Avet_blau,
Els sentiments mai callen,
els fem callar, els lliguem,
fins i tot els ofeguem
en un mar d'hipocresia.
però,
els sentiments mai callen.

Hola Nina,

Perdona però m'he perdut, estic confós:

Si afirmes que no hi portes res a la maleta no hi pots portar ni tant sols els records, no?

Què vols dir amb "Un savi no traça un camí en el desert perquè sap que el vent l'enterrarà. Però, de què em serveix seguir el traç recte d'una autopista asfaltada que no em portarà enlloc?"

"Avui he trencat les cordes que em subjectaven com a la titella que era. Els dubtes han teixit una teranyina de temors que han aconseguit immobilitzar-me un darrer cop." Sona molt bé però no ho entenc, perquè després sembla que se'n va a no se on ...????

"Tot i que pugui trencar-me la crisma equivocant-me, vull intentar-ho sense temptejar abans la temperatura de la seguretat." Una altra frase que sona molt bé però, què és el que vols intentar?

Molt bo aquest pàragraf "M'acompanya la meva ombra estiregassada, que sempre és al meu darrera, arrossegant-se silenciosament pel camí sense embrutar-se, però clavant les ungles en el terra per alentir-me la marxa. Fins i tot ella em vol deturar. "

" I és per això que he començat a caminar en direcció oposada, no per fugir d'enlloc, sinó per sentir-me viu." Això és mentida, està fugint.

La consciència.

Bo, molt bo. M`ha agradat.

Una abraçada
Nazgul

Paraules roges

Ploren els cavalls,
contra un mur de silenci,
llàgrimes de plata,
i a l'ampit del no res
les lluernes fan guàrdia
d'una tempesta muda
de fràgils ales.

Closa la porta dels somnis,
la música s'atura ingràvida,
cercant la teva carena,
on paraules roges
trenaran noves albes.

Poms de llum, a mig tallar,
esqueixaran les boires
d'una altra crisàlide,
i les arestes dels dubtes
quedaran colgades sota
una pluja de pètals
d'un dia de calma.

Fins aviat
Nazgul

Hola altre cop jo, com sóc, avui vaig de dret a tu.
Comentaris:
Li falta una bona reescriptura, em dona la sensació de que no l'has treballat.
Com saps que estàs més impacient que ell si més avall el descrius boig per tu?
Quina olor fa la teva pell? Si arribes acalorada no crec que facis molt bona olor.
Què és el que dibuixes fins arribar a les sines i com és que les teves mans topen amb les calces si estan als pits?
Si les calces són blanques o del color que siguin no són transparents.
A dins les calces no hi ha res, però sí que tapen o cobreixen o amaguen o ...
La blancor (de que, de qui) destaca de la meva pell (serà sobre la teva pell o destaca la meva pell bruna o ...)
Has de mostrar més passió, més coqueteria, més sensualitat a l'hora de despullar-te, segur que ho pots fer. Crec que solament el final està suficientment tensat com si ho revisquessis.

No m'odiïs.

Un petó per arreglar-ho si és que es pot.

Leonci

Hola Gemma,
L'he llegit amb deteniment i segurament si tu ho fessis canviaries alguna paraula i fins i tot alguna frase, deixant intacta la història i l'estructura de carta, però amb el que ara saps podries tensar-la molt més i evocar-hi més sentiment, passió. És un relat que vas llegint sense saber on et porta fins el final i com a "Em dic Mara" hi evoques la teva passió de mare, el que representen per a tu els teus fills, on el seu univers pot arribar fins i tot a substituir-ne un altre.

La de la foto ets tu? És d'una gran bellesa. M'agrada el mugró eriçat insinuant-se, suggerint el que s'amaga darrera la tela que el cobreix però no el tapa.