ostres.. m'ha encantat, le trobat realment molt entranyable i he comprovat que moltes de les característiques que defineixen a la generació del setanta sis perduren en la del 89...

m'encisa el verb, m'encisa el teu poema

Perquè mirar enrere no representa sempre posar-se trist sinò recordar allò que en el seu dia ens feia tanta il·lusió i descobrir que tampoc em canviat tant tot i que ara volguem ser grans. M'ha agradat molt.

la meva tallada de lluna....
Gràcies maca és un escrit presciós. M'agradarà tornar a omplir botlles si tu ets al meu costat per dir-me que ho puc fer, per abraçar-me quan decaigui i per renyar-me i escridassar-me quan no m'hi esforci... Perque ja ho spas nena t'estimo com d'aquí la lluna i el viatge de tornada també!!!
Petons i una abraçada de aquelles estranguladores,
Marina

Quantes coses transmet el teu relat... jo el dia 14 també vaig depedir a una de les persones més importants de la meva vida... el seu record ara em provoca un somriure però va ser dur... tu descrius perfectament el que vaig sentir tot i que la situació sigui diferent.

Molts petons

M'has deixat el cor encongit, com feia temps que cap poema ho aconseguia...

Que dir-te preciosa, m'agrada molt el poema, ja ho saps. Perquè a vegades val més vomitar que aguantar-se oi?

Petons

Perque llegir-te és com somiar deperta, ja suposava que escribies bè, però els teus escrits m'ho han confirmat.
No deixis mai de somiar, i el més imporatnt creu-te els teus somnis,

Un petonas,

Marina

gracies per un relat tan tendre i que expressa tan d'amor com el teu.

ja saps el que en penso es un relat magnífic i descriu perfectament com una persona encara que ja no viu pot segui estan-ho en la memòria dels altres..

un peto