Personificació marina de l'amor

Em trobo submergida en un mar de confusió,
sóc nàufraga de l'amor.
Mentre l'aigua em va cobrint,
no respiro, només penso.
Tot és un mar de secrets,
i caic en aquest abisme,
el teu amor,
i m'enfonso...

Desperto,
em crema l'aigua freda,
és el foc de l'amor,
però me n'adono que tu no hi ets.
Et buscaria si et deixessis trobar,
seguint les petjades que deixares a la sorra,
a l'ombra dels temors,
i voldria besar-te...

Voldria...
Voldria veure córrer la teva llàgrima d'il·lusió,
de llibertat, d'esperança
i recollir-la.
I voldria omplir els teus pensaments,
quan a la nit et trobis sol,
i la foscor il·lumini la por.

Camino, l'amarg camí, infinit.
Ressegueixo el senyal que em duu a tu,
i l'aigua gelada, la pluja, m'amara la pell,
la fermesa del meu cos, confús,
que em porta a la llibertat del teu rostre.
Lluny, esperes...

I com l'aprenent de l'aigua que neda a les profunditats,
admiro la carícia de l'ona a la sorra
i tan sols una sirena dibuixa un horitzó
sense deixar-me endinsar,
sense arribar a conèixer aquest mar.
El mar, ho és tot, ets tu.

La sirena m'atura,
necessito notar la remor de l'escuma.
Mar et deixes trobar?
Espines de foc em cremen la pell,
corro per l'extens daurat,
perquè em faltes tu,
paraules del meu interior,
però, m'has mostrat esperança, vinc cap a tu
Lluny, esperes...

Només per ser al teu costat,
com les estrelles a la nit,
com la llum al dia,
correré fins a l'infinit.
Et mostraré el meu cor, amic fidel de la soledat,
tan solitari com és la nit,
sense tu per abraçar-me fort.
Només et demano una oportunitat,
per permetre que t'estimi,
ara, lluny, esperes...

Però, diguem perquè no puc trobar,
amor en el teu cor.
Si ja només ens separen bufades d'aire pesat,
gotes d'aigua tèrbola.
Diguem si m'he d'endinsar en aigua salada,
per arribar a comprendre què és el mar,
la bellesa del mar, la teva bellesa.
Diguem com podria ser el nostre amor,
si les ànimes fossin lliures,
lliures com les aigües nocturnes, sense amo.
L'amor lliure...

Em trobo a una distància fugaç,
sóc tan a prop teu que noto la teva innocència.
Vull acariciar-te, on són les meves mans?
Els teus ulls lluminosos dibuixen mirades eternes,
desitjo formar part de tu, unir-me a tu,
només aquest instant.

Però sense adonar-me'n,
les meves paraules han entendrit un cor,
els miralls interiors s'han esfondrat,
el cor ha esvaït les pors,
i noto les teves mans, glaçades,
que encenen un foc màgic, que crema,
però que no consumeix.
I en un instant, la frescor dels teus llavis,
es fa etern, buidor destruïda,
I la tendresa recorre els llavis,
desitjosos de sentir-se vius,
de sentir l'amor...


Aquest amor és etern,
Com el mar, impenetrable
I ara embolcalla, té vida,
ja que ha unit dues flames,
inseparables...
Unides per a sempre.