Nosaltres

Un relat de: Antoni Casals i Pascual

Nosaltres,
que venim del temps del fred,
que assistírem, impertèrrits,
als estertors de la bèstia,
que vam veure com els cossos
ens creixien amb proclames
per tota hormona, i als vespres
apreníem el valor
de les paraules antigues
de la mà d'estranys poetes
avui abocats a l'ombra.
Nosaltres,
que somniàvem mons lliures
i camins únics possibles,
que vestíem de tons rojos
els records i l'esperança,
que acompanyàvem amb càntics
els anhels i les fogueres.
Nosaltres,
que amb lenta perseverança
vam anar caient al tedi,
que vivim de les engrunes
dels amors i els desencisos.
Nosaltres?
nosaltres som el que queda
dels futurs que no existiren
i amb estèril complaença
no deixem de mirar enrere.

Comentaris

  • generació perduda[Ofensiu]
    Avet_blau | 02-02-2008 | Valoració: 10

    nosaltres,
    una generació perduda.
    amb ambicions il.limitades,
    i amb resultats minços.

    Varem veure l' agonia de la bèstia,
    i estudiarem enmig de manifestacions,
    les darreres tortures,
    els ùltims estertors.

    Ara els somnis s'esvaiexen
    amb resultats variables,
    omplim el present
    amb els somnis del passat.

    Avet_blau (metge)

  • Recolzament[Ofensiu]
    deòmises | 02-02-2008 | Valoració: 10

    Una abraçada ben forta i sincera del teu deixeble

  • Aquest nosaltres[Ofensiu]
    ANEROL | 20-11-2007 | Valoració: 10

    reforça la idea i el sentiment de desencís que vols transmetre, i ens inclous a tota una generació, talment realista. Encara que:

    "nosaltres som el que queda
    dels futurs que no existiren
    i amb estèril complaença
    no deixem de mirar enrere".

    Res de complaença, al menys per la meva part

  • Diana![Ofensiu]
    Unaquimera | 20-11-2007 | Valoració: 10

    Amb un cert desencís, potser si que està pensat, però sense dubtes està escrit amb grans encerts, perquè en llegir-ho complau la forma que entra pels ulls, però a més a més sona i ressona a l'interior, remenant records i sacsejant oblits.
    Això vol dir, al meu parer, que has fet diana en el melic emocional de qui se'n sent part d'aquesta generació.

    Una abraçada emocionada,
    Unaquimera

  • Jo sóc com tu...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 18-11-2007 | Valoració: 10

    ...també vaig aprendre la vida amb poetes que avui són a les prestatgeries de les biblioteques plens de pols perquè ningú no els llegeix ja, vam viure les nostres hormones amb una desconeixença gairebé absoluta del nostre cos i encara seguim mirant enrere som com uns nostàlgics de maig del 68, i això que no hem viscut aquell París de la revolució. Salutacions de Vicent i una forta abraçada.

  • Posa'm a la llista[Ofensiu]
    hipocrates | 14-11-2007 | Valoració: 10

    del teu nosaltres!
    He trigat a fer el comentari perquè no m'havia recuperat encara de les tres primeres lectures. És una mena de proclama, però com sempre vorejant el límit entre l'emoció i la contenció.
    Em queda un dubte: vols dir que no l'has acabat massa abruptament el poema? De totes maneres em sembla de les coses millors que hi ha publicades a Relats. Som molts que ens hi veiem reflectits.
    Enhorabona.

    Hipo

  • Jo també en sóc un altre...[Ofensiu]
    F. Arnau | 13-11-2007 | Valoració: 10

    ... com l'amic Jaume , i tants i tants que conec, que pertanyem a aquest "Nosaltres".
    M'he sentit retratat al teu poema:
    "Els que somniàvem móns lliures i camins vestits de tons rojos..."
    En fi, amic Antoni, un gran poema del desencís que, si bé és veritat que cal superar i aixecar l'ànim, la situació és tan depriment que és inevitable caure en aquesta mena de tedi generacional.
    Una forta abraçada!
    ... I molta salut!

    FRANCESC

    PS Per cert, la sogra ja està en casa fent la recuperació post-operatòria.

  • I com colpeix el final![Ofensiu]
    Onofre Bou Vila | 13-11-2007 | Valoració: 10

    No sóc part del teu nosaltres... però això no m'impedeix feliçitar-te per un poema magnífic. Estèril complaença...
    M'ha encantat. Llegiré més de tu, un dia que tingui mes temps!

    Arià.

  • futurs que no existeixen[Ofensiu]
    franz appa | 13-11-2007

    Dels futurs dels quals parles, dels presents d'ara, tristos (perquè no han existit els futurs que projectàvem, o que crèiem possibles, o que, alguns, fins i tot crèiem indefectibles, tan segurs, inevitables i adherits al fat indefugible com ho havia de ser qualsevol dels altres camins que empreníem), ens acarem als passats en què érem un eixelebrat córrer cap a tot allò que ja albiràvem.
    Potser per això, perquè no ens ha quedat la possibilitat de projectar-ho més, perquè ja només podem projectar endarrera, ens quedem" amb (l') estèril complaença" i, en efecte, "no deixem de mirar enrere". En altres paraules, sucumbim a la nostàlgia.
    Em sento identificat, nomenat i assenyalat. Com tots nosaltres.
    De fet, els artefactes narratius que vaig escampant per aquest web RC és un full més d'aquest llibre, trist, melanconiós. I, tanmateix... tan dolç i cru com qualsevol teràpia pal.liativa.
    Esplèndid poema, esplèndid... i potser, per portar-te una mica la contrària: no tan estèril!

    franz

  • ginebre | 12-11-2007

    Un xoc, aquest poema.
    Has dit això d'una foma lúcida i esgarrifosa, un embalum a l'esquena gris i pesat, la desesperança i el lleu somrís pels somnis perduts.
    M'agrada moltíssim, podria ser una cançó trista de taverna, el cant dels perdedors, amb veu de Tom Waits.
    Moltíssimes gràcies.

  • Jo en sóc un...[Ofensiu]
    Anagnost | 12-11-2007 | Valoració: 10

    Et puc jurar, Antoni, que aquest és el poema que t'he llegit que més malament m'ha deixat. L'he llegit amb un calfred recorrent-me la pell, reconeixent-me com un dels elements retratats en aquesta autobiografia del desencís.
    Escric aquest comentari des de l'emoció incontenible que m'han produït aquests versos burxadors. No sé si els passa a totes les generacions, però per als qui "vam assistir impertèrrits als estertors de la bèstia", el futur que somiàvem devia ser un altre. I ara, Antoni, vivim de les engrunes dels nostres somnis.
    No sé quantes vegades hauré de llegir aquest "Nosaltres", fins que deixi de fer-me mal.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Antoni Casals i Pascual

Antoni Casals i Pascual

123 Relats

786 Comentaris

134795 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Vaig desaparèixer una temporada, no sé ben bé per quin motiu i de tant en tant retorno com qui de nou reprèn una vella addicció.

El meu correu: antonicasals@mesvilaweb.cat (per si em voleu dir res).