No t'he oblidat

Un relat de: Gemma34

Estimat Jordi, aquesta carta et sorprendrà, però necessito comunicar-me amb tu. Deus pensar que per què no t'he trucat, però el telèfon m'hagués deturat les paraules.
Avui estic assumida en un munt de reflexions, i tu has aparegut.
Sé de sobres que quan hagi acabat d'escriure aquesta carta no l'endinsaré dins de cap sobre. No li posaré cap segell. Necessito parlar amb tu, però no per això em cal que m'escoltis.
Quan ens vam acomiadar ara fa una mica més de dos anys, em va doldre les teves últimes paraules. Vas afirmar amb molta seguretat que acabaria substituint-te per algú altre, i que a poc a poc t'oblidaria.
En certa manera vas encertà. T'he trobat un substitut. No ha aparegut en cap recerca feta expressament, sinó que va sorgir inesperadament. Es força més jove que tu. Voldria imaginar per un moment la gelosia que això et pot produir. Deixa'm que m'ho imagini. Deixa'm que ho assaboreixi.
Però en una cosa et vas equivocar: No t'he oblidat.
Ara deus pensar què és perquè estic amb algú que jo no m'estimo prou. Però estàs molt errat. Mai abans havia experimentat l'amor amb la mateixa intensitat com fins ara. A més, l'afecte va brollar des de el primer dia, i no ha deixat de créixer en aquest dos anys.
Tenies raó, trobaria un substitut a la nostre relació. Es va presentar en el moment que més falta em feia. Tot just quan només feia tres mesos que ens vam acomiadar, ja vaig intuir que la meva vida deixaria de ser de color gris.
Deus estar una mica sorprès, i afirmaria que també un xic decebut. Probablement esperaves que el meu ensorrament duraria més temps. En aquella època estava submergida en una tristor que ningú podia fer-me alçar la vista. I tu ho sabies.
No vull que rebis aquesta carta. No pretenc que ens retrobem. Ara veig amb claredat que el nostre amor es va fondre del tot. Si hagués forçat la situació no hagués estat el millor camí.
Sempre estàs present. I inevitablement ho estaràs durant molt de temps.
Estic enormement feliç. En part és gràcies a tu. La meva vida, és com és, perquè tu m'hi vas ajudar. Recordes l'últim cop que ens vam abraçar? Tots dos érem conscients que aquell era l'últim cop que ens veuríem. Vam intensificar aquella nit en la més maca. No vam dormir gaire, almenys jo. Part d'aquella vetllada me la vaig passar mirant el teu rostre endormiscat. Perfilava amb els dits la teva silueta amb suavitat. Volia gravar la teva imatge per no oblidar-te mai. I tu creies que seria una cosa fàcil?. Es difícil, sobretot, quan el teu substitut de dos anys s'assembla tant a tu...

Comentaris

  • saps amagar[Ofensiu]
    VictorEscola | 29-09-2006 | Valoració: 10

    el final, tot enredant al lector. El portes allà on tu vols. Amb una certa habilitat que sorprent.
    I pel que t'he llegit aquesta nit és una cosa repetitiva en tu. És com el teu segell. Que et fa ser diferent.

  • Ets present.[Ofensiu]
    Jofre | 25-08-2006 | Valoració: 10

    Hola Gemma. Permet-me afegir una agosarada interpretació. Al principi la protagonista diu: Necessito parlar amb tu, però no per això cal que m'escoltis (potser aquí hi ha el secret de tot plegat); en tot cas, ella, en aparença, té la millor carta que li ha ofert el destí i afirma ser feliç (...).

    Com diu en Foster: escriptura intel·ligent; no fos cas que oblidéssim la subtil nuesa de la naturalesa humana.
    Petons Gemma.

    Ben cordial i agraït,
    Jofre.

  • Ostres!![Ofensiu]
    Sol_ixent | 25-06-2006

    No sé què passa amb els Jordis, però estan per tot arreu!!! Jo mateixa tinc dos relats amb el nom!!!!

    Petons!

    Sol_ixent

  • Em recorda Em dic Mara[Ofensiu]
    NAZGUL | 21-03-2006

    Hola Gemma,
    L'he llegit amb deteniment i segurament si tu ho fessis canviaries alguna paraula i fins i tot alguna frase, deixant intacta la història i l'estructura de carta, però amb el que ara saps podries tensar-la molt més i evocar-hi més sentiment, passió. És un relat que vas llegint sense saber on et porta fins el final i com a "Em dic Mara" hi evoques la teva passió de mare, el que representen per a tu els teus fills, on el seu univers pot arribar fins i tot a substituir-ne un altre.

    La de la foto ets tu? És d'una gran bellesa. M'agrada el mugró eriçat insinuant-se, suggerint el que s'amaga darrera la tela que el cobreix però no el tapa.

