Torno a ser aquí.

Un relat de: Rosa negre
Escriure't un poema
donant-nos l'esquena.
Els dos tombats al llit
sense veure que escric.
Adorant el cos sencer
del qual soc jo presoner.
Evitant el contacte
per no perdre'ns en l'acte.
Perquè un sol indici
tornaríem al vici.

Què faig aquí? Pregunto.
Necessitat. Em responc.
Faig bé? Mentre la miro.
Somriu. Mentre s'adorm.

Li toco l'esquena,
el pols s'accelera.
Baixo als malucs,
i el cor casi es surt.

L'abraço amb el tors
tremola el seu cos.
Es gira.
Em mira.

M'agafa la cara.
L'univers es para.
M'envolta amb les cames.
Ens envolten diables.

Un petó de tristesa.
Un gemit de puresa.
Un petó massa tendre.
Un plaer que fa encendre.

Orgasmes en segons
florint emocions.
Tornem a estirar-nos
abraçant-nos tots dos.

Comentaris

  • Que bé [Ofensiu]
    Prou bé | 04-08-2022

    Que tornis a ser aquí i ens retalls aquest poema amb la sensualitat i els sentiments a flor de pell... Boniques imatges i un cert regust de melancòlica tristesa... Una mica només...

    Amb total cordialitat

  • poema cantarí[Ofensiu]
    Atlantis | 31-07-2022

    El moment de l’apropament a l’altre. Té una bona musicalitat. I es llegeix seguit. Només no m’agrada la paraula “vici”. Jo posaria: “tornem a l’inici”.

    M’ha agradat.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Rosa negre

6 Relats

12 Comentaris

1106 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00