Foto de perfil de moracles

moracles

3 Relats, 22 Comentaris
926 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
No soc cap escriptor vocacional, només un estudiant de català que ha decidit que la millor forma d’aprendre l’idioma era inventar històries i intentar explicar-les. La veritat és que m’ho passo bé escrivint. Tant de bo vostè, lector desprevingut que ho patirà, no acabi pensant que tot això està molt bé, però que em podria haver estalviat la publicació.

Agrairé qualsevol suggeriment ortogràfic, gramatical, lèxic o d’estil que em vulgui fer, i demano per avançat disculpes per les errades que hi pugui haver.

Gràcies.

Últims relats de moracles

  • El dibuixant

    moracles - 27-10-2024 - 180 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Hi ha gent per a la qual fer bé la feina passa per damunt dels interessos particulars. més

  • Apostasia

    moracles - 06-01-2024 - 458 Lectures - 11 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    La lògica em diu que no hi pot haver un déu omniscient i omnipotent i, alhora, bondadós. més

  • Paradisos perduts

    moracles - 04-12-2023 - 288 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    De paradisos només n'existeixen els perduts —vull pensar per no haver de penedir-me dels errors del passat—. més

Últims comentaris de l'autor

  • moracles | 29-10-2024 | Valoració: 10

    Quin hort més divertit! No em cap al cap que un infant que llegeixi el teu poema encara digui que no li agrada la verdura!
    ;)

  • moracles | 28-10-2024

    Gràcies pels comentaris, Rosa i Cesca.
    La veritat és que a la penúltima versió hi havia una frase aclaridora...
    "Sí, l'Ignasi va perdre la llibertat, però es va sentir-se ben reconegut, mai millor dit"
    ... però en la definitiva la vaig treure.

  • moracles | 26-01-2024

    "I així han anat caient molts del meu voltant, d’improvís alguns o després d’una llarga malaltia. Pares, germans, amics, amants... Un darrere l’altra. Ara cada vegada actua més sovint".
    ...reflecteixen aquest sentiment que no pots evitar quan arribes a certa edat i comences a veure que el teu món s'enfonsa i que de molts personatges de l'obra només en queda el record.
    Felicitats Atlantis.

  • moracles | 09-01-2024

    Disculpeu, escric = escrit

  • moracles | 09-01-2024

    Pot ser que hi hagi un déu totpoderós —amb una moral, almenys, inescrutable— que ho manega tot o pot ser que, com que totes les coses tenen una causa, el futur ja estigui escric. Però, com que tant una idea com l’altre ens fa irresponsables, m’estimo més enganyar-me (o atribuir-me una importància que no tinc), i pensar, tal com comenta llpages, que els éssers humans som lliures i que el futur depèn, en gran part, de nosaltres. Tant de bo aquest engany ompli les properes millors línies d’aquest llibre que, dia a dia, anem descobrint.

    Moltes gràcies pels vostres comentaris, molt motivadors i didàctics.

  • moracles | 19-11-2023

    ...però ja saps que, tot i que el primer ocell és qui es menja el cuc, el ratolí que es menja el formatge és el segon ;)

    Gràcies pel relat.

  • moracles | 12-11-2023 | Valoració: 9

    No sé quina mena d’impuls ens empeny a aprofitar, si trobem algú amb prou paciència o que no pot fugir, per exposar-li el nostre discurs ("Hablar de mi libro"). Egocèntrics pensem que l’altre no té cap preocupació o cap interès més gran que escoltar-nos les ocurrències, i si toca sentir les seves, ho veiem com una penyora que hem de pagar si volem poder exercir el dret de paraula. Per sort, de tant en tant, trobem gent empàtica que presta atenció i que és capaç de contar les històries amb una gràcia i senzillesa que fa goig. Moltes gràcies Rosa.