El silenci de les llàgrimes. Relat del s.XVI

Un relat de: Nastasia

Es lleva. S'abilla. Avui tot és diferent. L'amarga infància ha conclòs per endinsar-lo en una mordaç edat adulta. No sembla pas alleujar-lo. El temps consumeix aquells instants de cavil·lació: tot ha quedat enrera, i el condueixen a un carreró sense sortida; cau inevitablement dins la foscor. Avui ja no se sent emparat. Avui ja no li servirà de res sanglotar per la seva condició de marginat dins la família, i la seva pitjor conseqüència, alimentar-se separat dels adults. Aquest fugaç pensament li representa una il·lusió alegre en comparació amb els futurs esdeveniments. Prou ploriquejar, avui deixes de ser un mer consumidor, passes a ser contribuïdor. Avui haurà de plorar en silenci.
Les seves passes es desplacen entre la brutícia. Obre la porta. Els núvols enjogassats s'entrelliguen entre ells. Noten la seva presència afligida i fan un pacte harmoniós. Ploraran al seu ritme. Allarga la mà per ballar amb la pluja. L'esborrany d'un somni vaporós dibuixa un somriure al seu rostre. S'atura. Unes passes segures i burgeses interfereixen el seu camí mentre els seus ulls lluents llencen mirades, sagetes d'un pur atzur penetrant. L'enveja, la cobdícia, el consumeix. Llença una nova mirada recelosa. Fa temps es persuadí que l'esperança no era una mera utopia. En aquell precís instant ho oblida fàcilment. Mai, mai podrà ser com ells.
Decideix obrir les portes de la memòria. Records encara vius flueixen per la seva ment. Recorda l'escalfor dels braços de la seva mare. Aquelles cuixes flàccides on ell recolzava el seu menut cap. Recorda aquells moments en què la mare el banyava, l'enfonsava amb totes les forces i, quan ja semblava que tot els pensaments s'esfumaven, l'arrancava del fons i l'abraçava ben fort. Per a ell ja era com una mena de ritual, més o menys llarg, que sempre acabava amb la mateixa imatge: el rostre d'una dona que sanglotava, desesperada. "Perdona'm", deia sempre. Ell sempre contestava panteixant: Per què plores? Mai obtenia resposta.
Amics? N'ha tingut molts, però no en conserva cap. Tots han mort. No li representa gaire malenconia, és un fet massa quotidià. Tampoc té germans, però no se sent sol, té un company fidel: el silenci.
La vida comença avui: el primer dia de treball. S'ha acabat demanar caritat, ara li és prohibit. Segueix el camí cap a la casa del seu mestre, on viurà i aprendrà l'ofici de la seda. Es gira i s'adona que tot sembla adormit. Només les seves passes el segueixen, i el silenci, aquell silenci que sempre el tranquil·litza i l'embriaga. Nota l'agonia dels seus moviments. La por s'apodera d'ell. La basarda el perfora de manera incessant, el consumeix com la cera de qualsevol espelma que crema i degoteja lentament. El degoteig de la cera es barreja amb el de la pluja. Un degoteig monòton que el refresca i el transporta de nou a la realitat. Pensa en fugir i oblidar-se de tot. Potser la solució és banyar-se, com quan feia de més petit amb la mare, i arribar al moment en què els pensaments s'esfumaven i el silenci ho impregnava tot. Aquell moment sempre li suposava un alleujament. Potser així, només així podria plorar de nou, amb el silenci, el silenci de les llàgrimes, el silenci del lliscar de les llàgrimes, el silenci del dolor, el silenci de viure, el silenci de la tranquil·litat, la tranquil·litat de plorar en silenci.

Comentaris

  • Els sentiments de vegades no tenen mesura[Ofensiu]
    Llorenç Garcia | 30-05-2008 | Valoració: 9

    De vegades un cor desbocat no vol encorsetar-se en cap ordre preestablert i parla per si mateix i de vegades aqueix caos aparent és el que li dóna esperit. Un text que sap transmetre les coses tal qual flueïxen i per això excel.leix.

  • Doncs... Vaja... T'aviso: sóc bastant crític.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 05-08-2006 | Valoració: 6

    -> Positiu:

    Algunes frases estan bé, es nota que tens un cert talent. Tens un cert enginy.

    -> Crític:

    El text l'he notat desordenat. Potser sóc un mal lector i un despistat... però em pica el nas que hauries de posar més claredat per als lectors més ruquets, mira.

    -> Resum: No està malament, dona, però aten més a l'estructura del text. Et recomano de tot cor fer relectures del text i ser molt estricta, perquè la incomprensió és un dels defectes més imperdonables de qualsevol tipus d'escriptura, ja siguin relats o no. T'animo a seguir endavant i a millorar, perquè aposto a que pots donar més de tu mateixa.

  • Ês...[Ofensiu]
    AVERROIS | 04-01-2006 | Valoració: 9

    ...un gran trancament fer-se gran, veure com t'allunyes dels de casa i ja no estàs dins la seguretat dels teus. Però tothom hi ha passat, es la llibertat, encara que sigui tristor i temor. M'agradat molt el final "Potser així, només així podria plorar de nou, amb el silenci, el silenci de les llàgrimes, el silenci del lliscar de les llàgrimes, el silenci del dolor, el silenci de viure, el silenci de la tranquil·litat, la tranquil·litat de plorar en silenci."

    Una abraçada.

  • Tota la seva vida anterior seria un record[Ofensiu]
    Barrufet | 04-01-2006

    M'ha agradat molt el teu relat. Trobo molt encertats els sentiments que descrius a mida que el noi es va allunyant de la seva vida anterior, s'ha de fer gran de cop. M'ha encantat la frase final de la teva biografia.
    Et felicito.
    Salut i revolució

Valoració mitja: 8

l´Autor

Foto de perfil de Nastasia

Nastasia

12 Relats

25 Comentaris

18028 Lectures

Valoració de l'autor: 8.88

Biografia:
data de naixement: 26/08/88
nom: Marta

Què anhela qualsevol ésser no indiferent al transcurs del temps? Aquesta pregunta retòrica necessita ser resposta per vosaltres. Jo penso que l'AMOR és allò que ens impulsa a seguir aquest camí incert que és la nostra vida.

Us escriuré tots els relats que han tingut un cert punt important, algun sentiment que necessiti recordar, al llarg dels meus 18 anys viscuts. Són pocs textos, però amb el temps esdevindran importants perquè, com m'ha demanat fa poc una persona, no deixaré mai d'escriure, perquè escriure és el millor mètode de dialogar amb un mateix, de conèixer-se, de saber què vol un realment, i sé que la meva consciència no se n'oblidarà mai.


"Quan no vulguis dormir perquè la teva vida real ultrapassa els teus somnis, només llavors sabràs que estàs enamorada"
Marta