Flashos al restaurant de moda, un dissabte en hora punta.

Un altre relat teu que em toca els nassos. En el bon sentit —naturalment—, em refereixo al final del relat, quan l’aprenenta li treu el dit del forat del nas...
Tenint en compte que jo menjo diàriament fora de casa, i no precisament en el restaurant de moda... aquest relat em deixa molt que pensar. I això em recorda aquella frase que diu més o menys: Si sabéssim el que es cou a la cuina... no menjarien res.
El que sí és cert, és que et continuaré llegint.
Una abraçada arrebossada.
—Joan—

Un relat ben divertit, Unaquimera. Un repas a les frases fetes no està mai malament, i més si posen la banda sonora a una serie de situacions quotidianes i divertides dins d'un restaurant.

Espero que acceptis les meves felicitacions amb retard. Cinc anys a RC, són molts anys, molts relats, moltes lectures, molts comentaris...

Saps? Suposo que és per defecte professional però, mentre el llegia, pensava que seria un relat adient per llegir a classe (ara que hi ha tants canons i pissarres digitals) per parlar de les frases fetes.

Has teixit una divertida història tot enllaçant el sentit figurat i el literal d’una sèrie de frases fetes, refranys i modismes. Creant divertides i còmiques escenes que provoquen el somriure de lector i mantenen l’atenció des del principi fins al final.

Celebro que hagis decidit compartir-lo amb nosaltres.

Ens seguim llegint,

Núria

PS: I per què no l'havies penjat?

I ben retrobada, Unaquimera. Després d'uns mesos totalment desconectat , m'hi retrobat amb els teus mots: enginyosos, precisos i que encaixan com a originals peces d'un meravellós puzzle..... Sempre al darrera de qualsevol obra mestre, de qualsevol meravella hi ha el factor humà que ho fa possible, amb les seves virtuds i els seus defectes, amb les seves torpeses i les seves habilitats i és precisament això que ho fa únic i espècial..

Felicitats pels teus 5 anyets!! reb una tendre abraçada ja primaveral

leonardo

... amb la Nonna. Em falten adjectius per classificar el teu relat. De moment he descobert el teu nom. I, seguint l´esperit del teu relat, aquesta vegada no em despediré amb "una abraçada", no sigui que vingui algú dels teus i em clavi una ganivetada. O siqui que...
Adéu.
Un anònim... Oi que no cola?

més ordenat! Sembla una paradoxa però tu ja saps el que vull dir.
Quin munt de frases fetes més ben col-locades!
Un relat amb el segell de Unaquimera.
Voldria trobar epítets nous però no els trobo. Què ignorant que sóc! Per tant haig de conformar-me amb els més freqüents: entretingut, divertit, àgil i graciós.
Per cert, amb la nova pàgina de RC no acabo d'entendre com va això de les puntuacions. Tu sí?
M'agradaria tant conèixer-te algun dia, Maite!
Com diu un relataire, una abraçadota, però en aquest cas , més gran encara.

Nonna

Has triat un bon relat per celebrar el teu cinquè aniversari, no li manca res: divertit, original i amb un munt de frases fetes que encaixen a la meravella.
Jo et donaria una altre estrella Michelin!!!

Una forta abraçada i endavant a per més.

jo em quedo amb aquesta imatge del relat, genial tot ell i sense voler desmerèixer-lo. L'etern badall m'ha fet veure en la pica, que regalima mandrosa, pura bellesa poètica! I en general he somrigut durant tota la seva lectura; m'ha agradat de debò.
La imatge del dit al nas és un gran final.

Una abraçada!

Original i sorprenent com sempre, amb marca de la casa i estrelles.
avant

Gràcies i requetegràcies, Núria!
No havia rebut mai una estrella, ni Michelín ni de cap tipus,
així que la que tu m'has atorgat, m'ha fet moOoOolta il.lusió!!!
A més de ser tota una poetessa i una bona autora en prosa, ets una persona encisadora!
T'envio una abraçada estrellada,
Uq

Quin reguitzell de frases fetes més ben utilitzades! El més divertit de tot és que cada personatge la utilitza en el sentit literal i renoi com si escau!
Una mirada ràpida dins una cuina de cinc estrelles, i ves per on has copsat moments crítics que podrien ben bé succeir a qualsevol cuina, és clar que en aquesta se’ls hi perdona tot!
I menys mal que al final ens deixes ben clar que…
Tot el personal cuida molt la higiene, al restaurant de moda en la ciutat.

Molt divertit i dinàmic aquest relat ,
desitjo de tot cor que el menú fos de lo més exquisit per celebrar com cal el teu aniversari a RC.

Bon profit !
Una càlida abraçada tan autèntica com la darrera!
Núria

abans que res .....les meves felicitacions!
i ara sí, aquí tens el comentari del jutge d'aquell repte.

400 paraules. Paraules clau ben col•locades.
Què t’he de dir Unaquimera!
Suposo que hi ha un adjectiu per sobre de tot: originalitat.
Ens presentes un exercici lingüistico-literari (si és que existeix una cosa així) i t’inventes una sèrie de situacions còmiques en un restaurant, a partir d’unes quantes frases fetes de la nostra llengua. La proposta és arriscada, però des del meu punt de vista te’n surts la mar de bé. El text és divertit, com si ens passessin per davant un grapat d’esquetxos còmics amanits amb un punt de surrealisme. Quan l’he començat a llegir la primera vegada no sabia per on em portaves, però mica a mica m’ha anat creixent el somriure i ja no l’he deixat fins al final. I aquí és on trobo potser la part més fluixa: el final no acaba de “tancar” el text, però també reconec que al no ser un text “tradicional”, tampoc s’ha d’esperar un tancament “tradicional”.
De totes les situacions jo em quedo amb -Estic fins el coll!, .... regalimant jade daurat amb denominació d’origen, francament he rigut. Molt bo!
En resum, un text decididament original i fresc, però també una proposta arriscada, amb possibilitats de que no funcioni. Però pel meu gust això no succeeix, ben al contrari, el relat és divertit i amè.

de frases fetes i una bona aplicació de cada una d'elles, articulen un excel·lent relat. Felicitats!

