Quin goig recordar-ho Que bonic va ser.

Veuran somriure un bigoti sense cap motiu,
remenant la terra del parc, amb el seu bastó.
I pensaran, que està fent aquest vell sonat?
Recordant històries, sentint-se enamorat.

Serà el seu únic moment de privadesa,
amb la seva neta jugant, sense pressa.
On podrà pensar en la seva infantesa;
i en aquella dona que el va fer créixer.

No té a ningú en qui compartir els moments,
només li queda, dedicar-li uns versets.
Els ulls li brillaven recordant tots els fets;
inclús d'escalfar-li entre les cames, els peuets.

Que bonic va ser, quin goig recordar-ho.
El seu cos nu, abraçant-lo.
Les seves paraules, potenciant-lo.
Que bonic va ser, quin goig recordar-ho.