La Rosa Blava (Sant Jordi)

Un relat de: Rosa negre
Quina cosa més estranya,
els pensaments melancòlics
durant tota la setmana.

El rellotge no avança.
La sorra no tornarà.
Al seu costat s'accelera
i el forat es fa més gran.

El dolor de no tenir-nos
crearà noves ferides.
La vida amb vi beurem
fins la fi dels nostres dies.

Quina cosa més estranya.
Descobrir perquè m'agrada.
Volia una rosa blava.

Comentaris

  • LA RIQUESA DE SANT JORDI [Ofensiu]

    Un nou poema que "penja" de la diada de Sant Jordi: roses i llibres, amor i poemes.

    Sant Jordi forma part de nosaltres, i nosaltres som un poble.

    Espero que hagis tingut la teva rosa blava!

    Salutacions,

    Fidel Gangonells

    PD
    Moltes gràcies pel teu comentari, Rosa negre.