Un món inacabat

Un relat de: Vicenç Ambrós i Besa

Hem heretat el pes dels vells imperis,
i del Papat, i dels senyors feudals,
i d'aquells sants, els màrtirs de la Història,
de tots aquells que el temps ha sepultat.
Ja no són més que avantpassats eteris,
soldats difunts, imatges fantasmals,
vells caminants, caiguts per la victòria
d'aquell que alguns tenen per aliat.

La Terra és, doncs, un magne cementiri,
on reposa la sang dels temps passats;
és el taüt on rau la melangia
i aquell motiu que ens ha menat aquí.
Vol assossec, com la flama d'un ciri,
Vol comprensió, pels seus assassinats,
vol tot això, i espera cada dia
recomençar amb l'alba d'un matí.

Però la Terra alhora és un bressol,
de fusta clara i sedosos coixins,
on el futur reneix amb amargura
a cada instant que el temps li ha robat.
Finestra enllà, una posta de sol
revesteix de vermell tots els confins;
és el temps, que estampa la signatura
en l'aire pur d'un món inacabat.

15 de març de 2002

Comentaris

  • Molt bo[Ofensiu]
    Naiade | 25-07-2008 | Valoració: 10

    He rebuscat en els teus orígens i m'he trobat aquesta obra d'art.
    Capa sobre capa s'ha anat fent l'historia, de la que tan poc en sabem del cert,
    Imatges distorsionades d'esdeveniments emmascarats, vides forjades al gust del vencedor... i tantes més coses que en podríem dir.
    M'ha encantat aquesta poesia tan real, on descrius amb saviesa el que va ser, el que és i el que serà. L'ultima estrofa l'he llegit i rellegit, m'he quedat sense paraules per dir-te com m'ha agradat.
    Una forta abraçada i bon estiu.

  • Moltíssimes gràcies[Ofensiu]
    Onofre Bou Vila | 13-11-2007

    ...Pel teu comentari. Benvingudes siguin les pallisses si han de ser totes així d'útils!
    I no, no coneixia l'enllaç de gencat. Àixí que gràcies de nou, pels ànims i la informació.

    Fins una altra!

  • Passat, present i futur[Ofensiu]
    iong txon | 22-10-2005 | Valoració: 10

    Em sento incapaç de comentar-ne la forma, a banda de dir que el trobo estèticament brillant, amb aquesta rima que fa que es llegeixi sol, d'una tirada.

    Pel que fa al contingut diria que has fet un poema rodó, complet. Hi veig una dimensió còsmica, està ple de ressonàncies del més enllà, com si els nostres avantpassats ens contemplessin mentre llegim aquests versos, esperant que comprenguem el perquè de la nostra desventura col·lectiva. I malgrat tot amb aquesta tercera estrofa, també hi has posat una mirada molt realista però plena d'esperança cap al futur. Et felicito per aquest poema. Ja està entre els meus preferits.

    Moltes gràcies. Et seguiré llegint.

    Quim

  • Una llum...[Ofensiu]
    Merlinha | 19-06-2005

    M' ha agradat molt. És molt difícil ajuntar història i poesia. A més, la teva manera d' esciure arriba directament al cor.

    "Però la Terra alhora és un bressol,
    de fusta clara i sedosos coixins,"

    I també m' ha encantat el pessimisme que rau en el poema i, de cop i volta, hi trobem una llum..Molt bó i molt ben expressat!

    Felicitats!

    Merlina (Lili).

  • és un taüt...[Ofensiu]
    girasol | 12-01-2005

    "És un taüt on rau la melangia"... m'inclino per aquesta jo!
    m'he estat llegint els teus poemes i, malauradament, no tinc temps per fer un comentari extès. Plens de sensacions i imatges... m'han arribat al cor.
    Mercès.

  • He llegit...[Ofensiu]
    Llibre | 08-12-2004

    ...el teu poema, i òbviament, he llegit els comentaris que t'han fet. I m'ha cridat l'atenció que cadascun dels relataires et comenta un vers o un parell de versos, que són els que més els han impactat.

    I això m'ha recordat aquella nostra conversa, la nit de la trobada a Els 4 Gats: els comentaris que fan a la teva obra te'ls has de prendre com el que són: comentaris subjectius. La veritat absoluta no la té ningú.

    I per què et dic això? Perquè a mi, els versos que m'han cridat l'atenció de manera específica són:

    ""La Terra és, doncs, un magne cementiri,
    on reposa la sang dels temps passats;""

    No sé. Aquesta idea de tota la terra com un enorme cementiri. Aquesta idea de la sang dels nostres avantpassats circulant per sota nostre. De veritat: m'ha arribat.

    I també et volia comentar, ara que t'he llegit més (per la lectura del teu llibre de recull de poemes) que hi tens molta traça, amb els poemes històrics. I ho dic seriosament. Jo seria incapaç de conjuntar poesia amb història.

    Ostres! Molt bé, de veritat.

    Salut!

    LLIBRE (Sílvia)

  • món...[Ofensiu]
    mar - montse assens | 06-11-2004 | Valoració: 10

    "tot està per fer, i tot és possible" com diria el poeta...
    en un món inacabat que hem d'anar construint a poc a poc però amb la feina ben feta

    felicitats pels teus poemes!!!

  • és dur i alhora, tendre[Ofensiu]
    Shu Hua | 11-08-2004 | Valoració: 8

    com no pot ser d'altra manera qualsevol repàs a la vida d'aquesta nostra Terra. m'ha emocionat allò de: "Vol assossec, com la flama d'un ciri,
    Vol comprensió, pels seus assassinats" Sobta perquè, de cop i volta, canvies de protagonista, ja no sóm "nosaltres", sinó la "Terra". Queda molt bé.

    una abraçada de la teva companya de taula

  • Ara entenc perquè ets l'autor més valorat[Ofensiu]
    intratable | 29-07-2004 | Valoració: 10

    Dius les més grans veritats, en aquest cas contrastant el que ha sigut amb el que serà. M'agrada com has passat del pessimisme que evoca el cementiri que és la Terra, a l'optimisme del bressol que no hem d'oblidar que (també) és.



Valoració mitja: 9.67