Ara no em fa por dir-ho

que preciós !! en tens molts i molt polits ( bonics ) !! així q encara m fa més gràcia q m'hagis deixat un comentari !! hehe gràcies, m'ha encantat, i aquet "ara no em fa podr dir-ho"... vaja, que és preciós. és molt dur, però és que quan adoram a qualcú.. què hi hem de fer???
encara no he llegit tot lo q tens, ho aniré fent !! Salut!

Et segueixo comentant noia d'un dia més petita que jo! jeje
És genial!! Ho descrius a la perfecció! Ostres em porta tants records aquest escrit... però per sort els meus records han acabat molt bé.. perquè ell ara és el meu xicot. A mi em va passar el mateix, era el meu millor amic (i segueix sent-ho) però ELL estimava una altra noia i el més fort és que jo em fixava en un altre noi... però en el fons jo em posava una barrera per evitar fixar-me en ell, perquè era el meu millor amic.. i ara sé que ell feia el mateix amb mi. Fins el dia que vaig atrevir-me a reconèixer-m'ho a mi mateixa...i vam aconseguir trencar aquella mena d'impossibilitat de ser més que amics (que costa molt!) I ara sóc molt feliç! Així que Natasha, tu tranquil·la que d'una manera o altra segur que tindràs una recompensa enorme, serà dur però arribarà!! No perdis mai l'esperança!

=) Una abraçada!!

És preciós Natasha, m'he sentit molt identificada amb tot el que dius, amb aquesta por que sents de sentir amor per una persona que no t'estima. I, curiosament, quan la creus perduda, és quan pots dir, ben alt i ben fort, que l'estimes.

Gràcies pel teu comentari i per haver-me recomanat el teu poema. Tens raó, s'assemblen molt. Hi ha qui diu que aquesta actitud és massa altruïsta, que no pot ser veritat a la vida real. Però jo crec que sí, perquè estimar de veritat alguna persona vol dir voler el millor per ella, encara que sigui a costa de no tenir el seu amor. A mi ara tampoc no em fa por dir-ho. Felicitats.

Salutacions.

Perfecte. Perfecte la manera en que ho descrius. Perfecte coneixer aquesta sensació, que de tantes paraules que et fa empassar, t'eixample la gola; per quan arribi el moment, cridar amb més força aquest "t'estimo". Perfecte com encaixen aquestes lletres amb el meu sentiment.

Segueix cridant així, que algún dia sentirás una resposta i que no serà de l'eco.

és exactament com em sentu jo....dolguda, xo alora be x estar animant a la persona qu eem fa sentir com cap altra, potser ell no li agrda cap però és amopr no correspos , com la metitat de cops...xo be....e teu relat es mereix un 12 si cal! m'encanta! et llegire mes sovint


Petons i abraçades

estimar a algú, tenir-lo a prop, veure'l, ajudar-lo, guiar-lo... sabent que ell estima a una altra... quin valor s'ha de tenir, quin sacrifici... és com intentar salvar del foc a una persona sabent que s'està cremant per una altra amb un foc que no es poc apagar... és com morir per algú que a la vegada es mor per una altra...
espero... que quan trobis el teu amor de veritat... deixis de jugar-te la vida estimant d'aquesta forma tant generosa i martiritzant... ets massa bona o potser... estimes de veritat, malgrat que encara no hi ha correspondència...
un petó i una abraçada... santa natasha!!!!

Precios estimar a una persona, encara que no et correspongui, i estimar-la per sempre fent-li costat en allo que li pots ajudar i sent feliç mentre aquesta pugui somriure encara que no rigui per tu. Tan maco i tant trist.

No sé si et servirà de consol, però jo també he sentit això pel meu millor amic, i ell per mi. Ambdós pensàvem que era impossible i mira, ara és el meu xicot. Si obre els ulls i et veu com alguna cosa més que una amiga (i aconseguiu desconnectar el xip d'amics i veure-us com una parella, que en principi costa) veuràs com és una relació plena, amb una confiança i solidesa que poques vegades es troben.

Ànims maca, no deixis de somiar i sobretot, no perdis mai el somriure!

Una abraçada i molta màgia!

noia que macu!T'acabo de descobrir avui i wauuu m'has deixat impressionada i ets de la meva edat i que bé que escrius!!oleeeii!^^ és genial m'encanta!!Els amors no corresposos i més veure'l tu feliç amb una altres es porten fatal eh...pfff!!Weno nena not rallis ehh!
Ànims maca!Ja vindran temps millors!:)
Et seguiré llegint!;)

m'he sentit reflexat com un mirall en el teu relat perquè per sort o per desgràcia sempre he acabat sent el millor amic de les meves muses, de les meves princeses.

és dur viure el que estàs passant i seria demagògia intentar fer-te oblidar aquesta realitat però t'agraeixo en nom dels que et llegim que ho hagis plasmat amb aquesta intensitat i plenitud, ... va per les vegades que jo no ho he sabut escriure i sols ho he pogut treure amb llàgrimes. GRÀCIES

t'he descobert avui arran d'un comentari teu a la meva cançó "ulls que parlen", et seguiré llegint.

un petó.

Aquest amor, que no ens deixa mai viure en pau... quan estimes tant, perquè no et pots treure la persona del cap. Quan no pots deixar de pensar en ell/a, perquè no ets correspost... buffff, quins mals de caps!!
L'amor ens porta de cul... jejeje (carai, m'he llevat positiva avui, eh!) ...em sap greu...

Molt bé el relat!

natasha els teus relat son fantastics, m'encanta la manera en que expreses els sentiments.He viscut aquesta situació i és tal com l'expliques.Felicitats