Concís, curt, exacte, cert, motivador, rellevant, i tot per expressar com n'és d'important sentir-se bé! Segur que encara dura, i sinó torna a barrejar les cartes que seguir que tard o d'hora, i torna haver fortuna. Mentre no et sentis bé, no cal afegir res a les nostres vides que no ens aporti valor afegit per aconseguir els nostres objetius vitals

Has demanat perdó, t'has adonat del teu error. Ja no pots fer més. Són situacions que ens dolen, però sovint l'orgull no les deixa tornar.
Cal que comencis un nou camí, per molt que costi, intentant milllorar tot allò en el que et vas equivocar.Ja no cal que li diguis a ella.Ja ho has fet! Ara només cal que t'ho diguis a tu mateix, que te'n sortiràs, que trobaràs coses millors, que t'esperen vivències molt més importants i llargues,i que acceptes el teu error però sense guardar-li cap mena de rencor.Tu has après amb ella. Ella et va ensenyar.Valora-ho sempre.Oblida el teu error,Segurament t'hagi perdonat.I ara, segueix aprenent i vivint.Encara, que ara ja hagi de ser sense ella!

M'ha encantat i em fas pensar.M'agrada la teva claredat, la sinceritat de les teves paraules, Fes-les arribar on calgui.Sense por i sabent que en aquesta vida sovint ens toca perdre, però si no t'arrisques sovint no sabem si podem guanyar. Ens morim esperant una mirada, ens desasperem buscant una carícia, i enyorem que ens diguin mots a cau d'orella.I ens preguntem com fer que tot això canvii? La clau està en nosaltres mateixos, en la nostra actitud:per tant enlloc d'esperar lluita per trobar-ho, enlloc de viure pensant abans em miràves, viu pensant avui aconseguiré que em miris i enlloc de pensar li hagués volgut tranmetre aquestes paraules i m'he quedat en silenci sabent que no les lligiries mai, acosta't i digues...."vaig escriure això per tu!" Felicitats. Ànims i endavant!

Ens llegim i ens seguim veient!

Sempre havia pensat que saber oblidar era positiu.El dia que vaig comprendre que no oblidar era valorar-me, vaig aprendre a estimar-me molt més i millor que persones que em semblava que m'estimaven.
M'agraden les teves paraules fortes, contundents, sense contemplacions i clares.Estàves dolgut i no has de deixar de mostar-ho. No et quedis mai els sentiments a dins, ni els bons ni els no tan bons. Extreure-los ni que sigui en forma de paraules.
Em sento identificat en tot un conjunt de sensacions que dec haver viscut en algun moment.Les males experiències ens enforteixen, i amb el temps sí que és veritat que aprenem a perdonar-les. Som humans i hem de ser-ho sempre, però hi ha sensacions amargues que el nostre cor no pot oblidar ni ha de fer-ho.Espero que aprenguéssis d'aquesta experiència. Espero que hagis acabat trobant una nova llum, una nova il·lusió, una nova font d''inspiració i una nova manera de dedicar paraules,I sobretot, una millor destinatària per tot allò que saps comunicar. Felicitats!

Sóc aquí per llegir-te, per esperançar-te de nou, per demanar-te que lluitis sempre per l'amor autèntic,encara que costi. Això sí que sigui correspost. No caiguis en l'error, excessivament fàcil a vegades, d'acabar imaginant possible allò que no és. Sè que en el fons encara hi veus una petita esperança en aquella història que sabem que està morta perquè potser ni tan sols ha viscut mai. Simplement i perdona si m'erro, sigui una història que hagi sobreviscut com ha pogut en la teva ment.En la seva només ha existit quan tu la feies existir.Deixa'm que et feliciti per la teva valentia alhora d'escriure sobre això.Deixa'm que et feliciti per saber enamorar-te saber que t'estàs equivocant i que potser acabaràs tornant a imaginar i tornant-te a equivocar una i altre vegada. Però dona-ho tot ara i sempre. Això sí:a qui relament s'ho mereixi. Escolta't com et sents i valora-ho, corregeix. i analitza-ho.No acabis imaginant que sents allò que voldries sentir.No t'endinsis cegament en una història que saps que no té un bon final. Gràcies per fer-me feliç llegint-te! T'estaré esperant per veure't enamorada de nou!Oriol

M'agradaria dir-me Albert, però com em moltes coses a la vida ja he fet tard. Em dic Oriol.. M'agradaria parlar-te de sentiments, però ja no en sé probablement els hàgi perdut pel camí, o més ben dit, els hagi hagut d'ocultar sota la màniga per necessitat.
Si pogués em canviaria el nom, et parlaria de sentiments i et correspondria amb paraules encara millors. Me'n adono que un cop més probablement hagi fet tard!
He anat als mossos per canviarme al nom, i de poc no m'arresten Només han esclafit a riure quan jo els ho he dit en el to seriós que em caracteritza. Sóc un enamorat de les teves paraules, i fins i tot els mossos ho saben, He intentat poder dir-me Albert, però no he aconseguit. Em dic Oriol i per tota la vida. Fins molt aviat! un petó molt gran!

M'agrada i vull que ho sàpigues!

Ulls que no diuen res perquè ja ho han dit, perquè els ulls parlen sempre fins el dia que es cansen de parlar.Els teus ulls semblane cansats, desfets, traïts i decebuts de tan de mal. Gràcies per relatar-ho tan bé i de manera tan real, fascinant i meravellosa!

