Cercador
El primer
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
El primer
L'Ernest tenia un defecte o una qualitat, segons com es miri. Volia ser el primer en tot, era el seu principal objectiu a la vida, la seva única obsessió.
Com estudiant sempre va ser el primer de la classe. També era el primer fill de tres germans. Feia corredisses per ser el primer a arribar a l'escola i sempre tornava a casa el primer. Com que va néixer el mes de gener, celebrava el seu aniversari el primer de la família. A l'hora de menjar, començava i acabava els plats el primer, alhora que un somriure de satisfacció il·luminava la seva cara.
S'aixecava abans que el seu pare anés a treballar i abans que la seva mare comprés el pa, i també per anar a dormir era el primer. Inclús era el primer a posar-se malalt i el primer a recuperar-se, el primer a enamorar-se d'algú i el primer a desenamorar-se, així com el primer amic i el primer enemic.
A vegades podia semblar repel·lent perquè el factor sorpresa era impossible amb l'Ernest. A qualsevol acte o festa com que volia ser el primer, es presentava abans que els organitzadors. Fins i tot, les botigues encara havien d'obrir quan l'Ernest hi arribava, i no li sabia greu esperar perquè ell era el primer a entrar-hi. Quan algú demanava la paraula, sempre responia primer ell, tingués raó o no. La qüestió era parlar el primer, com el dia que li van plantejar el dilema de qui és primer, l'ou o la gallina. Naturalment, l'Ernest, tot cofoi, va dir: «No us equivoqueu, no va ser primer ni l'ou ni va ser primer la gallina. El primer vaig ser jo.»
Pseudònim:
La contrapunt
L'Ernest tenia un defecte o una qualitat, segons com es miri. Volia ser el primer en tot, era el seu principal objectiu a la vida, la seva única obsessió.
Com estudiant sempre va ser el primer de la classe. També era el primer fill de tres germans. Feia corredisses per ser el primer a arribar a l'escola i sempre tornava a casa el primer. Com que va néixer el mes de gener, celebrava el seu aniversari el primer de la família. A l'hora de menjar, començava i acabava els plats el primer, alhora que un somriure de satisfacció il·luminava la seva cara.
S'aixecava abans que el seu pare anés a treballar i abans que la seva mare comprés el pa, i també per anar a dormir era el primer. Inclús era el primer a posar-se malalt i el primer a recuperar-se, el primer a enamorar-se d'algú i el primer a desenamorar-se, així com el primer amic i el primer enemic.
A vegades podia semblar repel·lent perquè el factor sorpresa era impossible amb l'Ernest. A qualsevol acte o festa com que volia ser el primer, es presentava abans que els organitzadors. Fins i tot, les botigues encara havien d'obrir quan l'Ernest hi arribava, i no li sabia greu esperar perquè ell era el primer a entrar-hi. Quan algú demanava la paraula, sempre responia primer ell, tingués raó o no. La qüestió era parlar el primer, com el dia que li van plantejar el dilema de qui és primer, l'ou o la gallina. Naturalment, l'Ernest, tot cofoi, va dir: «No us equivoqueu, no va ser primer ni l'ou ni va ser primer la gallina. El primer vaig ser jo.»
Pseudònim:
La contrapunt
Comentaris
-
Molt divertit...[Ofensiu]moracles | 19-11-2023
...però ja saps que, tot i que el primer ocell és qui es menja el cuc, el ratolí que es menja el formatge és el segon ;)
Gràcies pel relat. -
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 19-11-2023
Relat rebut correctament. Entra a concurs.
Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com
Gràcies per participar.
Comissió XIV Concurs ARC de microrelats
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
293688 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!