Cercador
Quin goig recordar-ho Que bonic va ser.
Un relat de: Rosa negre- Compartir:
Veuran somriure un bigoti sense cap motiu,
remenant la terra del parc, amb el seu bastó.
I pensaran, que està fent aquest vell sonat?
Recordant històries, sentint-se enamorat.
Serà el seu únic moment de privadesa,
amb la seva neta jugant, sense pressa.
On podrà pensar en la seva infantesa;
i en aquella dona que el va fer créixer.
No té a ningú en qui compartir els moments,
només li queda, dedicar-li uns versets.
Els ulls li brillaven recordant tots els fets;
inclús d'escalfar-li entre les cames, els peuets.
Que bonic va ser, quin goig recordar-ho.
El seu cos nu, abraçant-lo.
Les seves paraules, potenciant-lo.
Que bonic va ser, quin goig recordar-ho.
remenant la terra del parc, amb el seu bastó.
I pensaran, que està fent aquest vell sonat?
Recordant històries, sentint-se enamorat.
Serà el seu únic moment de privadesa,
amb la seva neta jugant, sense pressa.
On podrà pensar en la seva infantesa;
i en aquella dona que el va fer créixer.
No té a ningú en qui compartir els moments,
només li queda, dedicar-li uns versets.
Els ulls li brillaven recordant tots els fets;
inclús d'escalfar-li entre les cames, els peuets.
Que bonic va ser, quin goig recordar-ho.
El seu cos nu, abraçant-lo.
Les seves paraules, potenciant-lo.
Que bonic va ser, quin goig recordar-ho.
Comentaris
-
Records[Ofensiu]Prou bé | 17-02-2023
Quan el camí de la vida es va acabant que bonic recordar amb tanta tendresa quan aquesta començava! Gràcies per un poema tan bonic com la imatge dels peuets entre les cames que els escalfen!
Amb total cordialitat -
Els nets...[Ofensiu]Rosa Gubau | 17-02-2023
que aporten vida, alegria i mols records. Ho has expressat de forma senzilla i amb sentiment evocador.
Molt bonic Rosa negre.
Salutacions.
Rosa.