Flashos al restaurant de moda, un dissabte en hora punta.

Un relat de: Unaquimera
El cuiner es posa ben dret l'alt barret blanc, dóna un cop sobre el taulell i mana:
-Anem al gra!
L'ajudant, espantat, tremolós, tira l'arròs a la paella.

Després, el noi s'acosta fins les gambes i els escamarlans que ha de sofregir, però sentint les pessigolles d'aquells bigotis tant graciosos, s'entendreix i no és capaç de rematar la feina.
Ja se sap: gent jove, pa tou!

L'auxiliar, des de dins el gran rebost, crida:
-Estic fins al coll!
Dos pinxes el treuen del bidó d'oli verge extra on havia caigut, on s'estava ofegant i d'on surt regalimant jade daurat amb denominació d'origen.

El segon encarregat diu, arrufant el nas:
-Quins fums!
De seguida s'escampa l'olor a socarrimat que emana de la torradora.

La frega- plats, que darrerament entra en èxtasi quan més falta fa, fixa els ulls fins a posar-se guerxa, afirmant amb veu tranquil•la:
-De mica en mica, s'omple la pica!
Observa el degotall que es forma cada pocs segons a la boca metàl•lica de l'aixeta, com si pogués sorgir una autèntica perla d'aquell etern badall acerat.

L'aprenent no es pot reprimir davant el panorama tendre, provocador, que s'obre davant la seva mirada; exclama:
-Estàs per sucar-hi pa!
Mira, embadalit, aquella tomaca vermella, sucosa, madura i olorosa, que acabava de tallar en dues meitats.

El subaltern gemega, desesperat:
-Ara si que m'he ficat de peus a la galleda!
Treu gotejant les sabates del gibrell mig ple que algú ha deixat, descuidadament, al pas. No diu gaire cosa més: la cridòria de l'encarregat davant el mullader, l'emmudeix.

Quan s'asserena, l'escandalós es fixa en la cambrera que passa amb paraments de sala i l'aconsella:
-Paula, para la taula, para-la bé, que l'hoste ja ve!
La jove, assentint, es disposa a canviar les estovalles, però interromp la seva tasca en sentir ofecs agònics darrera seu. Aplicant el vell remei familiar, colpeja l'esquena del client que s'ennuegava, fins que escup un trosset de raspa; llavors l'alliçona amablement:
-Calla quan mengis sardina, per no empassar-te l'espina!
L'home, esgotat, sense poder dir fava, la mira amb gratitud.

La cuinera en cap, darrere les portes batents, s'enfurisma de debò:
-No em toquis el nas!
L'aprenenta novella li treu ràpidament el dit del forat esquerre.
Se'l neteja, però, abans de tornar a la feina.
Tot el personal cuida molt la higiene, al restaurant de moda en la ciutat.

Unaquimera

Comentaris

  • Un altre relat teu...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 15-05-2011 | Valoració: 10

    Un altre relat teu que em toca els nassos. En el bon sentit —naturalment—, em refereixo al final del relat, quan l’aprenenta li treu el dit del forat del nas...
    Tenint en compte que jo menjo diàriament fora de casa, i no precisament en el restaurant de moda... aquest relat em deixa molt que pensar. I això em recorda aquella frase que diu més o menys: Si sabéssim el que es cou a la cuina... no menjarien res.
    El que sí és cert, és que et continuaré llegint.
    Una abraçada arrebossada.
    —Joan—

  • Divertit[Ofensiu]
    Englantina | 30-04-2011 | Valoració: 10

    Un relat ben divertit, Unaquimera. Un repas a les frases fetes no està mai malament, i més si posen la banda sonora a una serie de situacions quotidianes i divertides dins d'un restaurant.

  • I per què no l'havies penjat?[Ofensiu]
    nuriagau | 28-04-2011 | Valoració: 10

    Espero que acceptis les meves felicitacions amb retard. Cinc anys a RC, són molts anys, molts relats, moltes lectures, molts comentaris...

