Cercador
Elements
Un relat de: Rosa negre- Compartir:
A cada sospir alleujava el meu dolor,
però realment queia a terra, cremat pel foc.
Vaig reunir totes les peces i així acabar ressorgint.
Entre les roques em trobava ferit i malmès.
Fent-me el mort les onades m'arrossegaven,
cantant cançons de bressol que em calmaven.
Però tot m'enfonsava i jo mai ho havia entès.
Com m'agrada volar i sentir la llibertat.
L'aire em xiuxiuejava suau a l'orella
les recomanacions de la gent més vella.
Sentint mentides de la freda realitat.
Pales de desil·lusió m'han deixat enterrat.
El foc luxuriós del teu cos, la incertesa de les onades,
l'esperança de l'aire i la realitat de les trepitjades.
Ara que sé on em trobo, començo a germinar.
Comentaris
-
cadència[Ofensiu]Atlantis | 27-07-2022
Quatre estrofes que parlen de la cendra després d’un foc o de la desil·lusió després d’un trencament...per poder vèncer la foguera i ressorgir.
Els versos llargs i les rimes li donen una cadència molt bonica.
-
Elements[Ofensiu]Prou bé | 25-07-2022
Dolor, serenitat i esperança... Descrius la vida, la mort i el renéixer! Esplèndit!
Amb total cordialitat -
Renéixer[Ofensiu]Rosa Gubau | 24-07-2022 | Valoració: 10
Quant costa de vegades afrontar un dolor, i quina serenitat i forlalesa és necessita per poder sortir del pou profund. Un poema trist però en el fons positiu i molt esperançador.
Enhorabona.
Rosa. -
Planta i persona[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 23-07-2022 | Valoració: 10
Imatges precioses d'un poema cent per cent natural. El protagonista, el puc entendre com una persona o com una planta que rebrota després d'un incendi. O potser un arbre, donat el masculí escrit. Sigui qui sigui, sigui com sigui, un poema que transmet serenitat i optimisme natural. Una abraçada.
Aleix