haikús d'estones

Una mirada on els arbres i el teu cor semblen sentir al mateix temps. Estones de contempació entre les branques dels nostres dies, fulles que remoregen melodies sempre noves.
El renéixer de les estacions, la poda; la renovació, aquesta joventut eterna.
El pas del temps sense por, les arrels que s'endincen entre la terra, un somriure que s'enfila cap al cel...

Ai, Pere; podria passar-me hores i hores perduda entre el moviment dels arbres, una mena de dansa que m'hinoptitza.

Aquests haikús arriben amb imatges senzilles i precioses que dibuixen moments de calma, estones d'una misteriosa simbiosi amb la natura.

Veus com tu també mires la terra des de molt endins i no parlo només d'esgarrapar el seu cos amb l'arada!

Petons!

voldria contemplar el món
com el roure del teu haikú
i riure

Els teus haikús m'han omplert de pau
i m'han fet somriure

Gràcies

Xavier

" pinto el nostre món"

de veres que li fa falta una mà de pintura al nostre món; i de comprensió i de respecte. (Vaja amb l'estatut, la que s'ha armat!)

M'agraden tots els teus haikús perquè tots traspuen la visió d'un amor sincer a la naturales, als dons que ens ofrenen, a la vida autèntica que desprenen i en regalen.

Molt bé! desocarrel, segueix cuidant els arbres, mirant-los, estimant-los, i la pau podrà exopandir-se millor, segur.

(parles de menjar i em fas riure molt. Es veu ben bé que et un "gourmet" de primera!)

m'agradria saber-ho.

I pel que fa a les canyes de pescar...
de vegades es pesquen sabatots i tot;( com en els acudits) és broma, eh?

M'ha agradat això de que pesques llunes i estels, i màgia, segur!

" el sol il.lumina
l'orgullós i jove faig.
Ja se'n va la lluna"

diu un dels teus haikús. Tu deus ser "el sol" que ho il.lumines tot amb la llum de la teva joia.
I jo dec ser aquesta lluna vella, de milions d'anys, que veu que el millor que pot fer..., és ana-se'n.

És broma també. (Ja veus que avui només pesco tonteries)

Tu també escrius haikús i d'un món de paisatges paradisíacs... (Podria unir-los amb el haikú que vas comentar-me) ...

I per captivar-me a mi, doncs aquest poema, que jo vull entrar en aquesta pintura... i ser-hi feliç també - com tu ho ets - i poder evadir-me del meu món.

Gràcies pel teu preciós comentari... i sobretot per posar el meu nom i pseudònim que ha fet que encara m'arribés més...

Una abraçada molt forta

Marta/Nastàsia

rei dels haikús... quanta poesia en els versos breus!

"la mosca
sobre el bonsai
se sent un falcó"

una abraçada!

Amb les paraules evoques uns paisatges on realment em vindria de gust ara trobar-m'hi. Pel que fa el poema de "a mitges", tingues paciència, siusplau! Tot arribarà! xD
Apa, una abraçada,
AtzaVaRa