    Saps? Suposo que és per defecte professional però, mentre el llegia, pensava que seria un relat adient per llegir a classe (ara que hi ha tants canons i pissarres digitals) per parlar de les frases fetes.

    Has teixit una divertida història tot enllaçant el sentit figurat i el literal d’una sèrie de frases fetes, refranys i modismes. Creant divertides i còmiques escenes que provoquen el somriure de lector i mantenen l’atenció des del principi fins al final.

    Celebro que hagis decidit compartir-lo amb nosaltres.

    Ens seguim llegint,

    Núria

    PS: I per què no l'havies penjat?

  • Feliç aniversari......[Ofensiu]
    leonardo | 02-04-2011 | Valoració: 10

    I ben retrobada, Unaquimera. Després d'uns mesos totalment desconectat , m'hi retrobat amb els teus mots: enginyosos, precisos i que encaixan com a originals peces d'un meravellós puzzle..... Sempre al darrera de qualsevol obra mestre, de qualsevol meravella hi ha el factor humà que ho fa possible, amb les seves virtuds i els seus defectes, amb les seves torpeses i les seves habilitats i és precisament això que ho fa únic i espècial..

    Felicitats pels teus 5 anyets!! reb una tendre abraçada ja primaveral

    leonardo

  • Estic d´acord...[Ofensiu]
    Jaume VINAIXA SOLÁ | 17-03-2011 | Valoració: 10

    ... amb la Nonna. Em falten adjectius per classificar el teu relat. De moment he descobert el teu nom. I, seguint l´esperit del teu relat, aquesta vegada no em despediré amb "una abraçada", no sigui que vingui algú dels teus i em clavi una ganivetada. O siqui que...
    Adéu.
    Un anònim... Oi que no cola?

  • Quin garbuix [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 14-03-2011 | Valoració: 10

    més ordenat! Sembla una paradoxa però tu ja saps el que vull dir.
    Quin munt de frases fetes més ben col-locades!
    Un relat amb el segell de Unaquimera.
    Voldria trobar epítets nous però no els trobo. Què ignorant que sóc! Per tant haig de conformar-me amb els més freqüents: entretingut, divertit, àgil i graciós.
    Per cert, amb la nova pàgina de RC no acabo d'entendre com va això de les puntuacions. Tu sí?
    M'agradaria tant conèixer-te algun dia, Maite!
    Com diu un relataire, una abraçadota, però en aquest cas , més gran encara.

    Nonna

  • Ben trobat[Ofensiu]
    Naiade | 12-03-2011 | Valoració: 10


    Has triat un bon relat per celebrar el teu cinquè aniversari, no li manca res: divertit, original i amb un munt de frases fetes que encaixen a la meravella.
    Jo et donaria una altre estrella Michelin!!!

    Una forta abraçada i endavant a per més.

  • de mica en mica s'omple la pica[Ofensiu]
    Onofre Bou Vila | 26-02-2011 | Valoració: 10

    jo em quedo amb aquesta imatge del relat, genial tot ell i sense voler desmerèixer-lo. L'etern badall m'ha fet veure en la pica, que regalima mandrosa, pura bellesa poètica! I en general he somrigut durant tota la seva lectura; m'ha agradat de debò.
    La imatge del dit al nas és un gran final.

    Una abraçada!

  • unaquimera[Ofensiu]
    panxample | 26-02-2011 | Valoració: 10

    Original i sorprenent com sempre, amb marca de la casa i estrelles.
    avant

  • Agraiment a la Núria Niubó:[Ofensiu]
    Unaquimera | 24-02-2011

    Gràcies i requetegràcies, Núria!
    No havia rebut mai una estrella, ni Michelín ni de cap tipus,
    així que la que tu m'has atorgat, m'ha fet moOoOolta il.lusió!!!
    A més de ser tota una poetessa i una bona autora en prosa, ets una persona encisadora!
    T'envio una abraçada estrellada,
    Uq

