Solidaritat liderada

Un relat de: Rosa negre
Se'n van juntar uns vint xavals, cada un tenia el seu percal. Un era baixet, i l'altre molt primet. En canvi, una era grassa, i l'altre, amb cara de pomes agres. Però un bon jan va arribar, fent-los a tots reflexionar.

-I si en comptes de criticar, traiem aquest vaixell a la gran mar?

Tots el van parar a escoltar.

-El baixet que es posi a rentar i la grassoneta a cuinar. I que més dona si estàs enfadat! Aquesta embarcació l'has de fer anar. I ara bé, si voleu descansar, demaneu ajuda a qualsevol dels vostres iguals.

I si no en sap?- van preguntar.

-Doncs li ensenyes a fer-ho i així no ho haurà de cercar!

-Llavors la feina em traurà.

-Ni que fossis vell i t'haguessis de jubilar.

Escolteu-me totes, dirigint-se a les persones. Cadascú té les seves habilitats, si no les trobeu, us les poden ensenyar i ben segur que practicant, les podreu desenvolupar. I si no, no us preocupeu, hi ha molta feina que no cal estar dempeus. Jo només demano actitud. I sobretot, si algú té singlot, ajudeu-li amb un bon cop! Tots portem aquest vaixell a port, i les diferències ens donen molt de suport. No us queixeu si algú no li surt bé, si els dos competiu, un dels dos no serà el primer. Però si en l'intent els dos moriu, els dos aconseguireu el vostre objectiu.

Som-hi gent! Hi ha un món per explorar! Oferirem el millor servei, en una gresca constant! I si ningú pren mal, repartirem el botí per parts iguals!

Comentaris