Catalunya està de dol

Bon dia i bona hora!,

no entro gaire a aquest fòrum i això fa que no hagi respost fins avui un tema que en "bruixot" va comentar al sopar de relataires. I m'excuso per haver trigat tant.

En concret, la crítica a un article aquí publicat que duia el títol de l'encapçalament, amb l'opinió que qui l'escriví no podia parlar per boca de tots els catalans. No he trobat l'article -i volia llegir-lo abans d'escriure aquí-, però sí que tinc clar que no seré jo qui coarti la llibertat d'expressió d'un company en un fòrum obert, sempre i quan s'atengui a les mínimes mesures de correcció, allò que en deien la 'netiqueta' als temps que em 'barallava' contra totes aquelles veus crítiques als que defensàvem l'ús d'Internet per als bons fins del català, pe.

I, en el cas que ens concerneix, sent tan curós com ho he procurat sempre, és a dir, sense voler atorgar-me atribucions que no em pertoquen, no sols no critico que qui escriví l'article digués el que digués sinó que sempre he compartit aquest punt de vista. L'article aparegué arran del nomenament de l'actual president de la Generalitat. I no m'atorgo cap atribució de més, perquè independentment del que pensi molta gent que viu, treballa o el que es vulgui a Catalunya, la nació (part d'ella, i em refereixo a 'part' geogràfica) està de dol per ser representada per un personatge tan gris com aquest i amb una trajectòria personal i professional tan lamentable.

Malgrat el meu to, sóc tan tolerant que encerto a veure un punt positiu en el seu nomenament, una distinció més respecte als veïns que ens permet tenir un president que ni ha nascut a aquestes terres, quan a l'inrevés és del tot improbable. Però no estaria de més que qui se suposa que ens ha de representar, respectés també el país que l'ha acollit i, per descomptat, la seva llengua. Sense haver de donar un espectacle penós quan se li pregunta per què ni té el nivell C que s'exigeix als funcionaris.

Cert que segurament molts polítics es dediquen a la política perquè no podrien descollar en cap altre camp, i això podria discutir-se en el seu cas, però el que considero innegable és que el seu nomenament sols s'explica per la situació d'ocupació en què ens trobem. I no caldria recordar com volen riure-se'n de nosaltres amb la Sagrada Família. Que el "tunelillo" no "li fa ni pessigolles". No era el cas de l'escrit, tot i que els seus arguments, "el pes de l'edifici és molt gran i deforma el terreny més que el 'tunelillo'", mereixerien un article humorístic -o terrorífic pel que comporta-, però exemplifica a la perfecció com pretenen que molts catalans ens empassem, de grat o força, el seu intent d'anorrear-nos.

Així que, companys, Catalunya continua de dol.

Bon cap de setmana!

OtgerB