  • Amb estrella Mitchellin * !![Ofensiu]
    Núria Niubó | 22-02-2011 | Valoració: 10

    Quin reguitzell de frases fetes més ben utilitzades! El més divertit de tot és que cada personatge la utilitza en el sentit literal i renoi com si escau!
    Una mirada ràpida dins una cuina de cinc estrelles, i ves per on has copsat moments crítics que podrien ben bé succeir a qualsevol cuina, és clar que en aquesta se’ls hi perdona tot!
    I menys mal que al final ens deixes ben clar que…
    Tot el personal cuida molt la higiene, al restaurant de moda en la ciutat.

    Molt divertit i dinàmic aquest relat ,
    desitjo de tot cor que el menú fos de lo més exquisit per celebrar com cal el teu aniversari a RC.

    Bon profit !
    Una càlida abraçada tan autèntica com la darrera!
    Núria

  • el comentari del jutge[Ofensiu]
    manel | 22-02-2011


    abans que res .....les meves felicitacions!
    i ara sí, aquí tens el comentari del jutge d'aquell repte.

    400 paraules. Paraules clau ben col•locades.
    Què t’he de dir Unaquimera!
    Suposo que hi ha un adjectiu per sobre de tot: originalitat.
    Ens presentes un exercici lingüistico-literari (si és que existeix una cosa així) i t’inventes una sèrie de situacions còmiques en un restaurant, a partir d’unes quantes frases fetes de la nostra llengua. La proposta és arriscada, però des del meu punt de vista te’n surts la mar de bé. El text és divertit, com si ens passessin per davant un grapat d’esquetxos còmics amanits amb un punt de surrealisme. Quan l’he començat a llegir la primera vegada no sabia per on em portaves, però mica a mica m’ha anat creixent el somriure i ja no l’he deixat fins al final. I aquí és on trobo potser la part més fluixa: el final no acaba de “tancar” el text, però també reconec que al no ser un text “tradicional”, tampoc s’ha d’esperar un tancament “tradicional”.
    De totes les situacions jo em quedo amb -Estic fins el coll!, .... regalimant jade daurat amb denominació d’origen, francament he rigut. Molt bo!
    En resum, un text decididament original i fresc, però també una proposta arriscada, amb possibilitats de que no funcioni. Però pel meu gust això no succeeix, ben al contrari, el relat és divertit i amè.

  • Un bon recull [Ofensiu]
    Josoc | 22-02-2011

    de frases fetes i una bona aplicació de cada una d'elles, articulen un excel·lent relat. Felicitats!

  • Per molts anys![Ofensiu]
    Shaudin Melgar-Foraster | 21-02-2011 | Valoració: 10

    Espero per molts i molts anys més continuar gaudint dels teus relats exceŀlents i sorprenents. I aquest darrer és d’allò més divertit. No sé com t’empesques coses tan originals.
    Petonets des d’una nit canadenca plena de neu.

  • Original relat![Ofensiu]
    joanalvol | 20-02-2011 | Valoració: 10

    Construir un relat a partir d'unes frases fetes, no és gens fàcil. Les dites encaixen perfectament i el to, una mica irònic és un ingredient afegit. Així com al restaurant són molts els ingredients que calen per fer uns bons plats, en la literatura calen també els ingredients dels mots ben seleccionats.
    Moltes felicitats pels cinc primers anys com a relataire
    Una abraçada sense fums
    Joanalvol

  • Un humor molt literari[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 18-02-2011 | Valoració: 10

