Otgerbarcel

Barcelona,

2 Relats, 4 Comentaris
1869 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Com deia quan vaig entrar, suposava que la meva "opera prima" seria la darrera ...o no ...mai no es pot dir. Efectivament, n'hagué una 2ª. a tall de comiat.

Com ja tinc prou feina amb altres temes, país, matemàtiques, escacs, no crec que entri gaire més, anava a dir mai més però com no es pot dir que aquest mossèn no és el meu pare, mai no es pot dir.

Això sí, qualsevol comentari o suggeriment envers algun dels temes esmentats sempre rebrà la meva atenció a ...ara que ja hi ha confiança us puc donar el correu 'particular', com no podia ser d'altra forma, jcmcat@gmail.com :-)

A fruir que són 4 dies. Salut!!*!!

Últims relats de Otgerbarcel

  • L'Estevet

    Otgerbarcel - 07-08-2007 - 609 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 32 minuts

    Ateses les notícies actuals i atès que no podria entrar tot el que voldria al fòrum, i ja que Catalunya està de dol, aquest conte. Que com tot conte, conté elements de no-ficció. Homenatge al país. A la seva gent i a la Sagrada Família. I per si paro a la presó, Bon Nadal!!!! més

  • M'enganya

    Otgerbarcel - 26-06-2007 - 1260 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Feia temps que ho pressentia. Les seves evasives, els canvis sobtats. Sabia que treballar fins tard els dissabtes no afavoriria la nostra relació. Però jo mai no ho hagués fet. més

Últims comentaris de l'autor

  • Otgerbarcel | 09-07-2007

    Ostres!, tu dius que es (no facis cas de la manca d'accents, l'ordinador aquest esta atrotinat) estranya la sensacio d'haver de muntar una serie de frases?, si al sopar deies el que fos, be, potser cal rumiar-les be i aixo porta molt de temps.

  • Otgerbarcel | 09-07-2007

    No hauras (no facis cas de la manca d'accents, l'ordinador aquest esta atrotinat) guanyat pero ens has fet fruir.

    M'ha agradat molt.

  • Otgerbarcel | 26-06-2007 | Valoració: 10

    Toques el voraviu, ATZAVARA. Caldria no tenir sang a les venes per no emocionar-se. Poemes així et fan sentir que tot val la pena. I qui no s'hi emmirallaria? Et fan somiar.

  • Otgerbarcel | 26-06-2007 | Valoració: 10

    Caram!, tendre i punyent alhora. Irreal com un somni o real com la vida, tots ens hi devem poder emmirallar. M'ha agradat.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor