Tot això gràcies a que ets la primera! Molt bona descripció :)

Algun cop he vist que quan la lluna se'n va a dormir, el mar l'abraça.

Que bonic és sentir tan pur per algú. Que el cor sempre estigui tan viu com els teus mots <3

Que bonic utilitzar un pètal com a punt de llibre, m'encanta.

i que bonic ser esclau del paper...

Bon poema! :P

Veig molt dolor en el teu cant. Pero t'animo a ballar amb el diable sota la lluna ensangrentada.

I sobre tot, diuen la veritat.

Potser ja l'has escrit.