Vermell (Bogeria)

És d'aquells relats que em faran pensar estona!!!

Una abraçada!

Aquest Relat m'ha ofert viure una experiència, sentida en altres ocasions.

Donar una nova oportunitat a les primeres sensacions. He tornat a llegir el text i ja no sento rebuig. Perbeixo una narració penetrant, forta i la sento per dins.

Abans segurament s'havia quedat a la primera pell.

Gràcies, Nina.

No m'ha agradat.

Relacionar color amb sang pot ser un camí, però a mí m'ha produït un cert rapelús.

Potser el text vol ser una resposta ferotge a una crítica rebuda. Crec que hi han altres maneres.

Ho sento. Sóc sincer, sense color de sang.

No afegiria res més.
Hmmmm...Només una cosa: és versemblant però no és veritable, és realista però no és real. Espero.

Pernils a part ( xD ).
He llegit aquest relat quan anava en metro aquesta tarda. He decidit agafar el llibre de microrelats i mira, he fet una bona trovalla!
M'ha encantat aquest relat, de debò. Un macabrisme o sadisme elegant. Però el que trobo més encertat és el títol. Curt, concís i subtil...;)

Enhorabona.

Alek

PD: Poques vegades puntuo, però avui val la pena:)

escrius molt bé. Et seguiré,
Què bèstia!

I si és així...Mira, ara m'has fet por...però por de la bona, la que fa por de veritat.
Així que no penso criticar absolutament res de la teva obra, per si de cas.
I m'agrada molt tot el que has escrit i escriuràs a partir d'ara, per si de cas.

Una abraçada.

Felicitats: Saps escriure i ho fas bé. M'identifico molt amb la teva prosa. Aquest relat intitulat "Vermell" és excel·lent. I el següent, el del hamster, no segueix en la mateixa línia, com si t'haguessis suavitzat. El que més m'ha impactat és el comentari del pare que va perdre la seva filla. Per macabre, la realitat, com sempre. T'afegeixo als preferits perquè et considero dels meus.

Una narració ben trobada i acurada que juga molt bé amb la descripció de l'escena de sang i totes les accions.
Un desenllaç inesperat que ens explica un curiós motiu de l'assassinat: l'obtenció d'un nou color, l'experimentació. En aquest sentit m'ha fet pensar en "El Perfum", on l'artista mata les seves víctimes per a extreure'n noves olors.
Una cruel venjança per al crític de pintures al que li ha robat la filla. Un bon final que sorprèn i deixa amb la boca oberta una història impactant.

ens veiem entre lletres,
Gemm@

Hola guapíssima,
El cert és que m'enracordo molt de tu. També moltes gràcies per les teves amables paraules.
El primer que vaig fer en arribar a casa, va ser llegir el teu relat. El primer dels que he llegit en el llibre.
Em va semblar una idea ben trobada. Un final sorprenent. I també una reflexió important, la de l'obra i la de l'autor. Desquartitzar el cor del crític (la filla) és el mode de trobar la clau per la nova obra.
Aquí m'agradaria recordar-me de Henry James, en un dels relats curts que fa, porta a terme una crida, tot i que secreta o silenciosa, per tal de dir que l'obra que fa, el seu màxim secret, és que vol ser llegida.
Una abraçada forta, Alfons.

Magnífica la situació recreada amb detalls del més pur estil gore. Un relat molt intens, d'aquells que agrada llegir. Com a microrelat està molt bé i demostra un domini de l'estructura narrativa en general i del relat curt en particular. El títol és equisídament suggernet i el final sorprèn encara que no deixa de tenir el mateix color del títol.
Molt suggerent la teva biografia i la fotografia, esplèndida pose mig eròtica, mig literària.
Ha estat un plaer descobrir-te.

L'astrònom envermellit.

Valent relat. A vegades fa una mica de ràbia quan no ens entenen, sí. M'agraden les històries al límit que no deixen indiferent i fan pensar. Bona història i molt ben executada.

Vaig a fer-te'n una crítica, xicoteta però: si el ganivet és d'acer no es trencarà la fusta en caure, prova-ho però no amb mi per favor.

