he de dir que has aconseguit que em posi en la pell d'aquesta nena, que senti fàstic pel cosí Esteve, m'has fet pensar en els cargols lliscant per les fulles de col, tinc les ungles plens de sal i, fins i tot, em couen els ulls. I, encara amb els cristalls entre els dits, et dono les gràcies per la teva benvinguda i el teu comentari.

  • Què bo![Ofensiu]
    Unaquimera | 31-10-2006

    Un relat encisador, amb un rerefons que no embafa la superfície sinó que li atorga fondària.

    La teva prosa llueix amb tot el mèrit dels textos ben escrits, i es pot assaborir al mateix temps que es navega entre línies.

    Bons recursos per crear ambient i expressar sensacions!

    Ha estat un plaer llegir-te i veient que encara em queden molts altres relats teus per descobrir, t'asseguro que tornaré, ja que no vull perdre'm cap joia com aquesta que he gaudit avui.

    T'envio una abraçada càlida com una castanya torrada,
    Unaquimera

  • La sal de la Vida i la sal de la Terra.[Ofensiu]
    Jofre | 14-10-2006 | Valoració: 10

    Hola Victòria. Comento aquest relat perquè el seu simbolisme el farà sempre atractiu i en conservarà el missatge.

    Crec que l'has condimentat en la justa mesura amb cristalls de sal (o d'assalt - per al saltejador) tenint molt present que des de fa mil·lennis els humans hem fet ús de les seves propietats per sobreviure (com la protagonista).

    Enhorabona per tot plegat.
    Ben cordial,
    Jofre.

  • va ser llavors[Ofensiu]
    SenyorTu | 02-08-2006

    El recurs de començar diversos paràgrafs seguits amb la mateixa paraula deu tenir un nom que només sabeu els entesos. En el relat anterior, el vas utilitzar per emfatitzar París. Ara uses "va ser llavors" per desgranar en tres fases una sola escena i ho fas amb encert. El mateix amb que concentres el concepte que un determinat fet pot empremtar fins el punt d'induir una actitud personal durant tota una vida, com aquesta de tenir sempre a mà un grapat de sal en previsió d'agressions de cosins Esteve.

  • Llimacs[Ofensiu]
    salroig | 30-07-2006 | Valoració: 10

    La claredat que el teu relat expressa els sentiments més amagats de qualsevol que el llegeix és aclaparadora. Fins i jo m'he assabentat.

  • Molt expressiu...![Ofensiu]
    Unicorn Gris | 28-07-2006 | Valoració: 8

    M'agrada aquest relat, la contradicció entre la mala sort pressumpta de la sal i l'accident del teu cosí, la sensació de bona sort que deixa...

    L'he trobat una paradoxa ben feta. Felicitats.

  • sensacions gairebé palpables...[Ofensiu]
    ROSASP | 26-07-2006

    Un relat lligat i conscient, amb una força desfermada.
    És extraordinari com vas desgranant les imatges dels cristalls de sal, transformant-les en sensacions i pensaments.
    Emmagatzemats dins d'aquesta nena criden les paraules de la mare, el tacte de la sal i el fàstic, l'instint més innat que travessa la pell.
    Un secret amagat per indrets perduts que l'acompanyarà tota la vida.
    Aquella sal a les butxaques té el poder simbòlic d'un poderós conjur i alhora un lligam de cadenes que sempre arrossega.
    Records que queden gravats al subconscient i condicionen per sempre molts actes...

    Felicitats per un relat tan ben parit!

    Petons!

  • Sensació[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 26-07-2006 | Valoració: 10

    Doncs si, hi he trobat el gust de la sal. Jo sóc un noi, però d'humiliacions n'he sofert moltes, sobretot psicològicament. M'has fet apreciar la sal, que sempre m'ha semblat extranya.
    El relat té una força de continuitat que enganxa, i els passos són clars, senzills i agradables, malgrat la negativitat de l'argument. És un bon relat.

  • Relat rodó[Ofensiu]
    Ignasi Boix Roure | 26-07-2006

    L'estil és fluïd i clar, natural i molt llegible, i em sembla que com reflecteixes la manera de pensar d'una nena està molt aconseguit. Per rematar, final sorpresa. Sóc de la opinió que és de les crítiques negatives de les que s'aprèn més, però no se'm acut res negatiu: un relat rodó (si em permets la cacofonia).

  • maleït[Ofensiu]
    peres | 25-07-2006 | Valoració: 10

    cosí Esteve i beneïda nena que m'ha fet plorar de ràbia. Que bé que ho expliques i que trist m'ha fet sentir aquest relat. He recordat una frase bíblica que de menut no l'entenia però que se'm va quedar gravada de quan anava "a doctrina", i de més grandet, finalment, a còpia d'experiències sentides (no properes, per sort meva), l'he entesa: "Ai dels que escandalitzen un d'aquests petits, valdria més que els pengessin al coll una roda de molí i els llencessin al mar." La pobra nena protagonista ha hagut de viure tota la vida amb un grapat de sal a la butxaca, pobreta innocent, sense saber del cert per què. Pobra nena anciana, tota la vida. I que bé que ho has explicat. Es llegeix sense respirar, amb una tensió des de les primeres ratlles que només una artista de la paraula com Lídice sap com induir-la.

    Felicitats, un cop més. I pobra nena.

  • Per què...[Ofensiu]
    rnbonet | 25-07-2006 | Valoració: 10

    ...dir-te altra vegada que tries els mots que convenen a la narració, l'estructures amb calma intel·ligent, l'adobes amb una sintaxi que molts 'autors de renom' envejarien, -de què viurien els correctors d'estil?- i acabes el relat amb una frase que sorpren, enganya, o fa fer funa mitja rialleta de complicitat? Per què?

    Molta salut i molta rebolica, xicona!

Valoració mitja: 9.8

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de M.Victòria Lovaina Ruiz

M.Victòria Lovaina Ruiz

62 Relats

377 Comentaris

117547 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Escric, gaudeixo escrivint, tot i el patiment que de vegades comporta, i m'agrada que em llegeixin. Aquests són alguns dels petits reconeixements a la feina feta:

Any 2005:
Primer premi Districte V amb "Ernesta".
Any 2007:
Segon premi de relats Mercè Rodoreda de Molins de Rei amb "Hivern a Roma".
Any 2008:
Premi Joescric de Novel·la amb Amb ulls de nina
Any 2009:
Primer premi de narrativa breu per a dones a Terrassa amb "Veu de sucre".

Primer premi del Certamen Paraules a Icària, categoria "El Cistell" amb":Dietari de Les Gorges

Opinions sobre el Dietari de Les Gorges

Finalista del premi Víctor Mora de l'Escala amb: "Felipe o la magnitud de la llum".
Any 2011
Primer premi de narrativa d'Alberic amb la novel·la "Coses de la genètica".
Any 2012
Premi Soler i Estruch de narrativa curta amb l'obra "Pell de gat". Editat per Edicions del Bullent l'any 2013.
Any 2015
Premi de narrativa breu policíaca i de misteri Ferran Canyameres amb l'obra "L'home que camina"
Any 2016
Finalista del V premi de novel·la GREGAL amb l'obra: L'esquerda de l'àngel:
Any 2017
Accèssit del premi de novel·la curta LA VERÒNICA CARTONERA amb l'obra: El rellotge de doble esfera

Gràcies per llegir-me!

mlovaina@gmail.com