No oblido

Un relat de: Grünewald

No oblido,
no perdono.
Sé que el temps tot ho cura
i que a la fi les coses tornen al seu lloc.
Però ara sento ira,
odi dins el cor.
Has jugat fort amb mi,
m'has trencat en bocins.
M'has fet mal, dama,
m'has clavat un punyal.
Les teves respostes airades,
les teves paraules esmolades
han obert ferides difícils de tancar.
No has estat sincera,
no has estat valenta.
Has mentit amb decisió,
arraconant tot bell record
has enterrat nostre amor...
No oblido,
no perdono.
Et maleeixo, et tinc rencor,
t'odio, i el que és pitjor:
t'estimo malgrat tot.

Comentaris

  • T'has fet gran![Ofensiu]
    ORIOL | 18-12-2010 | Valoració: 10

    Sempre havia pensat que saber oblidar era positiu.El dia que vaig comprendre que no oblidar era valorar-me, vaig aprendre a estimar-me molt més i millor que persones que em semblava que m'estimaven.
    M'agraden les teves paraules fortes, contundents, sense contemplacions i clares.Estàves dolgut i no has de deixar de mostar-ho. No et quedis mai els sentiments a dins, ni els bons ni els no tan bons. Extreure-los ni que sigui en forma de paraules.
    Em sento identificat en tot un conjunt de sensacions que dec haver viscut en algun moment.Les males experiències ens enforteixen, i amb el temps sí que és veritat que aprenem a perdonar-les. Som humans i hem de ser-ho sempre, però hi ha sensacions amargues que el nostre cor no pot oblidar ni ha de fer-ho.Espero que aprenguéssis d'aquesta experiència. Espero que hagis acabat trobant una nova llum, una nova il·lusió, una nova font d''inspiració i una nova manera de dedicar paraules,I sobretot, una millor destinatària per tot allò que saps comunicar. Felicitats!

  • Quan...[Ofensiu]
    natasha | 15-02-2009 | Valoració: 9

    ...queden les brases de l'amor...costa apagar-les. Els sentimients contradictoris, oblidar, el reconcor. però encada queda aquella estima... costa però es supera.
    Una abrçada

  • Dolor i amor[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 15-02-2009 | Valoració: 10

    Els dos sentiments es troben en el poema, es cruen, i es manifesten a cada vers. No hi hauria dolor si probanblement no hi hagués un amor tant intens, però tot i sent-t'hi, cal deixar sortir les emocions que ens han ferit. Cal temps, cal un procés que permeti estovar la força i la ràbia. Després, a poc a poc, tot es va situant on ha de ser, i el record minimitza els moments foscos i engrandeix aquells que ens fan somriure.
    Un poema bell en la seva creusa, sincer, on s'hi aboca el cor.
    Una abraçada

  • Quina paradoxa[Ofensiu]
    brins | 02-12-2008 | Valoració: 10

    tan bella al final. Ja diuen que de l´amor a l´odi només hi ha un pas...
    Et felicito, m´ha agradat.

  • Veritats com punys[Ofensiu]
    RFS1984 | 06-11-2008 | Valoració: 9

    les que escrius en este relat. Sempre he pensat que val més que algú et diga obertament que pensa de tu i si hi tens res a fer amb ella que no que vaja marejant la perdiu amb ambiguitats, anades i tornades. I si, damunt, ereu parella, més encara. La sinceritat per damunt de tot.

    Miraré de llegir-te més, doncs t'acabe de descobrir.

    Ens veiem a RC!

  • Memòria[Ofensiu]
    Unaquimera | 23-10-2008

    Tal com tu dius en la introducció, els versos resulten contundents.
    I a més a més, sincers.
    En llegir-los, tinc la sensació de què els teus dits han anat depressa, molt i molt, i que han escrit el que els dictava el cor més que la raó, que només ha pogut colar un intent de consol: "el temps tot ho cura".
    Els sentiments, doncs, han parlat a raig fet, sense gaires impossicions, com una necessitat imperiosa.
    Jo he fet servir alguna expressió semblant a la teva en Antítesi i per això crec que puc entendre l'emoció de fons.

    T'envio una abraçada per celebrar la coincidència.
    Unaquimera

  • Clar de lluna | 17-10-2008

    ...les teves paraules mostren ràbia, però per bé, et desitjo que sàpigues perdonar i deixis d'odiar, doncs són sentiments que probablement a qui més mal fan és a qui els sent! Diuen que perdonar és de savis. No oblidis, però perdona sempre! I sí, el temps tot ho cura, tot!

    Una abraçada!

  • rasablanca10 | 16-10-2008 | Valoració: 9

    no tinc paraules..
    aquest poema.. uf..
    em sento molt identificada
    és com si algú s'hagués ficat dins la meva pell i l'hagués escrit de la forma més bella possible

    és fantàstic, de debò

    enhorabona!
    un petonàs!

  • JA HO DIUEN:[Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 16-10-2008 | Valoració: 9

    Que de l'amor a l'odi hi ha un pas, fins hi tot en el teu vers si denota un odi profund, però una estimació molt fortam que fa mal.

Valoració mitja: 9.5

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Grünewald

Grünewald

53 Relats

117 Comentaris

56626 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Nat a Barcelona, m'he inclinat per la Història de l'Art, però sempre m'hagués agradat fer filologia catalana. La poesia sempre m'ha agradat: llegir-la i practicar-la. Trobo que és un magnífic instrument per a expressar idees, conceptes, sensacions i sentiments de forma llire i expressiva. Ben mirat, la poesia és -com altres manifestacions- expressió per sobre de tot. Cal sentir-la, viure-la, respirar-la,... Poesia i vida és tot un, una unitat indestriable i totalitzadora. Així soc jo, així són els meus versos.