Intent de castell de 8

Un relat de: ORIOL
Primer, l'encant entre tu i jo,
després la pinya d'amics i amigues,
amb sopars i grans vetllades junts,
passava un mes més i un altre,
i un camí es forjava creixent junts.

Vam anar caminant i construint
un castell al bell mig del poble,
tu el folre esbelt i segur,
jo cada pis amb dubtes i immadur
quilòmetres i quilòmetres per estar amb tu.

El castell es mantenia robust i fort
si construíem pis tu, jo, i l'amor.
El castell es posava a tremolar
quan la teva anxaneta estimada
començava a pujar enfurismada

Sabia des de que va començar la pinya,
que la gralla sonaria
i que l'anxaneta pujaria,
va sonar la gralla quan em feies millorar
pero el pes de l'anxaneta no vaig poder aguantar.

Mes a mes, pis a pis, el castell madurava
pero com més temps passava,
més i més i encara més tremolava.
No l'hem pogut descarregar
ni he tingut forces per aguantar.

Falta d'encant, manca d'emocions,
ni atracció ni tampoc il·lusions,
tot el que has viscut en aquesta vida
queda molt lluny de la vida castellera
i per mi ja no és el que era:una meravella!

Acaba la festa major i la diada castellera
avui haguéssim acabat el vuitè pis i mes,
d'aquest castell enamoradís només
en que ha mancat trobar els sentiments
per arribar a l'amor correspost i quelcom més.

Comentaris

  • Gràaacies Oriol![Ofensiu]
    Grünewald | 02-09-2011

    Gràcies pel comentari company!! Veig que t'agraden els castells, eh? Bon símil! Bé, aquest poema el vaig penjar tot just quan vaig trencar amb la Laia... Hi havien masses diferències, suposo... En fi, s'ha de passar pàgina! Un altre dia ja en parlarem. espero que hagi anat bé les vacances! Siau! I que la música t'acompanyi!!

l´Autor

ORIOL

55 Relats

64 Comentaris

48990 Lectures

Valoració de l'autor: 9.70

Biografia:
Vaig començar a escriure com a afició i ara s'ha convertit en una de les meves principals passions.
Escriure per mi ha estat la manera de transmetre tots aquells sentiments i totes aquelles sensacions que massa sovint no sabem fer arribar cara a cara.
Escriure és el meu petit tresor. Poca gent sap que el tinc, poca gent el coneix, poca gent l'ha llegit però ja des d'ara vull compartir-lo amb vosaltres que sé que m'entendreu. Aquesta és només la meva autèntica felicitat? I la vostra?
De petit, mon pare sempre em deia que el "llegir no et faci perdre l'escriure". Ara només puc dir que "l'escriure m'ha fet perdre el llegir" I me'n alegro que així sigui. Vaig néixer a Barcelona ciutat el febrer de 1974, i des de ben petitet. m'ha captivat el món de les lletres. Acostumo a escriure sobre vivències, pensaments i sensacions que porto en el meu cor.Voler veure el que escric, és voler coneixe'm. Deixar-se captivar per la tendresa d'una paraula és voler estimar. ORIOL
E-mail: oriol1202@gmail.com