    Has fet servir, Maite, un humor ben literari tot fent giragonses i dites als fets dels teus personatges, m'ha agradat; en aquest món on la faena és potser més important per a certes persones que el gaudi o el desig o amor, són els que volen que tot els done diners, el fer una cosa amb mestria els dóna més poder econòmic o més valor o plusvàlua a llurs negocis.
    El restaurant de moda és si es mira per dins com un restaurant dels anomenats hui, amb tota la supèrbia de la normalitat, normals, és un restaurant on els cambrers més assenyats poden tenir errades, que es fan ben paleses als encarregats, tot i que els que hi venen a menjar no les vegen, són com l'home que s'empassa l'espina uns perfectes deixebles d'uns professionals que els fan la vida més fàcil i per això els estan agraïts, però mai no sabran el que s'ha cogut dins, a la cuina de l'empresa. Com la vida mateixa, només veiem el que se'ns ofereix, mai els entrevins del que hi ha abans.
    I per no ser menys que els teus personatges que m'han fet passar una molt bona estona i m'han fet recordar velles dites et convide a un dinar al Palmar, un poblet que està en mig del llac de l'Albufera de València, envoltat de pins i boscos, i amb el llac voltant-lo, ens demanarem, baratet, perquè encara hi és de barat aquest barri de la ciutat o millor, aquesta pedania de la ciutat de València, ens demanarem, et deia, un arròs a banda, que és un dels arrossos típics valencians, a banda de la paella de marisc és l'arròs més mariner, està fet de xicotets bocins de sípia i brou de peix, és una delícia.
    Vinga, ara et porte per correu el meu teletransportador i en un minut estàs amb la meua dona i jo, ací al Palmar, i de pas ens fem una mulladeta a la platja del Saler que és al costat, a vint metres de l'Albufera, perquè hui l'oratge a la ciutat de València és d'allò més agradable. Vinga t'espere Maite.

    Una besada i una forta abraçada de Vicent.

  • Caray[Ofensiu]
    jos monts | 17-02-2011

    Un relat per sucar-hi pa amb oli.
    No t’oblido et segueixo lleguin.

  • Flaix que enlluerna[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 17-02-2011 | Valoració: 10

    Moltes felicitats, escriptorassa! Cinc anys escrivint a RC. Tinc feina per posar-me al dia! Fantàstic! I ara, centrant-me en aquest relat miraré de sintetitzar les moltes i grans coses que m'han encantat: el subrealisme,elrealisme, la fantasia, la poesia, la imaginació, el coneixement d'un món, la sorpresa i l'humor. Suposo que em deixo moltes altres virtuts, però ja m'aniran sortint en els pròxims minuts. I és que el que m'agrada molt dels teus relats és que quan els llegeixes per segona o tercera vegada (aquest el vaig llegir ja fa uns dies per primera vegada; avui per tercera crec) doncs que sempre hi trobo coses noves, interpretacions que se m'havien escapat la vegada anterior. això és fruit d'una gran mà quan escriu. Pels teus cinc primers anys a RC i pels que vindran, moltes felicitats! Els lectors sí que ens en podem felicitar. Una abraçada!
    aleix

  • Gràcies pels...[Ofensiu]
    free sound | 16-02-2011 | Valoració: 10

    teus amables comentaris, venint d'una experta...
    Un bon relat, ben cuinat, elaborat, de gust deliciós,
    ...per llepar-se els dits!!!
    Una abraçada.

  • Feliç aniversari![Ofensiu]
    franz appa | 16-02-2011

    ... i que en compleixis molts més cuinant i servint relats tan deliciosos com aquest!
    M'he quedat com un ximplet mirant la pantalla amb el teu text "com si pogués sorgir una autèntica perla d'aquell etern badall acerat."
    i de perles no en falten, mengívoles i ben digestes.
    Una abraçada,
    franz

  • Felicitats[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 15-02-2011 | Valoració: 10

    Un Relat suculent en molts aspectes.
    Enhorabona i visca la continuïtat.

  • Felicitats[Ofensiu]
    Josep Ventura | 14-02-2011 | Valoració: 10


    Et desitjo un mar de bons camins
    Un relat boníssim i divertit
    Podríem dir allò de-Xuca xuca Faló que encara que la mare és bruta,el suc és bo.
    Bon camí
    Josep

  • Refranys, dites i expressions[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 14-02-2011 | Valoració: 10

    Molt ben cuinat el relat, amb tots els ingredients saborosos que una bona cuina requereix. Refranys deliciosos, dites per a sucar-hi pa i expressions de cinc forquilles ( o són tres?) Imaginació de primera qualitat, fresca, acabada de comprar al mercat d'avituallament. Un relat per a llepar-se els dits.
    Epppppppppppp, i un pastís d'aniversari, i que no falti la guinda, per a celebrar aquests cinc anys d'abundància literària i de degustació variada.

    Bon aniversari, nena, que tu vals molt i molt!

  • Ja sóc a casa[Ofensiu]
    Josoc | 14-02-2011

    només d'arribar ja t'he buscat i aprofito per felicitar-te per aquest aniversari i per aquest relat tan especial.

  • i jo que hi faig aquí?[Ofensiu]

    ja em diràs . . . comentar un relat de la Quimera . . . per on començo? i que dic? . . .
    que m'ha agradat? que és bonic? que és original?. Amb aquestes paraules estic dient obvietats i a més sonen com a recurs quan no se sap que dir.
    Millor no dir rés i passar sense que ningú s'adoni que em falla l'expressió.
    Comentar un relat d'Una Quimera . . . això em supera.

  • felicitats pel teu 5è aniversari[Ofensiu]
    joandemataro | 13-02-2011 | Valoració: 10

    a RC, i molt entretingut relat, en to d'humor i amb la incorporació de les frases fetes
    una abraçada maite
    joan

  • Ostres![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 13-02-2011

    i llagostes... Acabo de llegir la introducció que fas al teu conte. Sense quedar-me massa sorpresa, francament, vull afegir al meu anterior comentari l'enhorabona pel premi rebut i ben merescut però, sobretot, per la feina ben feta que has dut a terme durant cinc anys a Relats. I els que vindran, per sort nostra!
    Et felicito de tot cor, Unaquimera, i t'envio cinc abraçades joioses i màgiques que t'arribin pas a pas però, posats a triar, ben lleuger.

    Mercè

  • Vaig al gra![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 13-02-2011

    Que bé m'ho he passat, Maite! Quin suc has arribat a treure d'aquest restaurant on tothom va de bòlit. Uns plats combinats els teus amb un enginy al punt de cocció. Unes frases fetes divertidíssimes que van encaixant com un puzle en l'acció de cada personatge. La gastronomia al servei de la literatura o a l'inrevés, tan se val! Una troballa plena de color, d'olors i de sabors, d'escenes hilarants que deixen el cos satisfet, ple de bon rotllet de primavera, ha ha!
    He tingut el plaer i el gust de fer-te el primer comentari -espero!- cosa difícil en una autora tan admirada i estimada com tu.
    Encara recordo l'alegria que vaig tenir de retrobar-te el dia del "Garbuix de contes" Aquella abraçada que ens apropà te la reenvio embolcallada amb paper de plata perqué t'arribi ben conservada.

    Mercè

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Unaquimera

Unaquimera

111 Relats

5316 Comentaris

551724 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Vaig néixer un 8 de novembre fred (sóc escorpí i fredolica des de llavors!) en un lloc diferent d'on visc ara, però sempre he viscut a prop del mar. Penso que a la meva sang porto gotes d'aigua salada. I a la pell, alguna escata...

La mar de blau, per moments tan ombrosa;
la mar de verd, tan bella i perillosa;
la mar de gris, que es veu majestuosa;
la mar d'acer, tan entremaliosa...

El futuro es una acuarela y mi vida un lienzo que colorear...

La vida és bonica, però de vegades complicada.

Gracias a la vida que me ha dado tanto... Me ha dado la risa, y me ha dado el llanto: así yo distingo dicha de quebranto, los dos materiales que forman mi canto. Me ha dado la marcha de mis pies cansados: A quien quiera acompañarmela, por favor vayamos pasito a paso, si hemos de ir mejor de la mano...

He viscut un llarg viatge i encara em queda coratge per avançar... amb les cartes de la vida jugo la seva partida: no em rendiré! Un altre dia ha començat!

