Por

Un relat de: nana_17

Dies sense inspiració, buscant el sentit de potser, massa coses.
Dies plens de rutes i excursions, companyia, castells, focs, festes i música.
Dies en que tot, té un sentit massa incert.
Festa major. Hores amb els nens del casal i son. Cafès i cerveses amb tu o amb un/s altre/s, patins passejades, brisa, el so de l'òliba, el motor d'un cotxe cansat. El batec d'un cor.
Dies buscant la inspiració o esperant que aquesta em trobés.
No la buscava on tocava.
No, més ben dit, no estava disposada a trobar-la, m'enganyava, però avui he decidit agafar la mà a la por, i fer part del camí juntes.
La inspiració ens ha trobat nedant en una piscina blau cel, amb la companyia dels ocells, el so d'una civilització llunyana, galls i gallines, cavalls i gossos. Arbres ballant al ritme del vent.
La por m'acompanya i això és el que encara no havia entès. Prou fugir d'ella, em faré forta amb ella. Por a decidir, a fer...?
Si ara camino amb ell, què estic fent? Defugir-me a mi?
Massa feina, s'ha acabat. Això espero.
Avui caminaré amb ella i espero que durant bastant temps sigui així.
Juntes ens podem fer més fortes. Quan jo tingui por, espero que ella ho vegi clar i quan jo em tiri de cap sense pensar, desitjo que la por em retorni a la realitat.
Viure. Saber viure amb la por, no amb por.
Hi és i serà sempre amb nosaltres.
Avancem plegat, doncs!
Inspiració temorenca.
Inspiració, estiuenca.

Comentaris

  • por a no tenir por[Ofensiu]
    Fada del bosc | 27-07-2010 | Valoració: 10

    No volem tenir por, però què fariem sense ella?
    en el teu escrit relates l'equilibri que tants busquem. Molt bó de veritat.

    La Fada

  • Sense por![Ofensiu]
    ORIOL | 27-07-2010 | Valoració: 10

    Viure amb la por, però sense por! Felicitats pel que estàs aconseguint! M'ha agradat molt!

l´Autor

Foto de perfil de nana_17

nana_17

63 Relats

72 Comentaris

60541 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Nascuda en terra d'avellanes,
xicalla, gegants, tronades,
diables, masclet i rialles.

Vaig treure el cap per primer cop,
un divendres Sant, 13.

Supersticiosa? No pas

Com el meu cap en aquesta foto,
jo encara l'estic traien en el món qe m'ha tocat.

És un món ple de somnis i fantasia,
on no hauria d'estar prohibit poder imaginar.

Aprenent a escriure i a somiar...
intentant fer els somnis realitat.

Els viatges i els somriures,
les postes de sol i les estrelles,
els moments compartits,
i altres coses,
són els que m'ajuden anar escrivint,
hi ha ser aquesta persona que començo a construïr!


Mira el passat amb un somriure i no amb una llàgrima

Pel món tan sols ets algú però per algú tu ets el món


Una abraçada forta i un somriure càlid!