  • Tornar a llegir !!![Ofensiu]
    jmgg | 20-02-2006 | Valoració: 10

    Hola gemma, aquest va ser el primer relat que't vaig comentar, surt mes avall, en aquell moment ja sabia que estava davant una persona amb alguna cosa fora de la normalitat, avui al tornar a llegir aquest relat (no se si es biogràfic o no) em reafirmo amb l'idea original, a partir d'aquell dia no he pogut deixar de llegir-te, i ho seguiré fent mentre pugi i tu segueixis publicant.
    Dintre de tot l'afortunat soc jo de donar-me la possibilitat de poder comptar com a mini amb la teva amistat

    Un petó i mil abraçades Gemma

  • Especialista[Ofensiu]
    iong txon | 28-01-2006 | Valoració: 10

    …en capgirar finals. Ja ho pots ben dir: quin final! Genial! Et seguiré llegint.
    Quim

  • Quin final. És inesperat![Ofensiu]
    Cursiva | 16-10-2005

    Et seguiré llegint

  • És la primera vegada...[Ofensiu]
    bdjer | 05-10-2005 | Valoració: 10

    ... que et llegeixo, i et dic de debò que m'has deixat ben parada. Aquesta carta realment m'ha commogut, desprén uns sentiments i una honestedat tan especials... I a més afegir que el final l'has brodat.
    L'oblit és difícil, o més bé, jo diria que és impossible, però els records sempre formen part de la vida i són una experiència enriquidora.
    Per últim dir-te que segueixis escrivint, i jo, és clar, et seguiré llegint ;)
    Petons.

    Bdjer

  • Collons[Ofensiu]
    jmgg | 05-10-2005

    Collons, no se qui ets, mes, tant s'hem en dona, t'he llegit de casualitat, i no he pogut deixar de fer-ho amb tots els teus relats, fantàstic. Si ets tal i com escrius ,deus ser una persona fantàstica, enhorabona i endavant.
    Salutacions
    Josep mª

  • No t'he oblidat[Ofensiu]
    George Brown | 20-09-2005

    Gemma,

    Una carta meravellosa, d'aquelles que va bé escriure, i que malgrat tenir destinatari no s'enviarà mai (i ho dic per experiència, n'he escrit algunes d'aquestes...)...

    ... novament jugues amb el lector, intentant enganyar-lo per sorprendre'l al final... ho aconsegueixes! (... com sempre!)...

    ... ara bé, tinc un dubte... o ho he interpretat malament o no ho entenc... hi ha una frase que no em quadre, i em té confós: "Deus pensar que per què no t'he trucat, però el telèfon m'hagués deturat les paraules."... em despista molt això del telèfon... pel que he entès... com seria possible trucar-lo?... o no ho he entès o potser simplement és una forma parlar... (no sóc gaire clar... però no vull espatllar la sorpresa si algú llegeix abans els comentaris que el relat...).

    m'agrada aquest to que has utilitzat... una mena de resignació, sense retrets (d'altre banda lògic, si he entès el que havia d'entendre... jeje)... amb molt d'amor, però al mateix temps donant la sensació d'una certa distancia... m'ha sobtat alguna certa expressions, un pèl fredes... com ara això de ‘substitut'... però al mateix temps molt escaient.

    I si he entès el que havia d'entendre (vaja porqueria de comentari que estic fent!! jeje!)... m'ha agradat molt la frase "No pretenc que ens retrobem."... que en una altra situació seria una frase molt dura... aquí omple d'esperança... demostra les ganes de viure, de tirar endavant... de, malgrat tot, superar el passat... i sobretot, gaudir del ‘substitut'.

    Un relat genial... m'encanta el format de carta, trobo que es pot expressar les coses d'una forma molt directe, i de forma molt personal. Ara bé... recorda que les cartes sempre s'han de signar... i en aquest cas, crec que en la firma podries encara aportar alguna coseta més al relat, i acabar-lo d'arrodonir...

    una abraçada d'un lector fascinat,
    Jordi.

  • Si Jordi fos real....ho sento per ell[Ofensiu]
    joudl | 06-09-2005 | Valoració: 9

    Si fos en Jordi portaria poc més de dos anys plorant per haver perdut la persona més meravellosa que he conegut mai.
    Com no soc en Jordi et felicito perque el teu relat és (de moment) el millor que he llegit dels teus.
    Un petó, Gemma.

  • Quasi perfecte![Ofensiu]
    foster | 04-08-2005 | Valoració: 9

    Hola, hola bonica. és cert que estàs per aquí? Porto uns dies al fòrum.
    M'agradaria destacar-hi aquest relat. Puc? és molt bo, de veritat, m'ha emocionat. Potser és que estic tou, però sempre sé reconèixer l'escriptura inte.ligent.
    I quin final! Sorpresa grossa que entra sense calçador, fent-nos-ho tot més fàcil, recuperant l'alè després de la dolça angoixa continguda durant els mints que dura la lectura.
    Moltes felicitats
    foster

Valoració mitja: 9.75

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Gemma34

Gemma34

43 Relats

564 Comentaris

107084 Lectures

Valoració de l'autor: 9.34

Biografia:
"...qui s'asseu en el fons d'un pou per contemplar el cel el trobarà sempre petit..."





gemma34-@hotmail.com