Un relat preciós, m'ha encantat la manera com està escriut, el que diu, i el com ho diu. El títol ho he de confessar m'espanta. Al meu entendre massa categòric.Dius "tota la vida". Personalment són expressions que cada cop m'espanten més. Potser perquè m'he tornat poruc i indefens davant del verb estimar. Potser m'hi han fet tornar-m'hi.No em fa por dir amb veu alta aquest títol quan realment ho sento. Però m'espanta el com el pugui rebre l'altre persona. Són expressions que ja no estan de moda ni ho estaran. Entenc la situació que relates. L'he viscuda.I precisament en situacions així mai es pot dir "tota la vida". L'experiència em diu que són situacions que més tard o més d'hora, acaben. Simplement han de finalitzar. I és millor que ho facin. Penso que és una qüestió d'integritat humana, perquè són vivències i sentiments que ens desgasten més del que voldríem o estem preparats per aguantar.Segurament m'enamoraré o seguiré enamorat tota la vida, però em penso que només estimaré tota la vida quan estigui davant de la persona adequada. Moltes felicitats!!

M'obligo a rellegir coses passades. Em refugio en aquest petit record que formen les teves paraules. Fa temps que espero veure't, que tornis a escriure, intento que alguna paraula teva de nou em sorprengui. Espero i espero i la ploma encara no s'ha posat en funcionament. Potser no té tinta, potser no té esma per llicar damunt del paper, o potser no troba motius per deixar-se agafar. Potser la calor de l'agost li ho impedeix. Potser és de vacances o potser ja no tornarà.
Enyoro aquella ploma senzilla i autèntica, de paraules sinceres, tendres i melodies esperaçadores.Anhelo la teva manera d'escriure. Ja ho diuen. Avui per tu i demà per mi. Encara recordo com les teves paraules em vàren fer tornar, ara sóc jo qui et demana si us plau quei ho faci.
Ja no pretenc imaginar coses que no poden donar-se, ja no busco ni treus ni cinc ni sis peus al gat, només busco les paraules de la nana. Busco aquella tendresa que sempre em vàres saber donar encara que ni tu ni jo mai vam agafar-nos de la mà i només vàrem compartir paraules. Petpons!

Genial! M'ha encantat!Oriol

Viure amb la por, però sense por! Felicitats pel que estàs aconseguint! M'ha agradat molt!

Després de llegir-te, he corregut a comprar-te un segell perqupe puguis enviar-li Crec que el destinatari hauria de saber d'aquesta història tan bonica i d'aquests sentiments tan profunds. Abans pensava com tu, però per experiències a la meva vida, he anat descobrinrt i aprenenent que callar-nos els sentiments que sentim i que expressem no és bo Sé que a vegades no és fàcil, podem rebre el que no esperàvem, patir, sofrir i plorar. Però menys bo és, penso jo, quedar-nos-ho a dins i no transmetre-ho i no fer-ho arribar.
Crec que és bo fer l'exercici de que un cop que haguem acceptat que ens poden dir NO, que podem rebre una resposta no desitjada i molt diferent a la que ens hauríem imaginat, intentem trasnmetro allò que sentim directament a la persona en questió. No és bo que et quedis sense que ell o sàpiga,ho senti o vegi el que has patit i de la forma que ho has fet. Si som valents per transmetre-ho, som valents per acceptar el NO.Si som valents per sentir davant de qui calgui independentment de l'edat estem preparata per estimar i estimar-nos. Si no sabem dir sense por que estimem, difícilment ens estimaran!

No és res sinó tot el que vull dir-te des de que et segueixo. Amb por de que no m'entenguis, no em segueixis de la mateixa manera, o simplement ja no confiis en ningú per seguir-me. No vull que defalleixis en pensar de poder tenir allò que et mereixes, alllò pel que estàs llluitant, o allò que tantes nits t'ha fet el perdre el son i no t'ha deixat dormir Ja no vull veure't que negativitzes tot rl que et passa. Ja no vull sentir com tu mateixa t'enterres viva pel fet de no sentir il·lusió per allò quie sempre has desitjat,
Et demano si us plau, sabent que no sóc qui per demanar-te ni suplicar-te que no et centris en unna bellesa exterior que no té cap mena de valor ni sentit. I a mesura que vagi passant el temps, encara en tindrà menys, Centra't si et plau en intensificar encara més tot aquest bon interior i bon cor que les teves paraules demostren que a portes a disnn teu. No posis barreres ni entrebancs a tota la gent que et podem fer somniar. Només d'aquesta manera seràs feliç de la manera que et mereixes. Només així seràs fàcil d'estimar! Molts anims i escriu molt!

Mai és tard per tornar a escriure. És bonic quan sents aquesta necesssitat tan indescriptible de tornar-hi Potser és una droga sana que no es pot deixar mai?
Una manera d'escriure. i un accent crec que valencià, que tot i que no puc sentir-lo, només llegir-lo em deixa captivat.
És trist veure que normalment els motius per tornar-hi són desenganys, il·lusions perdudes a mig camí, o somnis tan impossibles com irreals. Mai és tard per tornar a sentir allò que havíem sentit, per tornar a confiar en l'amor correspost, o per il·lusionar-nos per iniciar un nou camí pel que no hem caminat mai.
Tan de bo que les paraules que escrius, sents i transmets et facin ser valanta altre vegada per tornar a començar encara que et costi. Tan de bo te'n adoniis que sempre que ens disposem a retornar-hi, tenim nova gent al nostre voltant per tornar a començar. Tan de bo hagi tranmés una mica més d'empenta, per sentir de nou i perquè puguis ser forta per deixar enrera tot allò que ens fa mal. T'estaré esperant!ORIOL