Potser nascuts per matar

Un relat de: Rosa negre
Potser eres tu el meu amor.
Potser, haguérem sigut feliços.
Potser, jo, estic equivocat.
Però el que més em fa ràbia; és no haver-ho intentat.

Diuen, que dos senars;
quan s'ajunten els dos,
queden aparellats.

Potser érem els dos molt iguals
Potser, ens haguérem separat.
Potser, jo, t'havia idolatrat.
Però el que més em fa ràbia; és no haver-ho intentat.

Diuen, que dos afluents;
quan s'ajunten els dos,
formen un riu serpent.

Potser era tot sol qui somiava.
Potser, haguérem sigut amics.
Potser, només t'he imaginat.
Però el que més em fa ràbia; és no haver-ho intentat.

Comentaris

  • Plany[Ofensiu]
    SrGarcia | 08-07-2024

    M'ha fet gràcia el títol, m'ha recordat allò de "nasio pa matá",
    La poesia s'allunya molt d'aquesta intenció paròdica, té un bon ritme i un bon ús de l'anàfora.
    El contingut és dramàtic, parla de coses que potser només han passat en somnis, és a dir, que es veuen com irreals, però hi ha un plany molt fort per no haver intentat portar el desig a terme. Un plany retrospectiu per no haver tingut força de voluntat.

  • Potser[Ofensiu]
    Prou bé | 07-07-2024

    Nascuts per matar l'amor no nascut ni compartit!?
    Plànyer-se d'allò que no hem fet és anorreant, encara que és habitual!
    Amb total cordialitat