Espero per molts i molts anys més continuar gaudint dels teus relats exceŀlents i sorprenents. I aquest darrer és d’allò més divertit. No sé com t’empesques coses tan originals.
Petonets des d’una nit canadenca plena de neu.

Construir un relat a partir d'unes frases fetes, no és gens fàcil. Les dites encaixen perfectament i el to, una mica irònic és un ingredient afegit. Així com al restaurant són molts els ingredients que calen per fer uns bons plats, en la literatura calen també els ingredients dels mots ben seleccionats.
Moltes felicitats pels cinc primers anys com a relataire
Una abraçada sense fums
Joanalvol

Un relat per sucar-hi pa amb oli.
No t’oblido et segueixo lleguin.

Moltes felicitats, escriptorassa! Cinc anys escrivint a RC. Tinc feina per posar-me al dia! Fantàstic! I ara, centrant-me en aquest relat miraré de sintetitzar les moltes i grans coses que m'han encantat: el subrealisme,elrealisme, la fantasia, la poesia, la imaginació, el coneixement d'un món, la sorpresa i l'humor. Suposo que em deixo moltes altres virtuts, però ja m'aniran sortint en els pròxims minuts. I és que el que m'agrada molt dels teus relats és que quan els llegeixes per segona o tercera vegada (aquest el vaig llegir ja fa uns dies per primera vegada; avui per tercera crec) doncs que sempre hi trobo coses noves, interpretacions que se m'havien escapat la vegada anterior. això és fruit d'una gran mà quan escriu. Pels teus cinc primers anys a RC i pels que vindran, moltes felicitats! Els lectors sí que ens en podem felicitar. Una abraçada!
aleix

teus amables comentaris, venint d'una experta...
Un bon relat, ben cuinat, elaborat, de gust deliciós,
...per llepar-se els dits!!!
Una abraçada.

... i que en compleixis molts més cuinant i servint relats tan deliciosos com aquest!
M'he quedat com un ximplet mirant la pantalla amb el teu text "com si pogués sorgir una autèntica perla d'aquell etern badall acerat."
i de perles no en falten, mengívoles i ben digestes.
Una abraçada,
franz

Un Relat suculent en molts aspectes.
Enhorabona i visca la continuïtat.

Et desitjo un mar de bons camins
Un relat boníssim i divertit
Podríem dir allò de-Xuca xuca Faló que encara que la mare és bruta,el suc és bo.
Bon camí
Josep

Molt ben cuinat el relat, amb tots els ingredients saborosos que una bona cuina requereix. Refranys deliciosos, dites per a sucar-hi pa i expressions de cinc forquilles ( o són tres?) Imaginació de primera qualitat, fresca, acabada de comprar al mercat d'avituallament. Un relat per a llepar-se els dits.
Epppppppppppp, i un pastís d'aniversari, i que no falti la guinda, per a celebrar aquests cinc anys d'abundància literària i de degustació variada.

Bon aniversari, nena, que tu vals molt i molt!

només d'arribar ja t'he buscat i aprofito per felicitar-te per aquest aniversari i per aquest relat tan especial.

ja em diràs . . . comentar un relat de la Quimera . . . per on començo? i que dic? . . .
que m'ha agradat? que és bonic? que és original?. Amb aquestes paraules estic dient obvietats i a més sonen com a recurs quan no se sap que dir.
Millor no dir rés i passar sense que ningú s'adoni que em falla l'expressió.
Comentar un relat d'Una Quimera . . . això em supera.

a RC, i molt entretingut relat, en to d'humor i amb la incorporació de les frases fetes
una abraçada maite
joan

i llagostes... Acabo de llegir la introducció que fas al teu conte. Sense quedar-me massa sorpresa, francament, vull afegir al meu anterior comentari l'enhorabona pel premi rebut i ben merescut però, sobretot, per la feina ben feta que has dut a terme durant cinc anys a Relats. I els que vindran, per sort nostra!
Et felicito de tot cor, Unaquimera, i t'envio cinc abraçades joioses i màgiques que t'arribin pas a pas però, posats a triar, ben lleuger.

Mercè

Que bé m'ho he passat, Maite! Quin suc has arribat a treure d'aquest restaurant on tothom va de bòlit. Uns plats combinats els teus amb un enginy al punt de cocció. Unes frases fetes divertidíssimes que van encaixant com un puzle en l'acció de cada personatge. La gastronomia al servei de la literatura o a l'inrevés, tan se val! Una troballa plena de color, d'olors i de sabors, d'escenes hilarants que deixen el cos satisfet, ple de bon rotllet de primavera, ha ha!
He tingut el plaer i el gust de fer-te el primer comentari -espero!- cosa difícil en una autora tan admirada i estimada com tu.
Encara recordo l'alegria que vaig tenir de retrobar-te el dia del "Garbuix de contes" Aquella abraçada que ens apropà te la reenvio embolcallada amb paper de plata perqué t'arribi ben conservada.

Mercè