Hola! M'agradaria respondre't al comentari que deixares a un dels meus relats "El silenci de les llàgrimes"...

Deies que era molt desordenada i fins i tot incomprensible. Potser el problema és que, al meu entendre, la literatura no es basa en l'ordre, sinó en la transmissió de pensaments i idees fluint en un mar de lletres; una literatura que no sigui tan racional com aquesta auca, per exemple, sinó una pluja de pensaments...

No obstant això, com deies, he rellegit el text i no crec que estigui desordenat, sinó que barreja realitat i fantasia, realitat i somni.

Aquest text sempre l'he valorat positivament, sobretot després que guanyés un premi, i fos elogiat pels meus professors de literatura. Potser per aquest motiu m'ha sobtat la teva observació.

Crec que són maneres distintes d'enfocar la literatura, i no penso que una sigui millor que l'altra; però potser la literatura demana aquesta irracionalitat, no et sembla?

Una abraçada.

Nastàsia.

Tu també escrius haikús i d'un món de paisatges paradisíacs... (Podria unir-los amb el haikú que vas comentar-me) ...

I per captivar-me a mi, doncs aquest poema, que jo vull entrar en aquesta pintura... i ser-hi feliç també - com tu ho ets - i poder evadir-me del meu món.

Gràcies pel teu preciós comentari... i sobretot per posar el meu nom i pseudònim que ha fet que encara m'arribés més...

Una abraçada molt forta

Marta/Nastàsia

Molt bo! Penso que és molt original. Tothom pot haver pensat alguna vegada: Posaria un títol sense sentit. Però qui s'ha atrevit a fer-ho? Qui és capaç d'escriure un sense sentit amb tant de sentit (buf!) Doncs, ves per on, dóna resultats molt positius! He arribat al final pensant ostres ara hauries d'estar estudiant per a l'examen d'història i has perdut cinc minuts llegint un relat que a sobre es riu de tu per haver-ho fet.. però aquesta és la gràcia: perdo cinc minuts d'estudi però en guanyo cinc de descobrir un relat magnífic.
Perfecte! Una abraçada!!

(si pots perdre cinc minuts doncs... llegeix-me i comenta'm) :D

Et segueixo comentant noia d'un dia més petita que jo! jeje
És genial!! Ho descrius a la perfecció! Ostres em porta tants records aquest escrit... però per sort els meus records han acabat molt bé.. perquè ell ara és el meu xicot. A mi em va passar el mateix, era el meu millor amic (i segueix sent-ho) però ELL estimava una altra noia i el més fort és que jo em fixava en un altre noi... però en el fons jo em posava una barrera per evitar fixar-me en ell, perquè era el meu millor amic.. i ara sé que ell feia el mateix amb mi. Fins el dia que vaig atrevir-me a reconèixer-m'ho a mi mateixa...i vam aconseguir trencar aquella mena d'impossibilitat de ser més que amics (que costa molt!) I ara sóc molt feliç! Així que Natasha, tu tranquil·la que d'una manera o altra segur que tindràs una recompensa enorme, serà dur però arribarà!! No perdis mai l'esperança!

=) Una abraçada!!

Hola! Recordes que em vas deixar dos comentaris fa uns dies? Em deies que el nostre pseudònim s'assemblava i que a més només ens portem un dia de diferència! Ostres, quina casualitat! T'he estat llegint i penso que escrius molt bé, amb un estil propi... he vist tres relats que parlen d'una amistat perduda... és molt dur i a més són senzills però et toquen. Pel que fa a aquest relat, sincerament: És genial! Penso que el fet que repeteixis la mateixa estructura excepte a l'últim vers fa que encara tingui un significat més culpidor. Co m deies tu...ai l'amor.. Jo també m'he sentit com en aquest poema, odiant el fet d'estimar, volent fugir de tot sentiment cap a un altre, i he plorat de dolor, però quan l'esperança sembla a punt d'esvair-se veus aquella espurna que es converteix en llum cegadora i ... bé ja veuràs tot esforç té una recompensa, de veritat, encara que pensis que mai trobaràs a ningú, trobaràs l'amor i SÍ que el voldràs, i per sempre.

=) Molts petons! I espero que em segueixis donant opinions dels meus relats com faré jo dels teus!!! Una abraçada

Nastàsia

Un somni preciós, ple d'amor i tendresa, des d'una vessant molt sensible i fràgil, un somni com un regal de vidre que en qualsevol instant pot esquerdar-se i desaparèixer... Sincerament, m'ha arribat molt endins. Espero que escriguis més!

Si tens temps fes una ullada als meus relats =)

Una abraçada

Nastàsia

Hola Josep! No t'havia llegit mai però ho he fet arran del comentari que has deixat a un dels meus relats (CARTA DEL LECTOR. FRACTURA SOCIAL). Moltes gràcies!

Felicitats! Sincerament, aquest poema m'ha arribat ben endins! Penso que té aquell esperit lluitador que tots tenim però que molts cops amaguem. Hem de dir les injústicies que ens acaparen i mostrar la realitat d'un món injust i desigual. Penso que has mostrat una veritat enorme amb aquest poema: ets sospitós de cercar la felicitat i l'esperança. I a cops aquest fet sembla ser malèvol.
M'ha encantat el vers de la teva biografia, "És injust que el qui porta l'eterna cançó ho faci en veu baixa", de nou felicitats. És meravellós i diu molt en poques paraules.
Et seguiré llegint. Una abraçada des de Barcelona.
Nastàsia

Ei Túlia! Sóc la Marta de Andrés! No sabia que també escribissis a la pàgina! Penso que és un text ple de sensibilitat i molt poètic. Una abraçada i Bon Nadal! Per cert, si t'avorreixes fes una ullada als meus relats i deixa la teva opinió!

Ei Ondoñoo! Aviam si vigilem amb les faltes d'ortografia! XD Bé, penso que el text està molt bé i sempre és interessant llegir un text que parlar del fet d'escriure. Espero més relats teus! Quan puguis fes una ullada pels meus relats!