CARTA DEL LECTOR. FRACTURA SOCIAL

Un relat de: Nastasia

Surto al carrer i observo un món de polítics que discuteixen sobre l'últim comentari que pot ser contrariat; miro al cel i entreveig un projecte de la NASA que s'endinsarà a
l'univers durant deu anys - qui sap qui serà viu? - i m'imagino què passaria si aquella andròmina, si aquells diners alimentessin el tercer món; m'agenollo per recollir un paper que sembla venir de Salamanca, em giro cap a aquella cafeteria i un home barboteja paraules malsonants en ser expulsat d'un bar - estranya situació - ; miro les seves mans, fuma. Dono una passa en aquest territori català, o potser nació? O poble català? Penso en fullejar l'Estatut, però encara és un projecte hipotètic. Decideixo entrar al bar i demano una copa de cava, faig un "contraboicot"? Atabalada fullejo aquella revista que duia a la bossa. Obro una pàgina on surt un anunci de luxe automobilístic, un nou model d'aquell model que va ser l'últim, aquell model que va sortir en sortir l'últim model de.. d'aquella marca que ara ja no té la fàbrica a Catalunya.

Llavors, m'adono que vivim en un món molt injust, on una part substancial de les injustícies són creades per nosaltres, un món de preocupacions, on potser moltes d'aquestes són inútils? He sortit al carrer després de parlar amb la meva veïna, el seu pare ha perdut la feina.

Comentaris

  • Fractura social![Ofensiu]
    Arbequina | 09-06-2006 | Valoració: 8

    Un tema massa complex que, abordat amb el teu estil espontani i directe, es tanca en la quotidianeitat. Molts no ens atrevim ni a pensar-hi tan sol. Són massa variables en un sol equilibri fràgil. Massa coses que s'interrelacionen. Però te'n surt des de... ja ho he dit: l'estil adecuat.
    Un molt bon relat.

    Una abraçada.

    Arbequina.

  • Jejejeje[Ofensiu]
    L'epicurista Pol | 16-02-2006 | Valoració: 9

    Jeje, factura social... un tema realment molt complex i de grans dimencions.
    Primer de tot dir-te que el text m'ha agradat com ha estat escrit, les conexions i els ritmes són bons o molt bons.
    Encara que el tema té molt potencial l'has deixat bastant orfe i sense inclinacions. Parles d'un tema molt polèmic sense mullar-te. De fet és una visió pessimista i desencoratjada de la realitat que critiques però no pretens canviar-la.
    Em sembla acertada la fotografia que fas del nostre petit món, però no t'impliques amb el problema, et falta, per dir-ho d'alguna manera, un crit demanant justícia i un altre demanant societat.

    M'ha agradat molt poder-te llegir alguna cosa nova

    Una molt forta abraçada!
    Un caspià

  • M'agrada... quasi tot[Ofensiu]
    Marcel Jorba Jorba | 21-01-2006

    Si, noia, així és el nostre món. Ple d'injustícia, intolerància i desigualtat. Alguna cosa devem haver fet malament... M'agrada la teva descripció d'una realitat tan crua. T'he de felicitar.

    De tota manera no puc compartir (però si respectar) la teva opinió sobre "l'andròmina" de la NASA. Penso que la investigació, sigui del camp que sigui, és positiva per a la humanitat.

    Marcel

  • Directe, concret i real[Ofensiu]
    Josep Bonnín Segura | 20-01-2006 | Valoració: 9

    Nastasia , no havia llegit res teu. El títol que hi has posat m'ha encuriosit i la veritat és que el teu estil d'escriure, tan concís i directe m'ha agradat. Exposes unes situacions planeres, que es troben en el carrer i de tots d'una manera o l'altre, vivim, patim i ens demanem el seu significat, a cops sense trobar resposte.
    Et seguiré llegint
    Una aferrada pel coll des de Sóller-Mallorca
    Josep

Valoració mitja: 9

l´Autor

Foto de perfil de Nastasia

Nastasia

12 Relats

25 Comentaris

18052 Lectures

Valoració de l'autor: 8.88

Biografia:
data de naixement: 26/08/88
nom: Marta

Què anhela qualsevol ésser no indiferent al transcurs del temps? Aquesta pregunta retòrica necessita ser resposta per vosaltres. Jo penso que l'AMOR és allò que ens impulsa a seguir aquest camí incert que és la nostra vida.

Us escriuré tots els relats que han tingut un cert punt important, algun sentiment que necessiti recordar, al llarg dels meus 18 anys viscuts. Són pocs textos, però amb el temps esdevindran importants perquè, com m'ha demanat fa poc una persona, no deixaré mai d'escriure, perquè escriure és el millor mètode de dialogar amb un mateix, de conèixer-se, de saber què vol un realment, i sé que la meva consciència no se n'oblidarà mai.


"Quan no vulguis dormir perquè la teva vida real ultrapassa els teus somnis, només llavors sabràs que estàs enamorada"
Marta