... no vale la pena andar por andar, es mejor caminar pa'ir creciendo: volveré a contarte que he soñado colores nuevos y dias claros.

I per uns breus moment una estona de cel, ja no importa el demés, una estona de cel i per un instant tot s'haurà aturat.

Me niego a vivir esclava de mis heridas.

Hi ha dies en què, entre la gent i els crits, sense motiu i estúpidament, crec que sóc feliç. Tinc ganes de cantar i cridar, de saltar i de riure sense cap perquè... Vull estar contenta! Per això m'enfronto al cada dia, sense motius i estúpidament, amb un gran somrís!

Tu sonríe y verás como todo parece que brilla! Los ratos oscuros se harán de colores mientras sobre alegría y no falten canciones. A poquito que sonrias llegará la alegría, de los ratos peores germinan los buenos: sonreir no se compra, no vale dinero. Ei! Sonríe!

Desitjo somriure sense crosses, sense pautes, sense haver de demanar permisos i poder parlar sense estrafer la veu, ... si no us sembla massa.
Duc llunes i cançons per arracades!
El vent, cruel i savi, s'enduu les cançons dels dies que deixo enrere. I per fi, trobo el descans en els somnis perduts i retrobats, en qualsevol revolt del camí que continua.

Per contactar: unaquimera@hotmail.com

Si desitges deixar un comentari, ENDAVANT!
Estaré encantada de llegir-ho i saber de tu: la teva opinió, les sensacions que t'ha provocat un relat, qualsevol aspecte que facis constar, el suggeriment que et sembli més oportú fer serà ben rebut i RESPONDRÉ A TOTHOM més aviat o més tard!

Sóc en aquest web per aprendre, experimentar amb noves propostes, col•laborar amb altres autors i participar en qualsevol fet que ajudi a mantenir viu RC, l'espai que compartim i del qual en gaudeixo:

- Concurs de Microrelats de l'ARC: Secrets. Participant amb relats seleccionats: Dins i fora i Filla.

- Concurs ARC de Poesia Social 2011: Vaig participar amb Ara no sé, publicat al llibre col.lectiu "Tensant el vers".

- Projecte Barcelona, t'estimo: Relataire participant el 2008 i 2011 amb COR A COR, PAS A PAS.

- Gimcana Virtual Literària ARC 2010: participant i Guanyadora! No va ser fàcil, però ja que sap que som una colla de "bojos per les lletres" ;-))

- Poemes il•lustrats: Vaig participar en el concurs, on van seleccionar Enfiladisses.

- Poesia eròtica: Ho vaig intentar i ara alguns dels meus versos són al llibre "Erotisme som tu i jo": AMB, Joguines de dona, SENSE, Xàfec.

- Microrelats: Vaig respondre a la convocatòria, trobant-me entre els autors del volum "10x10 Microrelats" amb Condemnats veïns! (Culpa).

- Reptes del fòrum:
* Repte en prosa, el "clàssic" : He participat com a reptaire i jutgessa.
* Conte, un repte llarg: He participat com a contaire i jutgessa.
* Nanorepte: Nanoreptaire en pràctiques.
* MiniRepte: He participat com a minireptaire i organitzadora.
* Repte Poètic-Visual: He participat com a poetaire i organitzadora.
* MeloRepte: He participat meloreptant i proposant melodia.

- Propostes del Fòrum:
* Taller literari: Relataire participant. Va estar bé mentre va durar... http://es.geocities.com/tallerrelats.
* Interrelat: Relataire participant. Intent de novel.la col.lectiva... http://es.geocities.com/qwark79/principal

- Celebracions col.lectives a RC:
R en Cadena
Els senyors Angel Negre i Gerard Vila Nebot em van encadenar i jo he passat la cadena a: Alícia Gataxica, buscador, estrangera i mjesus.

* 5è ANIVERSARI d'RC!
Vam celebrar-ho a la nostra "enganxosa" manera...
Photobucket