Cercador
Potser nascuts per matar
Un relat de: Rosa negrePotser eres tu el meu amor.
Potser, haguérem sigut feliços.
Potser, jo, estic equivocat.
Però el que més em fa ràbia; és no haver-ho intentat.
Diuen, que dos senars;
quan s'ajunten els dos,
queden aparellats.
Potser érem els dos molt iguals
Potser, ens haguérem separat.
Potser, jo, t'havia idolatrat.
Però el que més em fa ràbia; és no haver-ho intentat.
Diuen, que dos afluents;
quan s'ajunten els dos,
formen un riu serpent.
Potser era tot sol qui somiava.
Potser, haguérem sigut amics.
Potser, només t'he imaginat.
Però el que més em fa ràbia; és no haver-ho intentat.
Potser, haguérem sigut feliços.
Potser, jo, estic equivocat.
Però el que més em fa ràbia; és no haver-ho intentat.
Diuen, que dos senars;
quan s'ajunten els dos,
queden aparellats.
Potser érem els dos molt iguals
Potser, ens haguérem separat.
Potser, jo, t'havia idolatrat.
Però el que més em fa ràbia; és no haver-ho intentat.
Diuen, que dos afluents;
quan s'ajunten els dos,
formen un riu serpent.
Potser era tot sol qui somiava.
Potser, haguérem sigut amics.
Potser, només t'he imaginat.
Però el que més em fa ràbia; és no haver-ho intentat.