Cercador
Tornar
Un relat de: _ampariuesCrec que és la millor opció, tornar a escriure... per intentar tornar a somriure. Per intentar tornar a viure.
Han sigut 5 mesos llargs, en els quals has sigut tu la única cosa que tenia al cap. Trobe que ja és hora de centrar-me en mi, perque sé que encara no és tard per a ser feliç.
Comentaris
-
indefinida | 17-07-2010 | Valoració: 10
Sempre som a temps de ser feliços!
Salut! -
Mai és tard![Ofensiu]ORIOL | 17-07-2010 | Valoració: 10
Mai és tard per tornar a escriure. És bonic quan sents aquesta necesssitat tan indescriptible de tornar-hi Potser és una droga sana que no es pot deixar mai?
Una manera d'escriure. i un accent crec que valencià, que tot i que no puc sentir-lo, només llegir-lo em deixa captivat.
És trist veure que normalment els motius per tornar-hi són desenganys, il·lusions perdudes a mig camí, o somnis tan impossibles com irreals. Mai és tard per tornar a sentir allò que havíem sentit, per tornar a confiar en l'amor correspost, o per il·lusionar-nos per iniciar un nou camí pel que no hem caminat mai.
Tan de bo que les paraules que escrius, sents i transmets et facin ser valanta altre vegada per tornar a començar encara que et costi. Tan de bo te'n adoniis que sempre que ens disposem a retornar-hi, tenim nova gent al nostre voltant per tornar a començar. Tan de bo hagi tranmés una mica més d'empenta, per sentir de nou i perquè puguis ser forta per deixar enrera tot allò que ens fa mal. T'estaré esperant!ORIOL -
Tornar a escriure és com tornar a casa[Ofensiu]Fada del bosc | 01-07-2010
Un petit text amb garns veritats, tornar a escriure per tornar a somriure, tornar a escriure per tornar a viure....
He llegit alguns dels teus relats i saps? val la pena que tornis a escriue ho fas molt bé.
La fada
Valoració mitja: 10
l´Autor

15 Relats
42 Comentaris
15436 Lectures
Valoració de l'autor: 9.96
Biografia:
El meu correu: adeamparo@gmail.comNomés tinc 16 anys, i moltes ganes de Viure.
Les meues passions: RIURE, ESTIMAR, ESCRIURE.
Sóc fanàtica de la literatura i la música, no hi ha remei.
Gràcies per llegir-me i comentar-me :)