...els noms nous que van 'circulant' per la pàgina. Però no ho havia fet aquesta vegada. O no em funcionava la connexió quan van aparéixer, o estava de viatge, ...o no sé.
El relat és bo. Amb un vocabulari correctíssim i sense errors ortogràfics. Amb eixe punt literari que correspon als escriptors no novells. Vaja, als que saben l'ofici.
I conste qwue t'ho diu un "crític". (Com dius que no ets nova, ja coneixeràs les meues 'intervencions'.
Gràcies pel comentari. El Vicent també te les dona, per la teux visió dels fets.
I, com sempre, salut i molta rebolica!
PS. Estic dubtant entre dues pistes (ja faré d'Holmes més avant) per identificar la teua 'antiga personalitat'.

he anat llegint el teu relat i m'ha vingut automàticament al cap aquest quadre d'ell: "Bed".


No sé si el coneixies, però quan estudiava art contemporani em va impressionar molt. El llit és la presència i dimensió humana i les pinzellades, tremendament impressionistes, la sang del cos, com si en el llit acabéssin d'assassinar algú, el rastre de la vida...i moltes coses més. Tè una potència brutal. Com el teu relat! Bé, sembla que tu narres perfectament la història d'aquest quadre (!), i de manera exacta i perversa. Meravellosament descrita la passió per la plàstica estètica, en la comunió de l'acte vida-art-mort. Una passió, una obsessió que esborra tot límit de possibilitat, on les fronteres d'allò macabra o allò poètic i vital queden del tot esborrades...
Tens fusta, -realment!-, escrius amb la ploma segura i clara, fluïda, passional i clarivident.
Nina Abril, m'ha agradat descubrir-te com a escriptora, com a lectora, i com a persona. Molt!
Quines casualitats, ens coneixem just en el moment la teva transformació de "personalitat" a RC...!
una forta abraçada
atram

M'ha agradat, et posa en situació perfertament i m'ha donat una sensació de por envers al personatge que ja m'agradaria a mi escriure així. Felicitats.

Bo, molt bo. M`ha agradat.

Una abraçada
Nazgul

No sé qui eres i no sé qui ets, però, com tu dius, algun dia ens ho explicaràs.

El teu relat és bo, però com ja t'han dit, el traeix el títol. En qualsevol cas, descrius molt bé la situació, amb un bon ritme i un bon desenllaç. He vist els gots bruts de l'aigüera omplint-se d'aigua vermellosa, així com la cara del protagonista, a punt de fer un glop, amb el seu davantal de tons florals. Molt bé.

Veig que aviat compartirem llibre. Llavors sabré qui ets, si no et destapes abans.

Una abraçada.

Descrius amb suavitat i alhora força i la teva prosa sua per damunt dels mots. El títol és perfecte. I volia dir-te que em recordes molt a una relataire no tan novell, jeje...bé, potser m'equivoco, però no vull desvetllar el misteri si és que l'he encertada.
Espero trobar-te de nou per aquí!

angie

un sol relat, però contundent... amarat de sang. M'agrada sobretot per tota la història que s'intueix darrera la sang.

Benvinguda (i gràcies pel comentari!)

Ben escrit, pel meu parer, i d'una bogeria extrema, d'aquella esgarrifosa, que ens domina i ens pren la voluntat per dirigir-la pels camins més macabres, a vegades.

El títol, certament, m'ha indicat per on anirien els trets de seguida, i aleshores la gràcia del relat, jo l'he trobat en la descripció de les sensacions del narrador, que primer sembla autor d'un assassinat que l'ha agafat desprevingut, però que després es va fent amo de la situació, i n'acaba fruïnt.

Sort i benvinguda!

Dan

aquest espai, ple de tronats i de bona gent

Bon relat, llàstima que el títol ja deixi veure una escletxa del que passarà, però bon relat, deixes al lector amb el cor encongit durant una estona, la veritat jo em pensava que parlaves d'un animaló !! per tant enhorabona.


De fet la sensació de la sang (no humana) a les mans, jo ho he experimentat, i un petit detall, no es desagradable, (be per mi no ho es)

Tot i això aquest estil em recorda molt a una relataire a la qual aprecio molt !! oi ?

Una abraçada i un pvagps

gege