Comiat

Bon dia i bona hora (i bona mort quan sigui l'hora)!

Realment admiro el ritme vertiginós de publicacions a aquest fòrum. Què en sou, de prolífics!

De fet, vaig entrar al fòrum per curiositat, vaig conèixer dues participants i vaig publicar un petit relat, al qual m'hi havia vist obligat (val a dir que mai no he tingut cap pretensió escriptora). Però aprofitant que per a un examen de nivell de la Junta vaig haver de fer una redacció, vaig publicar-lo ("M'enganya"). De fet, ja em podia haver donat de baixa aleshores, però al sopar es comentà com de dol està Catalunya (i torni a valer). I vaig enviar un comentari sobre el comentari (valgui la redundància) i encara sort que vaig tornar-hi a entrar a les poques hores. Ja hi havien publicat no sé quants apunts més.

Però referit al meu apunt al fòrum de com n'era de correcte escriure que Catalunya era de dol, vaig trobar qui,en desacord amb mi, deia que ens hauríem de fer a la idea que un dia, a més amés, proper, Catalunya tindria un president que es digués Mohammed.

Justament, de l'únic que no em queixava de l'actual era dels seus orígens. D'aleshores ja no hi havia tornat a entrar (i crec que era, com a mínim, al juliol) i vista la productivitat no m'entretindré a buscar-lo. Vist el vist i com sols entraria d'aquí quinzenes, vaig decidir fer el meu comiat en forma de testament. L'escrit, "L'Estevet", formava part d'un projecte llarg a explicar, com llarg era el conte i prou feina em dugué tallar-lo al màxim sense tallar el fil.

I així responc a tot aquell que cregui que la situació del país està per llençar coets i que ens mamem el dit. Com l'objectiu del fòrum és publicar relats, cosa que jo no faré, us desitjo força estones de plaer als que en fruïu.

Però a mi em tira més la qüestió del país. I els nombres, val a dir. Per cert, i ja que parlo de nombres i difícilment tornaré a saber res del fòrum i els sopars, val a dir que en el darrer no ho tenia gens clar, però que no són 100 sinó 10 els canons per banda de la cançó aquella.

I respecte a l'acudit de les (3) classes de persones que hi ha: les que saben comptar ...i les que no :-), per a un informàtic són 11, no 10.

Sort, salut i endavant les atxes!,

Joan Carles

P.S.: "Otgerbarcel" venia d'un heroi llegendari, Otger Cataló, del qual derivaria el nom de Catalunya. Doncs poseu-hi Barcelona i d'aquí Otgerbarcel (per estalviar-me accents). Otgercatal sonava fatal ;-)