Castells de sorra

Un relat de: natasha

Pensativa al parc de sempre em quedo embadalida amb els més petits. De sobte em sorprenen dos menuts que em miren i ella, somrient, m'etziba " Hola, jo sóc la Berta i el és el meu novio Bernat" dona mitja volta i s'allunyen saltironejant mentre es fan un petó a la galta i ell li dona una flor recent arrencada del parterre municipal. Marxen feliços fent veure que són grans,… dibuixant en la plaça un esbós d'una casa i simulant una família que només veuen ells…

Algú els hauria de dir la veritat… que d'aquí vint anys el més possible és que no es recordin l'un de l'altre, que les parelles de per vida només són una utopia i que la mitja taronja (ja no perfecte) no existeix… bé si, tan sols en els contes dolços i pel·lícules roses. Que els amics no es conten per cubells de sorra plens ni globus d'aigua explotats, sinó amb els dits d'una mà… però que són els angelets que no ens deixaran caure en èpoques de tempesta i que ens acompanyen pels núvols en dies de vent i saltimbanquis…

Comentaris

  • Bon relat[Ofensiu]
    Fada del bosc | 04-09-2010

    El millor el final, tan sols que no hi estic d'acord. A vegades l'amor pot ser per sempre i pots estar rodejada d'amics.

    El que passa és que la vida també pot ser cruel tant que desitjaries tornar a ser nen i viure en un món de fantasia, com molt bé descrius en el teu relat.

    La Fada.

  • M'agrada![Ofensiu]
    ORIOL | 04-09-2010

    M'agrada i vull que ho sàpigues!

  • molt tendre relat...[Ofensiu]
    joandemataro | 22-08-2010 | Valoració: 10

    amb un punt agredolç però que dóna per pensar, et felicito
    rep una abraçada des de mataró
    joan

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de natasha

natasha

65 Relats

275 Comentaris

77829 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
Vaig néixer una matinada d'agost del 1988 a la ciutat dels quatre rius (Girona).
Química professionalment parlant trobo en les lletres el meu millor refugi, on plasmar sensacions, desfogar-me durant un mal dia o volar pels núvols... escriure s'ha converit en una forma de deixar anar allò que penso però que no dic.
El meu camí seria més feixuc sense els amics i la família.
Gaudeixo amb una bona musica, un bon llibre, una conversa, el bàsquet o amb la simple tranquil·litat davant del mar.

si teniu alguna cosa a dir: judithgirona@hotmail.com

*tot comentari o crítica serà benvingut